L’escola cooperativa Nou Patufet, al barri de Gràcia de Barcelona, fa cinc anys que va incorporar al seu projecte educatiu el programa Escola de Rock, una idea impulsada per la cooperativa BitLab que va fer realitat la idea de portar dins una aula la música en directe amb intèrprets catalans amb trajectòria professional, sense ser molt coneguts pel gran públic. El projecte va començar a funcionar el 2011 a l’escola San Pedro de Gavà i el Nou Patufet s’hi va sumar el 2018.
El coordinador de BitLab, Víctor Jiménez, recorda que tot va començar fa més de 12 anys quan diversos col·lectius coincidien “en espais on hi havia segells amb artistes que volien fer coses diferents al voltant de la música”, entre els quals Joan Colomo i Edi Pou, del grup Za!. Sense aquestes dues “figures”, explica Jiménez, el projecte de portar un concert amb un format diferent dins les aules possiblement no s’hagués fet realitat mai. De fet, la participació i implicació d’aquests dos artistes durant el primer any va ser clau per percebre que hi havia “recorregut per poder treballar a nivell pedagògic i fer diferents itineraris per treballar competències abans, durant i després de la vinguda de l’artista dins l’aula”.
El nom d’Escola de Rock té diverses raons. Una és ben clara. ‘School of Rock’ és el títol d’una pel·lícula del 2003 dirigida per Richard Linklater i protagonitzada per l’actor Jack Black que es va fer molt popular i que també es va convertir en un musical d’èxit a Broadway. El protagonista és un cantant de rock i guitarrista a l’atur que fingeix ser un professor substitut i que aprofita el talent dels alumnes per formar una banda de rock a l’escola per intentar guanyar un important concurs de bandes. Tot i reconèixer que el nom està en part inspirat en el film, Víctor Jiménez remarca que el projecte “va molt més enllà del rock” i que treballen diversos estils musicals.
El que el 2011 va ser un “laboratori” a Gavà, un primer tastet del que després va esdevenir un projecte pedagògic, es va traslladar a diferents centres educatius, un dels quals va ser el Nou Patufet. De fet, després de la covid, és l’única escola que manté el programa al llarg de tot el curs, amb un artista per trimestre. És una manera diferent d’impartir la matèria de música a primària i secundària.
Dimensió pedagògica i emocional
Amb “l’excusa” del concert d’un artista, la mestra de música del Nou Patufet, la Laia Pantinat, treballa amb els alumnes dels diferents nivells tot allò relacionat amb la música: els ritmes, l’expressió corporal, els instruments, el llenguatge. De fet, es tracta d’un projecte multidisciplinar on al final s’acaba treballant des de les diferents matèries, ja sigui per fer un mural per decorar l’escenari on tocarà l’artista, cartells per fer “ambient”, competències lingüístiques quan preparen preguntes per a fer-li una entrevista i un pòdcast, canviar la lletra d’una cançó o fer una petita crònica del concert a posteriori. A nivell d’expressió corporal, per exemple, aprenen coreografies i balls que després fan durant l’actuació de l’artista.
“Com ensenyar música a l’escola és molt important”, explica la Laia, que recorda que “tradicionalment s’ha entès des de la vessant més clàssica d’un pentagrama, notes i saber solfeig”. “La música va més enllà de poder llegir notes en partitura”, afirma. De fet, destaca la importància del projecte perquè “en una escola de Primària i ESO tampoc tenim milions d’hores per poder assajar solfeig i dedicar més temps a la part més tècnica”. “Poder tenir aquesta vivència musical, de fer música des de la part més humana, de tocar i cantar, més enllà de saber notes a la partitura és important”, insisteix. “Des de la música treballem moltes dimensions que van molt més enllà de la vessant pedagògica o acadèmica, la dimensió més emocional”, afegeix en Víctor. Viure la música a través del contacte directe amb l’artista.
L’experiència amb artistes
Aquest primer trimestre del curs 2023-2024 l’artista convidada és la menorquina Anna Ferrer, que ha publicat dos discos, ‘Tel·lúria’ el 2017 i ‘Krönia’ el 2019. També ha col·laborat amb Clara Peya, Toti Soler i Salvador Sobral, entre d’altres. En cursos anteriors, a part de Joan Colomo i els Za!, hi han passat músics com Ferran Palau, Meritxell Neddermann, Ana Tijoux, Selma Bruna, Anna Andreu i Jordi Lanuza, entre d’altres.
El concert al Nou Patufet es va celebrar el dijous 16 de novembre. Però abans, totes les classes d’infantil, primària i ESO han conegut la cantant a través de les seves cançons i videoclips. Durant tot aquell dia els alumnes, per cicles i grups classe, escolten les cançons en directe, l’acompanyen cantant el repertori i fent coreografies i, a més, li fan moltes preguntes, algunes pensades i elaborades anteriorment a les classes per conèixer una mica més la seva trajectòria, com ara què la va portar a dedicar-se a fer música, quins instruments toca, si s’ha equivocat algun cop o quins han estat els seus referents.
