Els nens i les nenes estan molt satisfets amb la casa on viuen (78%), però són conscients que no tothom viu en un domicili adequat amb els serveis bàsics, igual que perceben que hi ha infants que no tenen el material necessari per a l’escola i que existeixen diferències econòmiques entre les famílies.
Així es recull en la demanda 9 de la segona edició de l’Agenda dels Infants, en què afirmen, per exemple, que “hi ha nens i nenes que no estan contents amb la casa on viuen perquè potser la comparteixen amb molta gent, no només la seva família, sinó més gent”, com explica en Shen, d’11 anys i del districte de Sants-Montjuïc.
També en Tarik, de la mateixa edat i de Gràcia, creu que “potser tenen humitat a les parets, no tenen aigua calenta, la casa està bruta…”. Per als infants, és important que casa seva sigui acollidora, que hi hagi espai per a totes les persones que hi viuen, inclosos llocs per jugar, i si és possible que hi hagi balcons, terrats o terrasses.
Conscients de les desigualtats
Mari Corominas és investigadora i coordinadora del programa “Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona” de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Sobre l’apartat 9, ‘Que tothom tingui el que necessita, comprar menys coses innecessàries i compartir més’, destaca que les dades disponibles més actuals per a la ciutat de Barcelona ens diuen que al voltant de 3 de cada 10 infants creixen en situacions de vulnerabilitat econòmica, i “és per això que no ens hauria d’estranyar que els infants comencin a ser conscients de l’existència de la pobresa i les desigualtats”.
“En aquest sentit, reclamen ‘que tothom tingui el que necessita per viure’, on clarament inclouen el dret a l’alimentació saludable i el dret a l’habitatge sense un cost de vida que ofegui les famílies i faci perdre oportunitats vitals als infants, com ara les activitats extraescolars que més els agraden o poder fer les vacances desitjades amb les seves famílies”, resumeix Corominas.
Extraescolars
El 18% de l’alumnat enquestat afirma que no està del tot satisfet amb les coses que té. Per a la Lucía (11 anys, Gràcia), “hi ha nens que no tenen suficients diners i es comparen amb altres nens que sí que tenen diners”, mentre que en Roger (11 anys, Sant Andreu) assenyala que “hi ha infants que els falta material o no poden pagar les extraescolars”.
Segons les dades de l’informe, el 14% de l’alumnat no disposa d’un escriptori per fer els deures o estudiar i el 19% no té un ordinador adequat per a les feines de l’escola. Per això, l’alumnat demana a l’Ajuntament que ajudi les famílies que ho necessiten i proposen que, com a societat, més enllà de ser solidaris, comprem menys coses i donem un nou ús a les que ja no fem servir.
Consum responsable
Els nens i les nenes proposen promoure i participar en formes de consum alternatives, com ara els mercats d’intercanvi o les donacions de roba o joguines. Creuen que reduint el consumisme creixeria la satisfacció amb les coses materials que tenen i, alhora, ajudarien a que tothom tingués el que necessita encara que no tingués diners per comprar-ho.
Segons remarca Corominas, “les situacions de vulnerabilitat econòmica o de pobresa queden especialment reflectides a l’escola, afectant els resultats educatius dels infants, però també la seva vida escolar en sentit ampli, tant dins com fora l’escola. És per això que demanen que tots els infants tinguin el que necessiten per a l’escola i per passar-s’ho bé”.
“Per poder relacionar-se en igualtat de condicions amb els altres infants (i, així, fer amistats i sentir-se bé a l’escola), consideren que cal assegurar que ningú es quedi sense les excursions o sortides. No redueixen aquesta mirada al material escolar i reclamen assegurar que tots els infants tinguin el que necessiten per jugar i passar-s’ho bé fora de l’escola (joguines, per a les aficions, món digital…)”, afegeix.
Compromís social
Coromines posa èmfasi en el fet que els infants reconeixen la funció clau de les polítiques públiques i, en aquest cas, de l’Ajuntament: “D’una banda, com a idea, diuen d’ajudar les famílies que no tenen diners donant-los diners, però en aquesta segona edició de l’Agenda també van més enllà i demanen d’ajudar-los a trobar feina o aconseguir que les famílies cobrin més diners per no haver de treballar tantes hores. És aquí on, per exemple, amb les seves paraules també estan arribant a una de les visions clau de l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027″.
Els infants plantegen que podrien fer ells mateixos perquè tothom tingui el que necessita: “Saben que poden passar-ho bé sense gastar diners i també els agrada aprendre a ser proactius participant en campanyes solidàries per ajudar les famílies que no tenen diners (per exemple, recollint diners per a ONGs o donant joguines que ja no utilitzen)”, subratlla la coordinadora del programa, qui compara la primera i la segona edició de l’Agenda i considera que en aquesta última s’incorporen actituds amb més compromís social que ajuden a la sostenibilitat i al consum responsable.
“Volen no gastar els diners en coses innecessàries i es plantegen compartir les seves coses o anar a mercats d’intercanvi. Segurament, estem davant d’un canvi de mirada, també per part dels infants”, conclou Corominas.
