Cançons, rodolins, moixaines, poemes, frases fetes. El ritme, el to, l’ambient, la llum. Gaudir de la història, del conte, la llegenda. Tots aquests aspectes són essencials per ajudar que els infants aprenguin a llegir. En la petita infància, quan encara no tenen un gran vocabulari, no saben parlar i encara els falta temps per madurar, i tots aquests aspectes són essencials per ajudar a crear un ambient idoni per a la lectura en veu alta, el fet d’explicar contes, aquell moment de compartir històries i generar els vincles necessaris per a crear el gust per la lectura un cop ja siguin més grans i ja aprenguin a llegir sols i encara més enllà, ja a l’adolescència.
Els beneficis de la lectura en veu alta van centrar la segona jornada BBB (Bressol i Biblioteques de Barri) que va reunir fa uns dies a la Biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps, representants de les diverses escoles bressol municipals i biblioteques de Barcelona. Sota el títol Escoltar històries, la jornada, organitzada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i Biblioteques de Barcelona per segon any consecutiu, va tenir com a principal convidat David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra de Neuroeducació de la UB.
Bueno, acompanyat a l’escenari pel periodista David Guzmán, va fonamentar la importància de la lectura i la narració en veu alta des de la neurociència, aportant conclusions extretes del llibre Els beneficis de la lectura en veu alta (editat per Enciclopèdia), publicat el gener del 2023 amb els també professors Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno. El llibre és el resultat d’un estudi que els tres autors van fer sobre els beneficis cognitius i d’aprenentatge que suposa la lectura en veu alta, basat en dades científiques extretes a partir d’una enquesta sobre els hàbits de lectura de les famílies.
Davant de mestres d’escoles bressol i bibliotecàries, Bueno va fer evident la importància de tenir en compte que un infant no pot aprendre a parlar sense tenir un gran vocabulari previ. “Com més desenvolupada estigui la parla, més ràpid aprendran a llegir”, va assegurar. I el ritme que aporten les rimes, les cançons, els rodolins i les moixaines, per enumerar-ne només algunes, afavoreix l’aprenentatge de paraules noves. “Es queden més ben fixades al cervell”.
La musicalitat
Per aprendre a llegir cal tenir un grau maduratiu “idoni”. I és que a diferència d’altres àrees del cervell, seleccionades, per exemple, per parlar, no hi ha cap àrea del cervell concreta que serveixi per a llegir. Per aprendre a llegir, segons Bueno, cal reciclar altres àrees del cervell i connectar-les entre elles (la vista, la reflexió, el llenguatge). Per això és tan important facilitar el procés i preparar l’infant per a l’aprenentatge. En aquest sentit, Bueno defensa la importància de començar a parlar als infants des que neixen. I fins i tot abans, ja que hi ha estudis que demostren que els fetus ja comencen a identificar el ritme de la llengua materna. Un ritme que a través de la “musicalitat” dels rodolins, les cançons, les moixaines i les frases fetes crida l’atenció dels més petits i els ajuda a introduir nou vocabulari.
Bueno destaca que a l’hora de llegir cal generar un bon clima. Ha de ser un moment especial que permeti gaudir tant als adults com als infants. També destaca la importància “del racó de llegir”, tant a les escoles i a les biblioteques com a casa. “Cal llegir còmodament, amb poc soroll ambiental, amb una llum prou intensa per no forçar la vista, però que sigui suau i amb una veu tranquil·la, pausada, a una velocitat adequada a l’edat de l’infant”, explica Bueno, que també posa èmfasi en l’ús “d’onomatopeies i gesticulacions” que permeten activar les anomenades “neurones mirall” que faciliten l’aprenentatge.
Durant la lectura en veu alta també és important establir un diàleg amb l’infant que el faci reflexionar, empatitzar i imaginar. Fer preguntes sobre allò que passa o passarà al conte permet generar emocions i futurs alternatius, a fabular: “Com es deu sentir la Caputxeta?” o “Què creus que passarà ara?”. Fent preguntes i establint diàlegs, en un futur quan llegeixin sols s’activaran en el cervell les parts reflexives.
Amb tots aquests aspectes que han d’acompanyar la lectura en veu alta es facilita la configuració de vincles afectius i emocionals, tant a l’escola com en la família. Això fa que, en un futur, pensar en la lectura generi aquesta sensació de vincle i de comoditat: El plaer de gaudir de la lectura. Una lectura que en la petita infància ha de ser una activita lúdica, “el concepte de joc hi ha d’estar sempre present”, segons Bueno, com el fet de compartir i d’estar còmodes. És la imatge d’explicar històries a la vora del foc, la família o els amics reunits en un racó, als sofàs del menjador o de la llar de foc escoltant contes, compartint experiències, vivències viscudes. Una imatge que queda lluny de la lectura amb pantalles, que Bueno alerta “redueix l’atenció” en els infants i pot incrementar el nivell d’estrès. D’aquí la rellevància de mantenir un racó concret, tranquil, pausat. “És més important l’ambient i el to”, insisteix Bueno al llarg de la seva intervenció, en què també destaca que “qualsevol moment és bo” per llegir un conte, tot i que, per exemple, abans d’anar a dormir, és millor explicar una història per facilitar la “desconnexió” i el son. I la repetició, la insistència dels infants en llegir una vegada i una altra el mateix llibre, ajuda a memoritzar i fixar el nou vocabulari que es va adquirint.
En definitiva, la jornada BBB va constatar que oferir i compartir moments de lectura en veu alta tant a la família com a l’escola i a la biblioteca ajuda a desenvolupar la comunicació emotiva-afectiva en la petita infància i preparar-los per a fer el pas d’aprendre a llegir en solitari. Es fa evident la importància de no perdre la tradició d’explicar històries al voltant de la llar de foc.
