Més de mig milió de persones estan cridades a votar als consells escolars de centre a la ciutat de Barcelona entre el 20 i el 24 de novembre, ja que cada dos anys es renova el 50% dels seus membres. Es votarà a cadascun dels centres educatius, des de bressol fins a secundària, incloent-hi els centres d’educació especial.
Poden presentar la seva candidatura alumnes a partir de 12 anys (primer de l’ESO), famílies, professorat i altres membres de la comunitat educativa, com ara el personal d’administració i serveis o el d’atenció educativa complementària.
Els consells escolars de centre, tal com estableix la Lomloe a nivell estatal, són els òrgans de participació de la comunitat escolar en el govern i la gestió del centre educatiu.
Entre els representants dels diferents consells escolars, posteriorment s’escolliran els membres del consell educatiu de districte i, després, d’aquí sortirà el Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB).
Un òrgan de decisió
La secretària del Consell Escolar, Marta Carranza, ha destacat la importància dels consells escolars com a òrgan de participació dels centres educatius: “Acorden temes fonamentals de l’escola, com els plans d’actuació o la memòria econòmica. Qualsevol decisió ha de passar pel consell”.
Entre les competències dels consells, figura aprovar i avaluar la programació general anual del centre, participar en la selecció del director o directora, decidir sobre l’admissió de l’alumnat, impulsar mesures que fomentin la protecció dels drets de la infància, fer propostes d’estil de vida saludable i de convivència per tal de prevenir problemes com l’assetjament o la violència de gènere, o promoure la conservació i renovació de les instal·lacions.
“És un espai, no només d’informació, sinó de participació de la governança del centre. La llei ho reconeix com un espai imprescindible. És important que tant famílies, com direcció, professorat, alumnat i tot el personal se sentin implicades”, afegeix.
Ciutat educadora
Per a Carranza, els consells escolars estan directament relacionats amb el concepte de ciutat educadora perquè d’aquí en surten els organismes dels deu districtes de la ciutat i del propi Consell Municipal per tal de “vetllar perquè l’educació de la ciutat sigui de la millor qualitat possible i perquè tots els actors implicats intervinguin i consensuïn cap a on volem anar”.
Tradicionalment, les votacions als consells escolars han tingut més participació per part dels equips docents, ja que voten als centres en què treballen, i en menor grau, de l’alumnat. L’assignatura pendent és, tenint en compte l’experiència d’altres anys, la participació de les famílies. Per això, aquest any s’ha posat en marxa una experiència pilot de vot electrònic a Catalunya per tal que les famílies puguin votar sense necessitat de desplaçar-se al centre.
“Tenim marge de millora”, reconeix Carranza, que augura un augment de la participació amb la campanya que ha iniciat l’Ajuntament de Barcelona informant sobre per a què serveixen els consells escolars, així com amb l’experiència del cicle de debats ‘En clau d’educació’, coorganitzats pel CEMB i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB.
