“L’origen social és un factor clau per a l’elecció d’una via acadèmica o una professional, fet que evidencia les dinàmiques de reproducció social, la restringida igualtat d’oportunitats efectives i el limitat grau d’equitat social del nostre sistema educatiu”.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Les transicions a l’educació postobligatòria a Barcelona: vies diferents, itineraris desiguals, elaborat per l’investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Andreu Termes, arran de l’anàlisi de les característiques de l’alumnat que cursa Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mig a la capital catalana.
L’informe assenyala que, tot i els intents per “dignificar” l’FP, “aquesta encara ocupa una posició simbòlica i institucionalment subsidiària en relació a les vies acadèmiques (Batxillerat, Universitat)”. Argumenta que hi ha més possibilitats de cursar FP en cas de repetició, necessitats educatives especials, assistir a un grup d’alta complexitat i ser home. En menor grau, també influeix anar a un centre públic o ser estranger.
Quatre perfils escolars
L’anàlisi identifica quatre itineraris escolars: acadèmic, professional, de ruptura i lent. El primer es refereix al jovent que fa batxillerat, que representa el 67% del total i majoritàriament s’associa a grups de baixa complexitat i amb trajectòria prèvia a l’ESO. L’alumnat típic el formen noies (54%), autòctons (92%) i persones sense necessitats educatives especials (NESE) (92%).
L’itinerari professional (17%) té trajectòries més perifèriques, de rendes bàsiques, de grups d’alta complexitat i que han repetit algun curs. El 64% són nois, un 24% està diagnosticat amb NESE i ocasionalment són estrangers (15%).
El de ruptures és més minoritari, amb un 11% del total, i té com a protagonista un alumnat que acumula vulnerabilitats socials i dificultats acadèmiques. El 64% són nois, el 30% és estranger i el 33% està diagnosticat amb NESE. L’itinerari lent (5,5%) inclou els qui no han accedit a ensenyaments obligatoris i té un perfil molt semblant a l’anterior, amb un 49% de NESE.
Per tot això, l’anàlisi recomana augmentar l’oferta pública d’FP, reconèixer les competències del món professional i flexibilitzar la semipresencialitat. A més, aconsella fer campanyes comunicatives per evitar les reticències a estudiar FP, que sovint venen més de l’entorn familiar que de l’alumnat, i visibilitzar referents professionals no normatius en clau de gènere que qüestionin l’imaginari col·lectiu.
Biaix de gènere
L’autor de l’informe afirma que “malgrat els esforços que s’han fet en el sistema educatiu des del punt de vista institucional, les dificultats socioeconòmiques i el biaix de gènere persisteixen, i ho fan de manera tossuda. Hi ha un punt amarg en veure que, tot i els intents, hi ha coses que es mantenen”.
Termes assenyala que si bé l’ESO hauria de proporcionar les mateixes oportunitats a tothom, encara hi ha la idea que “l’alumne bo va a Batxillerat i el dolent a FP”. “Té un biaix de gènere en el sentit que poques vegades s’animarà una noia a fer un grau mitjà d’informàtica. Si és una alumna brillant se l’orientarà a Batxillerat”.
Remarca que el trànsit de l’ensenyament obligatori al postobligatori és més complicat per a l’alumnat que acumula “desavantatges educatius”. “Hi ha desavantatges socials i educatius que se solapen, tot el complicat recau en els mateixos, i això és tremendament injust”.
Orientació docent
Fer una bona orientació des del conjunt de l’equip docent, dels centres i de les direccions és, per a Termes, una assignatura pendent que va més enllà d’incorporar la figura de l’orientador. “Tot el que sigui treballar amb competències emocionals, benvingut sigui, però ha d’haver-hi un treball formatiu per part del professorat que posi en valor una mirada menys acadèmica i que també posi en valor l’FP, perquè tots dos coneixements, teòric i pràctic, són vàlids”.
Per Termes, “no es valora amb suficient atenció l’FP” i prova d’això, diu, és que mentre tots els municipis tenen un institut on estudiar Batxillerat, no passa el mateix amb l’FP, que considera pitjor distribuïda territorialment en el conjunt de Catalunya.
En aquesta mateixa línia, exemplifica que el districte barceloní de Sants rep molt jovent de l’Hospitalet de Llobregat, per proximitat geogràfica, mentre que a Sant Andreu arriben alumnes de Badalona i a les Corts n’arriben de Sant Cugat. “Això demostra que les diferències socials existeixen, i que hi ha afinitats de classes”.
