“L’educació a Barcelona és una de les forces poderoses que la defineixen i la construeixen. No podem entendre ni la història recent ni l’avui de la ciutat sense fer esment a la seva dimensió educativa”. Així comença Miquel Àngel Essomba el seu llibre ‘Educació, la revolució silenciosa. Barcelona, 2015-2023’, presentat a l’Escola Ramon Llull. I afegeix: “Tot projecte educatiu és una proposta inacabada”.
Amb aquest esperit transformador i conscient dels canvis continus, Essomba ha destacat que el projecte educatiu de la capital catalana té com a objectiu “construir una ciutat millor”, sota la premissa que totes les persones haurien de tenir “oportunitats educatives per sentir-se realitzades i per fer realitat el seu projecte de vida”. I és que l’educació en majúscules, assenyala, va més enllà de les parets de l’escola i s’endinsa en la vida comunitària del barri.
L’autor, que és professor de pedagogia i director de la càtedra d’educació comunitària de la UAB, destaca que un dels pilars de la “ciutat educadora” és ser conscient que s’ha de construir un espai més humà i més digne, tot tenint en compte el disseny urbanístic i la participació de la ciutadania. Així, l’escola passa a ser “patrimoni de tothom”.
Essomba sosté que “si no hi ha autocrítica, no s’avança en el procés pedagògic” i afirma que la coeducació amb la ciutadania exigeix continuar dialogant, escoltant i cedint espais. Sovint, argumenta, “s’ha de deixar fer” i “no posar pals a les rodes” a les iniciatives ciutadanes ben argumentades.
Sis exemples
El llibre fa un repàs dels darrers vuit anys de polítiques educatives a la ciutat i pretén transmetre, en paraules de l’autor, “l’amor a l’educació de la ciutat”. Amb aquest objectiu, sis dones han protagonitzat la taula rodona ‘Veus de la transformació educativa a Barcelona’, per tal de valorar la feina feta i afrontar els reptes que vindran.
María Ferrer és ballarina i fa classes a l’escola Santiago Rusiñol al districte de Nou Barris en el marc del programa ‘Caixa d’eines’, que vol combatre situacions de desigualtat entre els infants pel que fa a l’accés a la cultura. Per a Ferrer, l’expressió a través del moviment i el tacte, com és el seu cas, dona lloc a una mirada i un horitzó diferents. Així, el centre educatiu esdevé no només un lloc en què estar assegudes a classe, sinó que facilita el dret a la pràctica cultural i artística.
Domi Viñas és la directora de l’institut escola El Til·ler, un centre d’alta complexitat situat al barri del Bon Pastor. Considera que en la lluita contra l’abandonament escolar és important millorar la qualitat educativa i establir sinergies amb el barri i les famílies. Un cop aconseguit això, el repte se centra en donar continuïtat a aquesta innovació. Viñas assegura que la diversitat és un valor i ha de ser una realitat a les aules. El seu desig és “que es deixi de parlar de segregació i es parli d’acollir a tots els infants”, per a la qual cosa reclama recursos suficients.
Per part seva, Maria Juan és educadora social a l’institut escola Trinitat Nova i, segons la seva experiència, incorporar aquesta figura als centres educatius ha estat clau per acompanyar l’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu), sobretot en NESE B, que fa referència a dificultats socioeconòmiques i socioculturals. Així, des de l’educació social es treballa amb l’equip docent i amb la resta del centre, així com amb les famílies i l’alumnat. “Era important que el sistema educatiu i el sistema dels serveis socials es poguessin casar. Ara estan tots junts en el dia a dia”, resumeix.
Per explicar el procés del programa ‘Transformem els patis’, Tànit Pons, mare de l’escola Turó del Cargol, de Gràcia, ha posat èmfasi en com el disseny, l’arquitectura i la participació de la comunitat educativa, tot incloent personal docent, no docent, famílies i infants, ajuden a humanitzar els espais. Així, els patis esdevenen no només el lloc on jugar i menjar l’entrepà entre classes, sinó que poden tenir múltiples usos.
Carme Bernet ha aportat la seva visió com a directora de l’escola bressol municipal Germanetes, a l’Eixample, i ha defensat l’adaptació dels horaris a les necessitats de les famílies i de l’entorn, per tal que la bressol no sigui només un espai municipal obert de 8 a 17 hores, sinó que sigui també un lloc de referència per a la resta del barri. D’aquesta manera, s’aborda també l’equitat i la mirada inclusiva des de l’etapa dels 0 als 3 anys.
Per part del Consorci d’Educació de Barcelona, la directora d’Educació i Territori, Eulàlia Esclapés, ha posat en valor la importància d’establir prioritats i criteris tenint en compte l’educabilitat dels alumnes i les necessitats dels centres educatius. Saber què els preocupa i tenir una visió global és essencial: “Per decidir bé, es necessita conèixer bé les dades”.
La mirada institucional
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, present en aquesta jornada, ha reivindicat la transformació educativa de la ciutat en els últims dos mandats, tot invertint no només en la millora de les instal·lacions sinó en crear entorns que generin comunitat. En aquest sentit, ha advocat per “canviar radicalment la mirada de les institucions” per posar les escoles en el centre de les polítiques públiques.
El regidor d’Educació, Pau Gonzàlez, ha agraït l’avaluació de “les protagonistes d’aquest canvi a peu de barri” i ha considerat que és moment “no només de fer coses, impulsar i innovar, que és imprescindible, sinó d’aixecar la mirada” i comprovar com la transformació física dels espais amb un sentit pedagògic pot acompanyar la feina de les escoles i garantir el dret real a l’educació.
