L’alumnat de 5è de Primària de l’Escola La Maquinista ha participat en un taller sobre què necessiten els infants de la ciutat per sentir-se bé a l’escola, al barri i amb la família, per tal d’ajudar a interpretar l’informe Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021 i explicar els seus neguits i les seves propostes per construir una ciutat en la qual viure millor.
L’enquesta mostra una satisfacció global del 8,7 dels nens i nenes de 5è i 6è de Primària de la ciutat, mentre que l’any 2017 la puntuació era de 9. Per entendre de manera qualitativa les xifres, tres talleristes visiten 30 escoles i fan dues xerrades en cadascuna d’elles durant el primer trimestre del curs escolar.
Aquest cop, la classe de 5è de La Maquinista tractarà sobre la seguretat, que és un dels aspectes destacats a l’informe, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona en el marc del programa de recerca i participació infantil ‘Parlen els nens i les nenes’.
La Paula Serrano, una de les talleristes, comença explicant a la classe els resultats globals de l’enquesta i pregunta per què creuen que en quatre anys les persones diuen que estan pitjor. Les respostes són ràpides i actuals: pel canvi climàtic i per la pandèmia. Tenen molt present quan havien de portar mascaretes i no podien sortir al carrer.
Hi ha diferències de gènere, ja que les nenes estan el doble de descontentes que els nens: el 13% d’elles afirmen estar insatisfetes, sobretot pel seu cos, enfront del 7% d’ells, bàsicament perquè no els agrada anar a l’escola. I tothom reconeix que, en part, és així. Els resultats de l’enquesta empitjoren a mesura que l’alumnat és més gran, i la classe ho té clar: és la responsabilitat. A mesura que creixen, hi ha més feina a casa, més deures de l’escola i, tot plegat, desincentiva.
“Jo no em sento molt segura a les cantonades del meu barri”
Dels 15 aspectes que qüestiona l’enquesta de satisfacció, la seguretat està en el número 8. Tres de cada 10 persones entrevistades afirmen que no estan satisfetes. “Per què creieu que no se senten segurs i segures?”, pregunta la Paula. I ells i elles tenen moltes idees: “Perquè igual són lesbianes”, “o els fan bullying”, “o reben racisme”, “o es riuen dels seus gustos”. I sorgeixen històries més personals: “Jo no em sento molt segura a les cantonades del meu barri”. “Per què hi ha gent dolenta”, explica una companya. “Hi ha moltes baralles”, diu una altra. “Hi ha gent perillosa”. “Jo, un dia, jugava a futbol amb els meus amics i se’m va anar la pilota. La vaig anar a buscar i uns nois em van dir: et trauré una navalla”.
“Què us fa sentir segurs i segures a vosaltres?”, pregunta la dinamitzadora. Estar amb el pare i la mare, i estar en companyia, és el que primer responen. Hi ha qui se sent bé al barri perquè està envoltat de la seva colla, però altres prefereixen l’escola perquè davant un problema confien que el professorat els ajudarà.
La família sembla ser un espai importantíssim, però dos de cada deu infants entrevistats no se senten segurs a casa. I per què? “Potser no els tracten bé”, diu algú. I la resta coincideix que ha de ser això.
A poc a poc, apareixen situacions personals. Un noi es va perdre al supermercat i una noia en un centre comercial, i a una altra noia, un dia, una senyora desconeguda li va agafar la mà. Són situacions que van acabar en nores, però per les quals van sentir por.
“Si estàs sol i et persegueixen, què fas? A qui demanes ajuda?” Hi ha qui optaria per entrar a una botiga, i qui assegura que si es perd o li passa alguna cosa ha de comentar-ho a algú amb infants. A casa els han explicat que una persona adulta amb nens sabrà com cuidar-les i ajudar-les.
Ajudar la víctima
Han presenciat a l’edifici o al veïnat agressions masclistes i baralles entre parelles, i les noies creuen que elles són més vulnerables: “Si fos un noi potser em sentiria més segura, perquè les noies no peguen tant als nois com els nois a les noies”.
El que tenen clar és que davant una agressió, la víctima ha de demanar ajuda i, si no pot i algú més ho veu o ho sent, ha de fer alguna cosa: “No es pot quedar mirant què passa i no fer res”. Trucar a la policia és l’opció majoritària.
Un cop cointerpretats els resultats de l’enquesta, l’alumnat es reparteix en cinc grups per fer propostes sobre com millorar el benestar i dirigir-les a l’Ajuntament, a les escoles, a les famílies, als nens i nenes, i a altres agents, com podria ser mitjans de comunicació, policia o ambulàncies.
Al consistori li demanen que posin càmeres als carrers de 21 a 5 hores, entre altres peticions. A l’escola, que aturin l’assetjament. A les famílies, que els deixin ser el que volen ser de grans. Als infants, que ajudin els altres quan ho necessitin. I als altres agents, que hi hagi més ambulàncies i policies.
Totes les proposes, i les que es fan a 29 escoles més, es recolliran per crear la nova agenda dels infants i l’any vinent es constituiran grups altaveus per presentar-la i defensar-la davant l’Ajuntament i altres escoles. L’última valoració que han de fer té a veure sobre què els ha semblat el taller: “Molt xulo!”, repeteixen. “I us agrada que l’Ajuntament us demani la vostra opinió?”. El “sí” també és unànime.
