Més d’un centenar d’alumnes dels instituts Caterina Albert, Montjuïc, Barri Besòs, Doctor Puigvert i El Joncar de Barcelona han participat aquest curs en la quarta edició del programa Escena Pilot, que impulsen conjuntament l’Institut de Cultura de Barcelona i el Teatre Lliure. Sota la direcció artística de Carol Rovira, han creat una obra de teatre que van representar durant dos dies a l’escenari del Lliure de Montjuïc el 16 i el 17 de maig. És un projecte que es cuina al llarg de tot el curs, cada setmana, de forma conjunta i coordinada, amb l’objectiu de viure des de dins l’experiència vital que desperten les arts escèniques. Una vivència que va més enllà del teatre.
Què és Escena Pilot?
És un projecte que organitzem conjuntament l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i el Teatre Lliure i que consisteix en un procés col·lectiu de creació artística que es desenvolupa en un espai professional com és el Lliure.
Com va néixer el projecte?
El projecte és hereu del Tot Dansa. Partint de l’estructura del projecte Tot Dansa, que es fa al Mercat de les Flors, el Lliure es va plantejar aprofundir en el seu treball en educació amb gent jove i vam desenvolupar conjuntament aquest projecte. Va néixer el curs de la pandèmia, el 2019-2020, i com que va arribar la covid no es va poder tirar endavant. Per tant, en realitat, s’ha desenvolupat fa tres cursos. És un projecte molt jove.
I va néixer a partir del Tot Dansa?
El Tot Dansa va néixer fa 15 anys. I el que hem traslladat a l’Escena Pilot és l’estructura del projecte, que té una part de formació del professorat, que rep unes sessions que permeten als professors treballar a l’aula amb el seu alumnat. Són diferents instituts que s’ajunten per fer una obra, amb un seguiment des de la direcció artística i que es conclou amb una representació als escenaris.
Quin objectiu té?
L’objectiu és fomentar que l’alumnat que no pot estar interessat en els processos escènics, s’interessi. Tot allò que ajuda a mobilitzar un procés de creació col·lectiva. Per una banda, el treball amb el propi cos, el treball amb el grup on tothom és important i el treball amb gent que no coneixes de res, d’altres instituts, amb qui acabes creant de forma conjunta. Això fa que aquests joves passin per un procés de creació en què el seu paper respecte a la cultura no és només de consumidor sinó que és d’algú que està en aquest procés i que el viu. Acaba essent un projecte vital per a aquests joves i més si el resultat final es dona en un espai professionalitzat, com és el Teatre Lliure, i aquells qui els acompanyen en aquest procés també són professionals de les arts escèniques.
Què aprèn l’alumnat del món del teatre?
El que ens interessa és despertar, des de l’experiència, l’interès dels joves cap al teatre, que potser no s’ho havien plantejat mai. De fet, dels instituts que s’inscriuen només deixem que un d’ells estigui especialitat en arts escèniques, perquè no ens interessa treballar amb gent que ja té aquest interès sinó despertar-lo en els qui no el tenen.
Quins aprenentatges tenen més enllà de les arts escèniques?
N’hi ha molts. El treball en grup i amb aquells desconeguts que són els alumnes d’altres instituts amb qui han de treballar. Ajuntem instituts de la zona alta amb d’altres d’alta complexitat. De Pedralbes i del Besòs, d’entorns molt diferenciats però que acaben treballant en un espai conjunt i en una representació conjunta. D’aprenentatges n’hi ha molts: el treball en equip, el del propi cos, la relació amb el seu propi professorat, que canvia totalment. És la força que tenen les arts escèniques per col·locar-nos des d’un altre lloc i des d’una altra mirada, des de l’afirmació d’un mateix, de la seguretat.
És tan important el resultat final com el procés per arribar-hi
Quina obra han fet aquest any?
La direcció escènica, que aquest any és de la Carla Rovira, ha plantejat un procés de recerca dels espais visibles i invisibles dels barris on estan els instituts i d’on provenen els joves. I en base de la visió que tenen els alumnes del seu entorn o d’aquests espais s’ha generat l’obra, que es diu La ciutat és nostra, que té diferents escenes i que en molts casos estan els cinc instituts dalt de l’escenari.
Quants centres educatius i alumnes han participat aquest any?
