Participar i opinar perquè es tinguin en compte les seves opinions dins la família, a l’escola i al barri o ciutat. Aquesta és una de les demandes de l’Agenda dels Infants, en la qual els nens i les nenes indiquen que han de demostrar que són responsables per anar fent cada vegada més coses sense l’acompanyament de les persones adultes.
Les dades del document, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona a partir de les respostes d’alumnes entre 8 i 11 anys, indiquen que un 40% dels infants no està completament satisfet amb l’autonomia que els dona la seva família o la llibertat que tenen per fer el que volen.
Per interpretar aquestes dades, parlem amb Ana Novella, coordinadora del projecte europeu de participació infantil I’m Citizen i membre del Grup d’Investigació en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona, qui afirma que els infants “expressen el desig de ser escoltats de manera més atenta, profunda i millor”.
“Aquesta percepció és un indicador essencial de la manca de participació infantil en els processos de decisió, cosa que pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament personal i en la construcció d’una ciutadania activa”, assegura Novella.
Autonomia
Els infants expliquen que, a mesura que es fan grans, volen fer més coses de manera autònoma i sense persones adultes, però sovint no els deixen. De fet, el 70% afirma que habitualment no va sol a l’escola ni a les botigues del barri. “Ens anem fent grans i volem fer les coses sols, però els adults no ens deixen”, diu l’Ainoa, de 10 anys i del districte de Sant Martí.
Per a Novella, aquesta observació de l’Ainhoa “posa de manifest com sovint els adults coarten les seves iniciatives i les seves ganes de fer coses. Ens estan dient que limitem la seva participació en espais i al voltant de qüestions decidides pels adults”.
En aquest sentit, l’alumnat consultat demana que no se’ls protegeixi en excés i que hi hagi més confiança, i proposa deixar-los anar sols a l’escola, en funció de cada cas, i tenir més llibertat per fer activitats sols.
“Hem de demostrar que ens ho mereixem, que som autònoms per anar pel carrer sols. Per exemple, si estic amb la meva mare i creuo el carrer sense mirar, no tindrà confiança en mi”, exposa l’Eva, de 10 anys i de Sant Martí.
Llibertat d’expressió
La demanda número 8 de l’Agenda dels Infants, ‘Escoltar les nostres opinions i poder participar en les decisions que ens afecten’, reclama que les persones adultes es prenguin més seriosament les opinions dels i les menors, ja que no se senten completament escoltats a casa (55%), a l’escola (54%) ni al barri en què viuen (76%).
En Jan, d’11 anys i de Sants-Montjuïc, assenyala que “per millorar la vida a l’escola ens cal més llibertat d’expressió, que puguem dir les coses que no ens agraden i que ens escoltin més”. En general, reclamen que se’ls pregunti quan es prenen decisions que tenen a veure amb ells i proposen, per exemple, que hi hagi enquestes a les escoles o altres espais per poder fer les seves propostes.
Els infants senten que poden decidir menys coses de les que voldrien, especialment sobre el seu barri, però també en els àmbits familiar i escolar. Només un 18% pensa que pot participar en les decisions sobre el seu barri, mentre que un 42% considera que sí ho pot fer a casa i un 45% al centre educatiu.
En Ranjit, de 9 anys i de Sants-Montjuïc, pensa que “moltes vegades posen coses al barri sense demanar-nos la nostra opinió”, i en Teo, de 10 anys i de l’Eixample, diu: “Hi ha coses que no les puc decidir jo. La roba que em poso, per exemple, no la puc decidir jo”.
Ignorar-los pot generar sentiments d’impotència
Per a Novella, “les paraules de Teo i Ranjit ressalten la importància de prendre seriosament les seves opinions i il·lustren la seva motivació per participar activament i intensament en el seu entorn. Ignorar les seves opinions i ganes de prendre part pot generar sentiments d’impotència i indiferència, amb el risc de desencadenar una desafecció política que després ens preguntem per què es dona, què la provoca”.
Per als infants, és important que se’ls pregunti com volen que sigui la ciutat, els barris i els parcs perquè hi formen part i proposen, per exemple, que hi hagi bústies d’opinions. “Les reflexions dels infants ens han d’obligar a revisar-nos com adults i a examinar la nostra relació amb elles i ells o com comptem amb ells en qüestions que els interessa i que configuren el seu dia a dia”, valora la coordinadora del projecte europeu de participació infantil I’m Citizen.
Així, considera que “els infants ens estan dient que poden participar més del que ho fan, més del que els permetem, més de les oportunitats que els hi donem quan la participació de la infància no ha de ser considerada una concessió adulta, sinó un dret fonamental i una forma inherent de ser i estar en el món. Els infants i adolescents han de poder participar més i han de poder liderar la seva participació”.
