Són les 11 hores d’un dimarts i és l’hora del teatre d’objectes per a l’alumnat de segon de primària de l’Institut Escola Turó de Roquetes. Aquest any han hagut d’escollir un país del món en què inspirar-se i el guanyador de la classe ha estat Egipte.
Abans d’actuar, però, han d’entrenar una part del cos molt important per a aquesta disciplina: les mans. La Momo Fabré és la dinamitzadora d’aquest projecte, que es diu TOB i forma part del programa Caixa d’Eines del Pla de Barris. Tothom està assegut al terra formant una rodona. “Què hem de tenir desperts?”, pregunta la Momo. “Els dits!”, contesten, i els mouen com si fossin aranyes.
Després, treballen mans i braços tot aplaudint amb les mans del company o companya que hi ha a la dreta i a l’esquerra, i fan jocs de coordinació. Això és important perquè hauran de moure els objectes que han fabricat amb cartolines i pot ser que en una mà hi hagi un camell que camina i a l’altra una piràmide que està quieta.
Aquests nens i nenes de set anys aprenen que amb una tela blanca i ombres poden explicar històries. “La pantalla és el nostre teatre, és com una tela”, explica una d’elles. “Us agrada el teatre?”, pregunta la Momo. “És xulo”, diu un. “Es poden fer titelles”, afirma un altre. “I pots crear la teva història”, continua una altra veu de la rotllana.
És el torn dels primers artistes, que es posen sota la tela mentre que la resta de la classe fa d’espectadora. Sona música oriental, i és que han après que l’ambientació és essencial a l’hora d’endinsar-se en una història. La part superior de la tela és de color blanc i és per aquí per on es veuen els objectes, o millor dit, les ombres dels objectes. La part de baix és negra i és la que amaga els artistes. Apareixen unes palmeres i unes piràmides, i la canalla aprèn que hi ha ombres quietes i en moviment.
Canvi d’artistes. Noves formes. Els faraons, els camells, tot sembla ben bé com si estiguéssim a Egipte. “Tan poc?”, diu entristit un nen quan acaba la seva part. I és que és un curs participatiu en què qui més qui menys vol col·laborar i posar-se darrere la tela.
Els agrada agafar les cartolines amb un pal de fusta i inventar una història, però quan estan asseguts també gaudeixen i, en acabar, comenten el que han vist. Hi ha qui descriu els objectes que ha vist i qui explica que hi havia uns amics que estaven parlant i decidien fer una exploració, però que llavors passava una cosa… I és que, si es tracta d’imaginació, totes les respostes són bones.
Moviment
Un altre grup puja a l’escenari i, de cop, tot es mou. Totes les ombres es mouen. És com si tota la tela estigués tremolant. Han simulat un terratrèmol. La sorpresa del públic és evident i, en acabar, comenten com han aconseguit aquest efecte i si ha estat divertit. I sí, els ha agradat aquesta nova manera de fer servir les figures.
“És positiu que el teatre d’objectes pugui quedar-se com una aportació educativa, que estigui dins del currículum”, explica la Momo, que fa tres anys que dinamitza aquest projecte a l’IE Turó de Roquetes. A més, es creen vincles amb entitats i festivals del barri barceloní, de molta tradició titellaire.
Així, l’any passat van mostrar les seves obres a l’Ateneu Nou Barris, que va esdevenir el final del projecte però no pas l’objectiu d’aquesta iniciativa. I és que el projecte TOB persegueix des de reforçar la feina en equip i el companyerisme fins a treballar el català quan es fa un guió, per exemple.
Hi ha teatre d’objectes en horari lectiu des de primer fins a sisè de primària. Pot ser trimestral o durant tot el curs, segons la classe. Així com amb segon treballen amb ombres, a tercer ho fan amb guants i l’alumnat més gran fabrica les seves màscares i titelles.
En aquests tres anys, la Momo ha vist alguns canvis en l’alumnat. Si bé al principi desconeixen què és aquest tipus de teatre, després van parlant el mateix codi. “Van entrant, passen de dir ‘un llibre no pot ser un ocell’ a veure que sí que pot ser”.
La Sara, el Pedro, el Mohamed i l’Ainhoa, van actuar l’any passat a l’Ateneu Nou Barris quan feien cinquè. Ara que fan sisè recorden com va anar l’experiència. La temàtica del curs eren els musicals i ells van formar part dels de Mulan (Sara), Aladí (Pedro) i Coco (Mohamed i Ainhoa).
“Vam fer titelles, com una muralla i un dragó”, diu la Sara. Van gaudir de fer aquests ninots, tot i que eren complexos. L’Ainhoa recorda que es va punxar més d’una vegada, però li va trobar el gust a cosir.
L’experiència
Coneixien l’Ateneu, però des dels seients del públic, perquè havien anat amb l’escola o amb la família, i sentir-se artista va ser el més divertit: “Per a mi, el teatre va ser el més important”, afirma el Pedro. “A mi em va impressionar”, continua el Mohamed. L’Ainhoa feia de narradora, i entre els records més nítids figura el d’agafar el micròfon davant de tanta gent. Això va agradar a tots quatre.
Durant els mesos anteriors, van idear la història a classe i es van organitzar. Tanta preparació per uns minuts a sobre l’escenari. Això els ha fet valorar quan a vegades veuen una obra o una pel·lícula, tota la feina que no es veu, però que també existeix, com pensar el decorat, fer un guió, assajar i vèncer els nervis.
La Isabel Argudo, coordinadora pedagògica de primària, apunta que a vegades els canvis que es generen en l’alumnat són “poc perceptibles” en el transcurs d’un any, però hi són a la llarga en aspectes com “l’animació, la creativitat i l’expressió corporal, cultural i general”, a més de treballar el català en un barri multicultural. “Això ha millorat molt”, assegura.
