Alumnes del centre de formació professional CECAC Bàrcino que fan primer i segon d’Integració Social i d’Educació Infantil s’han reunit a la sala gran del centre per sentir de primera mà com treballa l’ONG Open Arms en el mar salvant vides de persones migrades. Es tracta dels quatre grups que estudien al centre i són prop de 90 persones.
Una de les professores de CECAC Bàrcino, la Ingrid Canto, s’ha posat en contacte amb l’entitat amb un doble objectiu: “Que hi hagi un enfocament acadèmic, per tal que coneguin diferents col·lectius i associacions i, a nivell general, que hi hagi una sensibilització sobre diferents causes socials”.
Aquest cop, l’Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms i responsable del projecte Educació per la Llibertat, és l’encarregada de portar la xerrada. L’acompanya la Carmen Torres, coordinadora de l’entitat al Senegal, que viu pràcticament tot l’any al país africà. I és que, si bé l’organització és coneguda per la feina al mar, també du a terme activitats enfocades en fomentar el pensament crític entre la infància i el jovent, i té un programa de formació d’educadors comunitaris al Senegal.
No hi ha persones il·legals
Les primeres preguntes de l’Ángeles tenen a veure amb què és la migració i si hi ha éssers humans il·legals. El públic és actiu i de seguida es crea el debat sobre per què venen (“per millorar”) i els problemes burocràtics que tenen. Parlen de causes bèl·liques, laborals, religioses, polítiques, familiars, de salut i de discriminació sexual, però no són conscients de la importància del canvi climàtic, amb les consegüents sequeres i inundacions. Finalment, coincideixen que “els éssers humans no poden ser il·legals” i que, en tot cas, tenen una “situació administrativa irregular”. Així ho avala la Declaració Universal dels Drets Humans.
La xerrada alterna entre fotografies i vídeos. És el moment de posar una imatge que va fer la volta al món: la de l’Aylan Kurdi, el nen sirià que es va ofegar quan intentava arribar a Grècia amb el seu pare i va arribar mort a la platja. Hi ha qui recorda la història. “Què us ha cridat l’atenció?”, pregunta l’Ángeles. I, entre d’altres coses, diuen: “que és blanc” i “que ha passat a Europa”, però són conscients que hi ha moltes altres criatures que han de fugir del lloc on viuen amb el mateix resultat.
“I què trobeu a faltar?”. Les respostes no es fan esperar: la intervenció de l’estat, l’ambulància, els bombers, la policia. En parlar de l’illa grega de Lesbos, la responsable del departament d’Educació d’Open Arms remarca que allà només hi havia persones voluntàries i veïnes que portaven mantes, aigua i entrepans als qui arribaven vius a la costa. I la pregunta del milió: “I si hagués estat un creuer amb europeus el que s’hagués enfonsat?” No hi ha dubte que el rescat hagués estat ben diferent i s’haguessin mobilitzat molts més recursos.
Parlen de la guerra a Síria, menys mediàtica ara que fa 11 anys que va començar, de la situació a Líbia, al Iemen, i escolten testimonis de persones que han intentat creuar el Mediterrani en pasteres pagant a traficants de persones (“En aquest viatge et poden matar”) i han estat rescatades per socorristes d’Open Arms. El vídeo que crea més enrenou és el d’una mare que havia perdut el seu nadó al mar. Les queixes, el malestar i l’emprenyament són palpables.
“Europa continua mirant cap a un altre costat”, diu l’Ángeles, que pregunta qui no ha nascut a Espanya. Hi ha qui ve d’Ucraïna, Romania, Xile, Equador, Colòmbia o Argentina. I els pares, d’on venen? A la llista surten més països. I els avis? El nombre de llocs va en augment. “Tots i totes som de tot arreu”, conclou la coordinadora, per recuperar el tema de la migració i per què la gent decideix començar la seva vida a un altre país. “La migració és innata en la nostra espècie, però els humans cada cop posem més traves a les persones i aixequem més fronteres. Això porta al discurs de l’odi”.
Invertir en educació
Les contradiccions sobre el sistema porten a parlar de què és violència institucional o d’on van les inversions destinades a cooperació al desenvolupament. Creuen que haurien de dirigir-se a l’educació dels països on hi ha més analfabetisme, i no en reforçar fronteres. Hi ha alumnes molt sulfurades amb la desigualtat del món, i d’altres que consideren que Europa no té capacitat per acollir a tothom. “Són nens, tio!!!”, li repliquen. “Jo, amb l’Aylan, he vist el meu cosí! No ens costa res donar un cop de mà”.
El debat està servit i, entre ells i elles, busquen qui és responsable d’aquesta situació. Se’ls explica que Espanya és un dels principals països productors d’armament del món, potser no tant com els Estats Units, però té una indústria forta que ven armes i accessoris a països que estan en guerra.
La Carmen Torres, que aquesta setmana és a Barcelona, recorda el cas del Senegal, on gran part de la població treballa a la pesca, però ara, empreses europees, xineses, japoneses i coreanes s’han fet amb gran part de la indústria i han espoliat aquest recurs que és font de supervivència per als senegalesos. La sala és d’allò més participativa i hi ha un company que ho té ben clar: “Els països rics els han donat l’esquena i Europa ha creat la migració”.
En el cas del Senegal, l’educació primària és gratuïta, però no ho és el material escolar i el transport, per la qual cosa, una família amb cinc fills, que és habitual allà, i que cobri 115 euros mensuals de mitjana, no es pot permetre el luxe de què tota la canalla estudiï. Les persones del Senegal no sempre són conscients dels perills d’intentar arribar a Europa per vies no segures i, des d’Open Arms, formen joves perquè siguin referents comunitaris i coneguin els perills reals del trajecte.
El projecte Educació per la Llibertat està dirigit a estudiants d’infantil, primària, secundària i batxillerat, formació professional i educació especial, però la jornada d’avui és especial perquè entre el públic hi ha futures educadores d’infants i integradores socials molt motivades amb la xerrada de l’entitat. Quan se’ls pregunten per què han escollit aquesta professió, hi ha qui ho té clar: “Amb el propòsit d’ajudar i fer més fàcil la vida a la gent” i “Amb vocació d’influir en educar els nens i les nenes a créixer com adults amb idees bones”.
