En la llengua amb què ens expliquem la vida, les coses que ens passen i les emocions que sentim, posem l’ànima. La llengua, en nosaltres, també la posa. És així com la parla esdevé tresor de la nostra identitat. I abans que la gramàtica i l’ortografia arribin, una llengua ja governa la nostra espontaneïtat en l’expressió de sentiments i desitjos. Fer que el català sigui el brollador d’aquesta espontaneïtat, de jocs i contes primerencs, de primeres expressions de desig, de benestar i de malestar, és l’objectiu del projecte que han creat l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb Òmnium Eixample, que convida mestres jubilats a entrar en aules d’educació infantil per ajudar a reforçar la parla oral de nens i nenes del segon cicle, que tenen de tres a sis anys.
És el projecte Apel·les que ara fa deu anys va néixer per a fer el mateix, però en la lectura i l’escriptura i en el cicle de Primària. Ara s’aterra en l’etapa escolar infantil per afermar l’expressió oral en català. Ho fan possible també les ganes, l’energia i l’altruisme de mestres que ja s’han jubilat i que, de manera voluntària, entren en les aules de nens i nenes de segon cicle d’educació infantil per fer-hi néixer vincles d’afecte amb la llengua catalana. Ho fan conversant, sense un guió fix, unes hores d’un matí a la setmana, en les quals estableixen converses disteses en petit grup sobre aspectes quotidians, observant i comentant imatges o explicant contes. I tot això amb el digne propòsit de fer sentir familiar el català, que és la llengua que els acompanyarà durant tota l’etapa d’escolarització obligatòria, però que, així, d’una manera precoç, en aquesta etapa inicial, busca travar l’afecte de l’infant per la llengua catalana, com qui, de manera senzilla, enganxa bé des d’un bon inici les dents d’una cremallera.
L’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona i Òmnium Eixample van presentar aquest projecte dimecres passat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Van explicar que es comença com a prova pilot aquest segon trimestre de curs en quatre escoles de Barcelona: Ferran Sunyer, Tabor, Rius i Taulet i Aldana. Set mestres jubilades emprenen amb molta il·lusió aquesta tasca, “especialment interessant, perquè treballa en una àrea clau, llengua en cicles inicials de la mà de gent que teniu una vida d’experiències i un cabal de coneixement que cal aprofitar”. Aquestes van ser les primeres paraules de reconeixement al projecte i agraïment a les voluntàries del conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila que va presidir la presentació de la iniciativa.
A continuació, Vila va fer un repàs de l’evolució i els recursos del model lingüístic en el sistema educatiu català. Va recordar com castellà i català convivien, pràcticament en solitari, quan l’escola catalana començava a organitzar com aconseguir la immersió lingüística d’aquells que arribaven de fora. Aquella immersió com a vincle amb la comunitat, i agent socialitzador, feia del mestre un far dins de l’aula. Coneixia la llengua dels nouvinguts. I es va apostar pel català com a llengua vehicular, llengua de transmissió, creant situacions significatives per als infants, una llengua capaç de generar un model d’aprenentatge. El conseller va recordar les dinàmiques que permetien una adquisició prou forta, fins i tot en zones com Santa Coloma de Gramenet. I així, la immersió es va anar estenent, fins que, a començaments del 2000, la situació va canviar pel factor demogràfic.
El canvi fonamental -va assenyalar- va ser que va començar a créixer la diversitat lingüística i els docents van deixar de saber la llengua dels alumnes que arribaven, llengües com l’urdú o l’amazic. I va caldre inventar de nou el model lingüístic educatiu. Gràcies a aules d’acollida i altres recursos, s’ha anat facilitant el vincle dels alumnes nouvinguts amb el català, fins ara que tornem a ser al punt de necessitar, una nova versió del model immersiu. Les llengües natives a l’aula s’han multiplicat i la irrupció de la tecnologia en mans dels alumnes, en aplicacions mòbils, ha viralitzat el castellà fora de l’escola.