Abans de l’arribada de l’artista, la classe de 6è de primària va a l’aula de música a cantar una de les seves cançons, ‘El ángel’. La canten i després intenten identificar quins ritmes hi ha i com els poden imitar. La Laia Pantinat, un cop escoltades les propostes, reparteix shakers (un tipus de maraca amb forma d’ou) i claves (instruments de petita percussió formats per un parell de bastons cilíndrics) per imitar el ritme.
Tot seguit, la mestra de música es dirigeix a la classe de 5è. Allà projecta a la pissarra digital el videoclip de la cançó ‘El Ángel’ i també el de la cançó ‘Yo me pregunto’. A partir de les imatges aprofita per parlar dels instruments de corda que hi surten, així com també dels protagonistes del vídeo, un dels quals els alumnes acaben identificant com el pare de l’Anna Ferrer. Un cop han acabat els comentaris és l’hora de pensar quines preguntes li faran a l’artista menorquina quan vingui a l’escola. Així que treuen els ordinadors portàtils i comencen a fer una pluja d’idees que després recolliran en un únic document. “Intentem seleccionar les preguntes i centrar-nos en qüestions relacionades amb l’artista i la seva trajectòria per evitar fer-li preguntes personals”, explica la Laia.
L’Ephran i l’Ananta, de 6è, i la Naia, l’Àurea i la Lena, de 5è, expliquen que el que més els agrada del projecte d’Escola de Rock és quan poden escoltar el concert en directe i parlar amb els cantants. Els cinc, però, recorden poc els noms de tots els artistes que han passat per l’escola. “Hi havia una cantant, l’Ana Tijoux, que també és actriu”, recorden. “No són famosos, com la Shakira, però són coneguts”, remarquen. Els agrada poder acompanyar-los fent ritmes, cantant i fent balls. També col·laborant a decorar l’escenari amb un mural i altres detalls plàstics o bé fent una activitat que consisteix en dibuixar els sentiments que tenen escoltant la música. Les emocions plasmades en un paper. “Els acabem demanant autògrafs”, expliquen. En definitiva, gaudeixen del projecte.
I com trien els artistes? Doncs després que els músics que van participar els primers anys fossin homes, la Laia i el Víctor expliquen que ara opten per buscar dones artistes. “És una manera de visibilitzar les dones”, apunta en Víctor, que assegura que hi ha bona predisposició per part de les artistes, tot i que no n’hi ha tantes que visquin de la música i, per tant, puguin dedicar un dia laborable a anar a l’escola, encara que cobrin per aquesta tasca. La majoria compaginen la música amb una altra feina i això ho fa més complicat.
Per la Laia, Escola de Rock “posa en valor l’ensenyament artístic”. Sovint matèries com la música i la plàstica se les ha considerat com assignatures “Maria, de pur tràmit”. “Amb aquest projecte els alumnes veuen gent que es guanya la vida o no se la guanya però és una ocupació possible”. Veuen, en definitiva, tota la feina que implica arribar fins a celebrar un concert. A més, segons en Víctor, molts dels artistes han començat a tocar i cantar més tard de l’edat que tenen els alumnes. Així també es transmet que si ho vols fer, i treballes, pots arribar a dedicar-te a la música “com la persona que tenen davant”.
El dia del concert
I, un cop fet el treball previ a l’aula, arriba el dia del concert. Tot preparat al menjador que passa a ser un escenari improvisat per escoltar música en directe. L’Anna Ferrer assegura que ha acceptat participar en el projecte “per militància política” per ajudar a portar la cultura dins l’escola i també pel projecte en si, impulsat per una cooperativa. Cada classe és diferent i assegura que encara que hagi planificat com enfocar la trobada, al final no ha fet res del que havia planejat. “Flexibilitat”, assegura com a conclusió del que ha passat fins a mig matí, després de cantar davant de diversos grups, des d’infantil a l’ESO, passant pel primer i segon cicle de primària.
Un cop asseguts, l’Anna els dona la benvinguda i els canta una primera cançó i a partir d’aquí els alumnes no paren d’aixecar les mans per preguntar-li coses. Com a curiositat, resulta que quan va estar estudiant a Barcelona vivia just a l’edifici del davant del Nou Patufet. “Em fa molta il·lusió ser aquí”, assegura tot recordant que sentia el xivarri de l’escola cada matí.
“Sempre has volgut fer música? Quins instruments toques? Quan vas composar la teva primera cançó?”… La curiositat i les ganes de conèixer entre els infants del Nou Patufet és inacabable i l’Anna Ferrer s’adapta i fa de l’experiència musical en directe una vivència emocional que de ben segur els infants recordaran, almenys fins al pròxim artista convidat del projecte, que no tardaran gaire a començar a conèixer. L’Escola de Rock no para i la música en directe al Nou Patufet està més viva que mai.
