L’Informe d’Oportunitats Educatives a Barcelona 2022, elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, destaca que la segregació escolar s’ha reduït a la ciutat en els últims sis anys. Així, es produeix una davallada d’un 23% a I3, un 16% a primària i un 26% a primer d’ESO.
Entre els factors que han ajudat a aquesta disminució de la segregació, figura l’increment de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NESE), que s’ha triplicat entre el 2008 i el 2021. També destaca una distribució més equitativa d’aquest alumnat entre el sector públic i el sector privat-concertat. En tercer lloc, hi ha un increment de l’oferta pública d’educació infantil de segon cicle, de primària, d’ESO, d’FP, de les escoles bressol municipals i dels espais de criança.
Aquest informe sobre oportunitats educatives a la ciutat de Barcelona dona continuïtat als elaborats els anys 2016, 2018, i 2020. Si bé hi ha una tendència a l’alça en les polítiques d’equitat, l’estudi assenyala que cal refermar el compromís en favor de la igualtat d’oportunitats, la inclusió per a tothom i la lluita contra la segregació escolar.
L’autor de l’informe, l’investigador Andreu Termes, destaca que “aquestes accions que redueixen la segregació escolar són decisions d’una política educativa que ja ve d’abans, amb el Pacte Nacional contra la Segregació Escolar i el Pla de xoc de Barcelona que tira endavant el Consorci d’Educació de Barcelona, format per la Generalitat i l’Ajuntament”.
“En el marc del Pla de xoc es comencen a prendre mesures. Hi ha un esforç per detectar l’alumnat. El síndic de greuges va fer un informe de seguiment dels municipis en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar i va posar de relleu que molts municipis, amb classes populars i treballadores, no havien fet els deures… En el cas de Barcelona, les competències tècniques i la voluntat política s’han alineat per tirar endavant la detecció de l’alumnat NESE, una distribució més equitativa, que no paritària, i un increment de les places que és evident a les bressol, mentre que a secundària hi ha concertades que s’han integrat a la xarxa pública”, afegeix Termes.
Més bressols
La investigació posa de manifest que el percentatge de matrícula pública a la bressol supera, per primer cop, al de la privada: entre 2012 i 2011 hi ha un creixement de 8 escoles noves i 822 noves places.
No obstant, aquest augment no ha estat suficient per cobrir tota la demanda, i el 43% de les famílies que intenten accedir a una escola bressol municipal no obtenen plaça. En els últims anys, la taxa de demanda atesa de les escoles bressol municipals ha empitjorat lleument: al 2015-2016 era del 59,2%, i al 2022-2023 era del 56,8%.
En aquest sentit, l’informe indica que l’accés a l’educació infantil de primer cicle està lluny de ser universal i la taxa varia extremadament segons grups socials i territoris. Així, mentre que el 56,3% dels infants d’entre 0 i 3 anys estan matriculats a Educació infantil de 1r cicle, només el 17,2% dels de nacionalitat estrangera es troben en aquesta situació. També, la taxa és del 61,1% a Sarrià – Sant Gervasi i de només el 24,4% a Ciutat Vella: “Com a ciutat, no ens podem permetre això. Hi ha molts avenços, però les desigualtats són dramàtiques”, indica l’investigador.
Per a Termes, “conceptualment, és molt intuïtiu que totes les criatures d’un o dos anys han d’estar en espais d’escolarització, siguin espais comunitaris o lúdic. Hi ha un gran consens en què hauria de ser un dret garantit per a tothom, però no és així, prop de la meitat de les famílies que volen entrar a una bressol no ho fan, i això és dramàtic”. “No és culpa de l’Ajuntament, des de la crisi del 2008 la Generalitat no ha incrementat places i el resultat és que la meitat de les famílies no entren a les Escoles Bressol Municipal i moltes no es poden permetre pagar una privada”, ressalta.
Menys repeticions de curs
L’estudi posa de manifest l’augment de l’oferta pública en educació infantil de segon cicle, primària i ESO. Entre 2001-02 i 2021-22, l’alumnat del sector públic en infantil de segon cicle passa del 40% al 51%; el de primària, del 38% al 47%, i el d’ESO, del 33% al 39%.
Un altre aspecte positiu és que es donen menys repeticions de curs, sobretot a l’ESO, en què baixa gairebé un 4%. A més, hi ha més graduacions a quart d’ESO, passant del 89% del curs 2015-16 al 94% actual. Les desigualtats continuen existint, sobretot segons l’estatus socioeconòmic i la nacionalitat de l’alumnat, tot sent les persones amb menys recursos i les estrangeres les que obtenen pitjors resultats.
Termes considera que, entre els factors que destaquen els centres per explicar la davallada de les repeticions, hi ha la llei Celaá, el relaxament en les condicions d’avaluació durant la pandèmia de la covid-19 i els canvis en els centres educatius, que entenen que “una repetició ha de ser una cosa més excepcional”.
Baixa l’abandonament escolar
La recerca posa de relleu la baixada de la ràtio d’abandonament escolar prematur, amb una disminució d’1,6 punts percentuals, tot passant del 9,2% al 7,6% entre 2014 i 2022.
En paral·lel, el nombre de matrícules de batxillerat ha crescut un 11% en l’última dècada, així com un 14% en els cicles formatius de grau mitjà i un 20% en els cicles formatius de grau superior. En tots els casos, el creixement és superior en el sector públic i, pel que fa a l’FP, Barcelona acull a bona part de l’alumnat de l’àrea metropolitana.
“Les dades d’abandonament a Barcelona són millors que les de la mitjana de Catalunya”, sosté Termes. “Això no vol dir que la gent sigui millor, sinó que hi ha un entorn més amable, amb una oferta rica, variada i adaptada a l’alumnat. Un xaval de 15 o 16 anys de Barcelona té més possibilitats de trobar una formació de qualitat en els cicles formatius que un xaval en un lloc mal comunicat. Aquesta oferta gran i diversa explica el diferencial positiu de Barcelona”, assegura.
Per això, destaca que, “sense ànims de ser triomfalista, no s’ha fet justícia política i mediàtica a la reducció de la segregació escolar a Barcelona, i és important que no es desarticulin aquestes polítiques en el futur”.
Desigualtat en les extraescolars
L’estudi també analitza les activitats educatives més enllà de l’aula. Les extraescolars més habituals són les esportives, les d’idiomes, les culturals, les de suport educatiu i, en menor mesura, les científiques i tecnològiques.
Les activitats extraescolars són proveïdes, en més de la meitat de les ocasions, per empreses privades, però també juguen un paper clau les entitats socials, les associacions de famílies, i els propis centres educatius. També destaca el creixement de la Campanya de vacances d’estiu (CVE), que entre 2013 i 2022 s’ha pràcticament doblat, fins a arribar a més de 124.000 activitats realitzades per infants i joves en l’última edició.
Termes afirma que, en el cas de Barcelona i d’altres municipis catalans, cada cop hi ha una tendència a incidir en les activitats fora de l’aula per tal de guanyar en equitat. De la capital catalana en destaca la campanya de vacances d’estiu, les tardes educatives per a joves en situació de vulnerabilitat i el programa de lleure educatiu Baobab, del qual destaca que tot i les virtuts del projecte no tindrà continuïtat.
