Moltes gràcies Fernando de la Sierra, autor de l’escultura commemorativa que il·lustra aquest article i que en fa la següent presentació:
“La instal·lació situada just abans de la porta del teatre no busca mostrar literalment dues escoles dels jesuïtes a Barcelona, sinó capturar la seva veritable essència. Res d’escuts o noms ampul·losos, l’obra parla des d’un simbolisme callat que tots podem entendre, recordant-nos com l’escola ens transforma a tots.
Tres grans teles senzillament emmarcades, separades però alhora connectades entre si. Aquests espais entre elles no són trencaments, són respirs que ens parlen del temps que passa: els 125 anys d’una escola, els 75 de l’altra, les diferents generacions, les moltes formes d’ensenyar i aprendre, la pedagogia que hem vist evolucionar. En aquests buits viu la conversa entre passat i futur.
Els colors que salten a la vista –el vermell i el violeta– no necessiten explicació. Qui hagi passat per aquestes aules els reconeixerà a l’instant, però a més ens conten una història universal: la passió per aprendre, l’espurna creativa, la calor d’una comunitat. Com taques lluminoses sobre un fons negre, aquests colors no es barallen contra la foscor doncs aquí, el fosc no dona por ni representa una cosa negativa, sinó que és com el terreny fèrtil on tot comença, com la nit abans de l’albada, el segon abans del bigbang. D’aquesta profunditat sorgeixen les escoles traient llum, donant sentit, formant persones.
Els números dels aniversaris no apareixen en lletres serioses i formals, semblen gargots espontanis en blanc, com quan escrivíem amb tendresa. Com si tota la història d’aquestes escoles pogués comptar-se amb la mateixa senzillesa amb què un nen dibuixa en una pissarra.
I aquí a baix, arran de terra, unes cadires de classe velles i gastades completen la història. Quatre cadires entrellaçades i pintades de blanc mat que són molt més que mobles. Són testimonis del temps, del desgast que deixa l’educació, desgast material i anímic, d’equipament i educadors. Són també una picada d’ull al senzill, al que serveix sense presumir. No hi ha ornaments innecessaris, només la poesia de l’ús, de la cura, de totes aquestes coses callades que fan possible la màgia de l’aula. La puresa del blanc com a mostra de l’entrega i sacrifici per la millor de les tasques.
Aquesta obra no retrata escoles: les celebra. No ens mostra com són, sinó el que signifiquen en les nostres vides. Perquè quan una escola de veritat canvia el seu entorn, ja no cal ni nomenar-la. Perquè quan ensenyar és il·luminar, n’hi ha prou amb gaudir dels colors que es projecten.”
Dos-cents anys de compromís educatiu amb la ciutat de Barcelona
No sempre som capaços de trobar el temps per aturar-nos, per mirar enrere i valorar el camí recorregut. Avui ho volem fer, perquè les celebracions, els grans projectes i la vida, prenen tot el seu sentit quan es comparteixen.
En el de l’escola Sant Pere Claver, al Poble Sec, fa 75 anys, el Pare Lluís Artigues, juntament amb altres persones religioses i laiques, van iniciar aquesta història que avui commemorem posant en funcionament una parròquia, un consistori i una escola. I van decidir fer-ho, molt encertadament, al Poble Sec; als peus de la muntanya de Montjuïc, en una zona humil i treballadora, al costat dels menys afavorits. En aquests 3/4 de segle tant el barri com l’escola han canviat molt, i no podem obviar que si som on som avui és gràcies a totes aquelles persones que han fet seu aquest projecte, que han confiat i han treballat per fer de l’educació un motor de canvi i promoció social.
El Sant Pere Claver és una escola petita, sí. Amb molta diversitat i recursos limitats. Però això no és el que la defineix. El que realment la fa ser qui és que per molts dels seus alumnes, dels nens i nenes i les seves famílies, per molts dels educadors… És el fet que l’escola és casa, és llar.
Ens l’estimem i en tenim cura, com fem amb la nostra segona residència; aquella on acostumem a anar a sopar i a dormir. I el que encara és més important: som família. Ser família no sempre és fàcil: hi ha moments de tensió, persones amb les quals congenies millor o pitjor… I saps que els diumenges et toca dinar amb aquell cunyat (pobres cunyats!) que et posa el cap com un bombo però sense el qual el dinar no seria el mateix.
Aquestes escoles, aquests barris, tots nosaltres hem demostrat que junts som capaços de construir un projecte amb impacte i significat
Avui, com a família, com a comunitat, celebrem junts. Recordem d’on venim, apreciem i posem en valor qui som i, sobretot, mirem amb esperança cap al futur. Perquè aquestes escoles, aquests barris, tots nosaltres hem demostrat que junts som capaços de construir un projecte amb impacte i significat, una iniciativa transformadora, un llegat educatiu i social, que mereix ser celebrat.
Amb aquest llegat educatiu i social coincidim amb l’escola del Clot, una escola molt gran, i alhora una gran-petita escola. Gran escola no ja per les dimensions (2800 alumnes de totes les mides), sinó pel que s’esdevé a les seves aules, als tallers, a la biblioteca: petits miracles diaris. És clar que per miracles, les dues vegades que l’escola del Clot ha reeixit d’entre les seves cendres, especialment a la guerra civil: ja és ben bé això, una escola que sap enlairar-se i reinventar-se, llegint la realitat de l’entorn i adaptant-se sense perdre les essències.
I alhora petita perquè a cada passadís, a cada aula, es viu el seu propi micro-ambient, com si fossin micro-universos paral·lels… separats per portes RF, això sí, que d’aquestes no en falten! Obrir la porta de l’escola del Clot cada dia al llarg d’aquests 125 anys és, ha estat, un petit-gran miracle, i avui volem retre homenatge a tots i totes aquells i aquelles que l’han fet possible: educadors d’aula i de taula, educadors de passadís, educadors d’oficina, de cuina i de tarima, educadors d’esports i de menjador, educadors del possible i l’impossible, educadors de l’esperança, educadors de l’amor…
Celebrar és donar gràcies, és sembrar esperança, és fer comunitat; i enguany celebrem més i amb més sentit que mai: els 125 anys més els 75 dels amics del Sant Pere Claver. Dues realitats ben diferents i diverses en el marc de Jesuïtes Educació, l’aposta educativa de la Companyia de Jesús a Catalunya.