Són cinc instituts per curs, entre 100 i 120 alumnes per curs. I des de l’inici del projecte, fa quatre anys, tot i que el primer vam fer vídeos perquè va arribar la pandèmia, hi han participat uns 400 joves.
Com ho viuen els alumnes i professors. Què és el que més valoren?
És un procés de transformació molt important, perquè és una experiència vital que s’emporten. Estan molt contents i satisfets perquè, a més, el resultat també el veuen els seus companys de l’institut i les seves famílies. La representació també està oberta al públic en general, tot i que els que hi acaben assistint són gent de l’entorn de l’alumnat. És un esforç col·lectiu, que els reforça com a individus i com a persones, que aconsegueixen un assoliment dels reptes. I, a més, també els desperta el gust pel teatre. Perquè hi ha joves que no van al teatre i famílies que no han trepitjat mai el Lliure.
Des del món del teatre, com es viu l’experiència?
Acaba essent molt ric. També és una satisfacció enorme. Perquè conjuntament han arribat a un lloc i poden ensenyar el resultat, que és seu. La Carla aquest any es coneix el nom de tots els alumnes i són cinc instituts. És un procés molt viscut. És tan important el resultat final com el procés per arribar-hi. Fins i tot té més sentit el procés, perquè hi ha escenes que s’acaben descartant, la reflexió comuna en aquest curs sobre l’espai on viuen i sobre què m’agradaria i què no, el que tenen i el que no tenen i com ho veuen des dels ulls d’adolescent, ha acabat essent molt interessant.
Intentem generar els drets culturals que és evident que tot l’alumnat de Barcelona no té
I més enllà de l’Escena Pilot, què hi ha?
El professorat s’endú una formació que se’ls valida. És una formació de 9 hores. Com a professor canvien la seva relació amb l’alumnat i després tenen una sèrie d’eines, que poden utilitzar a l’aula. Parlem també d’innovació quan el professorat veu, viu i aprèn la dimensió pedagògica del teatre. La transversalitat és innovadora. També hi ha la qüestió de l’equitat, perquè estem introduint joves i famílies en el llenguatge teatral. La mirada teatral, la capacitat crítica és molt diferent quan estàs dins d’un procés que quan potser el teatre et queda molt lluny i potser no hi has anat mai o hi has anat molt poc o només hi has anat a través de l’escola o l’institut. Intentem generar els drets culturals que és evident que tot l’alumnat de Barcelona no té.
Quins centres hi poden participar?
Hi poden participar tots els instituts públics de la ciutat de Barcelona. Hi ha convocatòries a través del Consorci d’Educació, amb qui fem conjuntament la tria dels cinc instituts. En principi, es dirigeix a cursos a partir de 3r i 4rt d’ESO i 1r de Batxillerat. Al principi ho vam fer obert a tothom, però els de 1r d’ESO encara són molt nens i es trobaven amb joves de 17 i 18 anys i la distància era molt gran. Per això ho hem centrat en aquests tres cursos, que tot i la diferència de tres anys, la distància no és tan gran com amb 1r d’ESO.
Només fan tres assajos tots junts?
Per participar en el projecte, als instituts els demanem un compromís de dos docents, que reben una formació específica, i dues hores setmanals de dedicació. Després, la directora escènica passa pels instituts com a mínim un cop al mes. Després, el que fem és ajuntar els instituts i fer trobades de dos en dos o de tres en tres, depenent de la proximitat de cada centre. D’aquesta manera, també es genera la relació entre els alumnes i els instituts.
Els directors escènics canvien cada any?
Normalment, la direcció la proposa el Teatre Lliure i després un jurat format per les entitats que hi participem, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Teatre Lliure, triem la persona que és qui s’encarrega de la direcció durant l’any.
Quin és el futur d’Escena Pilot?
És un projecte jove. De fet, el resultat del primer any va ser un vídeo perquè estàvem en plena pandèmia, i al següent, no podíem ajuntar l’alumnat dels instituts i encara anàvem amb mascaretes. Per tant, contradeia l’esperit del projecte. De fet, estem en realitat en el segon any on s’ha pogut fer amb les condicions que estava pensant. El que estem fent ara és consolidar el projecte. Per això també dins de la formació, l’última sessió és d’avaluació per saber com se senten i com ho han viscut. És un projecte molt novell.
