L’Informe ‘Ús social dels centres educatius públics’ analitza l’oferta d’activitats extraescolars de la ciutat de Barcelona per identificar les realitats de cada centre, generar sinèrgies amb entitats i establir criteris de millora.
Elaborat pel Consorci de Barcelona a partir d’una enquesta als centres educatius, l’estudi assenyala que el 75% dels centres ofereixen extraescolars organitzades per Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA). En total, a Barcelona es duen a terme 1.334 activitats promogudes pels mateixos centres.
El 76% participa en programes educatius municipals, com ara Patis oberts, Convivim Esportivament, o del Consorci, com per exemple Èxit i Speak Up. Hi ha 249 participacions en aquest tipus de programes.
A més, el 41% acull activitats d’ús social amb entitats externes o alienes a la comunitat educativa del centre. En aquest sentit, s’han recollit 332 activitats externes.
Les activitats esportives són les més habituals en els usos socials dels centres, seguides dels patis oberts, que els centres utilitzen com a equipament esportiu municipal i com a espai de lleure veïnal, i d’altres de tipus artístiques, de suport educatiu i cíviques o socials.
Per districtes i barris
Ciutat Vella és el districte amb un percentatge més alt d’ús social dels seus centres, amb un 82%. Li segueixen Nou Barris (81%), Sant Andreu (78%), Gràcia (72%) i l’Eixample (70%), sent la mitjana de la ciutat del 69%. A l’altra banda, hi trobem Sarrià-Sant Gervasi, amb un percentatge molt inferior a la resta.
L’informe evidencia que hi ha una gran diversitat de realitats entre els barris de la ciutat. Per exemple, el Poblenou, amb 20 activitats en 7 centres; el Turó de la Peira, amb 20 activitats en 4 centres, o Sant Andreu, amb 17 activitats en 8 centres són els barris amb més ús social.
Aquesta iniciativa s’emmarca en la iniciativa Educació 360 i en la promoció d’igualtat d’oportunitats en l’oferta d’extraescolars. La tècnica de gestió territorial del districte de Sant Andreu, Yolanda González Tavira, que ha participat en la coordinació d’aquest estudi, assegura que “aquest mapatge d’activitats i usos permet compartir un coneixement de la realitat de cada territori, identificar si hi ha realitats diferents entre centres i, a partir d’aquí, establir un diàleg al voltant de les possibilitats i els reptes que cal tenir en compte per impulsar un model d’equipaments educatius arrelats als barris que garanteixi l’equivalència entre centres”.
Reptes
Les diferències entre barris no responen únicament a les dinàmiques de cada territori o a la voluntat de cada centre, sinó que sovint també depenen de les oportunitats que facilita, per exemple, el tipus d’edifici.
En aquest sentit, la directora de l’Escola Calderón de Nou Barris, Celes Freixes, explica: “Nosaltres tenim una desena d’acords de cessió d’espais amb entitats esportives, culturals, exfamílies i grups d’adults, casals i, fins i tot, un grup d’FP. Això suposa coordinació i responsabilitat de totes les parts, però ho podem fer perquè l’accés a la majoria d’activitats no implica gestió d’alarmes o el pas pel vestíbul general. El nostre edifici ens ho fa molt fàcil”. I afegeix: “Obrir el centre té molts avantatges i ens enriqueix, però també hi ha qüestions que cal polir i abordar, com el desgast, la neteja o les necessitats de consergeria”.
L’estudi planteja algunes recomanacions i reptes per millorar el sistema de gestió, com establir criteris per prioritzar despeses associades al desgast (neteja, manteniment i inversions), o la possibilitat de crear un espai compartit al Consell Escolar del Districte on es faci seguiment i promoció d’aquestes activitats amb una mirada d’equilibri territorial i equivalència entre centres.
