Sis estudiants palestins de Cisjordània, dos de Síria, un de la República Democràtica del Congo i un altre de Somàlia, sis dones i quatre homes, arribaran aquest curs a Barcelona gràcies al programa de suport de la Universitat de Barcelona (UB) per a persones refugiades i provinents de zones en conflicte (UB Refugi). Coordinat per la Fundació Solidaritat de la UB i amb el cofinançament de l’Ajuntament de Barcelona, aquests deu joves podran continuar els seus estudis superiors a la capital catalana, una opció truncada en molts dels casos pels conflictes i la violència que viuen en els seus països d’origen.
El programa UB refugi ja ha acollit des de la seva creació, el 2016, una vuitantena d’estudiants que han arribat a Barcelona des de zones en conflictes o des de països de refugis com Síria, Líban, Jordània, Kurdistan iraquià, Afganistan, Somàlia, Pakistan, Eritrea i Gaza, entre d’altres. Precisament aquest curs i davant el greu conflicte israelianopalestí, la Universitat ha donat prioritat als estudiants de territoris palestins ocupats. La iniciativa, segons explica la responsable del programa, Cati Jerez, “s’emmarca en el que les Nacions Unides considera vies complementàries i segures al reassentament”.
El primer pas per realitat l’arribada de refugiats és obrir una convocatòria entre les universitats amb les quals la UB té contacte a diferents països. Són els propis estudiants els qui han de fer la sol·licitud, aportant una sèrie de documentació per poder avaluar els requisits. Jerez explica que sempre es busca la paritat entre homes i dones. “El 90% de les sol·licituds són d’homes quan les dones tenen una especial vulnerabilitat en situacions de conflictes, ja que la violència és diferent i més punyent”. La tria, després de fer una valoració i una entrevista amb els diferents sol·licitants, es fa en funció dels criteris de vulnerabilitat econòmica i drets humans, tot i que també es busca “que puguin tenir èxit en els seus estudis”.
“Els seleccionaríem a tots”
“Sempre patim molt quan arriben les candidatures. Els seleccionaríem a tots, però rebem 300 sol·licituds i no els podem acollir a tots”, explica el vicerector de Política Internacional de la UB, Raúl Ramos. I és que el programa comença amb el que s’anomena curs de transició als estudis universitaris, que inclou un abordatge integral cap a les persones refugiades. És a dir, s’acompanya a l’estudiant des del primer dia que aterra a Barcelona fins que acaba els seus estudis i obté la titulació, sigui de grau o màster. Així, se li ofereix un allotjament i pensió completa en residències universitàries, suport psicoemocional, psicològic i psiquiàtric, assistència administrativa i legal, assessorament acadèmic i fins i tot la preparació per a la incorporació al món laboral.
“El curs pont l’entenem com una espècie d’aterratge. Arriben d’un context on han estat perseguits, violentats, on potser no tenien un sostre on viure i de cop estan a Barcelona, en una residència d’estudiants. Necessiten acostumar-se als codis culturals, fer-se una idea de com funciona la universitat i aprendre l’idioma”, relata la Cati Jerez per explicar el xoc que els suposa a la majoria de refugiats el seu trasllat a Barcelona. Durant aquests anys hi ha hagut casos diversos, des d’una estudiant afganesa que ha patit tota la repressió dels talibans o una persona del Congo que ha estat la major part de la seva vida en un camp de refugiats a Uganda, fent cua tota la vida per esmorzar, dinar i sopar.
Assessorament psicosocial
L’orientació i l’assessorament psicosocial que han de rebre és molt important i molt concret, vinculat a l’estrès posttraumàtic derivat dels conflictes de violència. Un assessorament que reben gràcies també a la col·laboració de diverses ONG. És per tot això que el curs de transició els serveix per adaptar-se a un nou país, fer classes de català i castellà (acaben el primer curs acadèmic amb un nivell B1 o B2) i apropar-se i conèixer la comunitat universitària i l’entorn social i econòmic. També reben l’ajut de voluntaris lingüístics de la UB i els mateixos refugiats també col·laboren i fan voluntariat en diverses iniciatives de la societat civil, una manera de “retornar” allò que també han rebut des de la comunitat UB. Un cop acaben aquest primer curs, ja s’incorporen als estudis universitaris coherents amb la formació que ja tenien, siguin màsters, graus o postgraus.
Així, l’acompanyament s’inicia quan posen un peu a Barcelona fins a la seva titulació, inclosa la preparació al mercat laboral, que Jerez remarca que no és fàcil, ja que hi ha dificultats en la contractació relacionades amb el procés d’administració, per exemple, quan els toca renovar la Targeta d’Identitat d’Estrangers (TIE), que tarda un temps, i es troben que les empreses no contracten sense un document físic. Un obstacle que dificulta la seva incorporació a la feina.
Precisament aquest abordatge “integral” del programa és el que més destaca Ramos. “El compromís de la Universitat no es limita a donar una matrícula gratuïta”, sinó que busca que els estudiants “puguin reorientar la seva vida per construir-se un futur” i “sobretot que puguin continuar la seva vida amb normalitat”.
El vicerector de la UB insisteix que el “compromís” del programa “va més enllà dels criteris d’ensenyament, va d’ajudar-los com a persones perquè continuïn creixent com a tal dins del seu àmbit i seguir-los el temps que sigui necessari”. Per aquest motiu, Ramos remarca que “és un esforç molt important per a la universitat i per a les persones que estan dins del programa”. Una solidaritat que s’allarga en el temps i que, des de la primera edició, el 2016, encara continua amb molts dels refugiats que van arribar sobretot de Síria. De fet, una gran majoria, segons la Cati Jerez, s’han establert i instal·lat a Barcelona o a algun altre punt de l’Estat. Són odontòlegs, enginyers, treballen i tenen parella. Són molt poques les persones que han retornat al seu país d’origen, només tres o quatre, ja que la majoria de conflictes encara es mantenen i la situació no ha afavorit el seu retorn.
Exportar el programa a altres universitats
El programa UB Refugi és una aposta institucional que va “més enllà del cicle polític de la universitat”. Per tot plegat, Ramos explica que l’objectiu que s’ha marcat de forma imminent és intentar exportar el programa de cooperació a les altres universitats públiques de l’Estat agrupades a la CRUE. “Transferir el coneixement que hem adquirit amb aquesta experiència i ajudar d’altres universitats a tirar-lo endavant”, explica el vicerector de Polítiques Internacionals de la UB. Assegura que és una iniciativa que val la pena quan veus “com les persones que venen van creixent, van superant els traumes amb els quals arriben i poden continuar els seus estudis”. “És el millor premi que podem tenir”, afirma. “Per desgràcia de conflictes al món en tenim molts i cada cop més”, afirma Ramos. Seria una manera de poder acceptar molts més estudiants. Acollir-los per esdevenir un gran refugi i fer realitat la solidaritat amb persones que pateixen de primera mà greus conflictes en diferents països. Donar-los una segona oportunitat per continuar les seves vides.