Davant d’estadístiques molt pessimistes sobre l’ús social del català, el conseller de Política Lingüística va expressar: “La primera obligació és no caure en el pessimisme, en la procrastinació ni en la delegació. Hem de ser capaços d’entrar en la tercera renovació del model, i tots els agents del marc educatiu han de prendre part en això”.
En aquest sentit -va dir- el projecte Apel·les és una vàlvula important perquè se centra en aquest aprenentatge precoç, ajuda a fer servir el català amb històries rellevants i no només amb matèria a dins l’aula, sinó amb el plaer i l’emoció. Vila es va mostrar optimista en reconduir la situació. “El futur l’escriurem a base de treballar-hi, i necessitem que projectes com l’Apel·les ens ajudin a retornar el contacte entre iguals en català, la via més segura per al futur de la nostra llengua i per a una societat més cohesionada”, va precisar.
En la seva intervenció, la presidenta d’Òmnium Eixample, Mercè Saura, va exposar la importància que donen al projecte. “A través del joc i la participació, es promou l’ús del català entre els infants, sobretot a nivell afectiu, i és justament el moment de donar sentit als valors. El projecte ens permet teixir complicitats amb Educació, per treballar conjuntament perquè el català sigui una llengua viscuda i estimada pels meus petits”.
Dolors Ferrer, mestra i pedagoga i coordinadora del programa també va compartir la força del projecte perquè els infants creixin escoltant i parlant català i que, a partir de l’acompanyament personalitzat, es puguin crear bases sòlides de l’aprenentatge de la gramàtica i estructura de la llengua.
Les voluntàries
Dues de les voluntàries del projecte, Montserrat Carulla i Rosa Montón, també van parlar en la presentació a l’Aula Magna d’aquesta iniciativa. Carulla va explicar la bona acollida que han tingut les voluntàries a l’Escola Sunyer del barri barceloní de Sant Antoni. “Ens hi sentim com a casa, podem treballar amb molta llibertat i hi podem aportar aquest gra de sorra enmig de tanta feina com falta fer”. També va dir que “això que siguem grans és veritat que aporta un afegitó perquè, d’alguna manera, els infants ens veuen com les àvies que potser no tenen, però voldrien tenir i això també fa un vincle. Com més grans som, menys temps tenim, però necessitem sentir-nos útils. I, si t’ha agradat la feina que has fet, pots sentir un buit molt gran quan et jubiles”. I encara va afegir un detall més singular: “A nivell molt personal, gairebé egoista, em fa molt feliç veure com es desenvolupen els nens i com aprenen, per a mi és una satisfacció immensa, una qüestió molt emocional. Cada dia surto del Sunyer amb molta més energia de la que he entrat. I sabem que sempre poden millorar una situació, per molt malament que estigui”.
Rosa Montón, l’altra voluntària, ja implicada com Carulla en l’experiència Apel·les a la Primària, va expressar la importància “que les persones grans puguem dedicar una estona setmanalment a poder ajudar en aquesta cohesió entre direcció, professorat i les persones que venim de fora, gent amb els cabells blancs, a les que els infants ens abracen, perquè ja ens recorden de l’any anterior. No sabem ben bé què som, però ens hi trobem molt bé”. Montón veu també molt important la precocitat en aquest acompanyament amb el català, “com més aviat millor, per això cal fer-ho a infantil. No podem perdre temps”, va dir. L’acte també va incloure la ponència “El rol del mestre en l’educació lingüística de l’etapa infantil, a càrrec de la Dra. Montserrat Fons.
Apel·les en la Primària, deu anys d’èxit
Des del curs 2015-2016, el projecte Apel·les a l’etapa d’Educació Primària (cicle inicial) s’ha consolidat com un model d’èxit a escoles de Barcelona i rodalies, gràcies a la implicació de docents jubilades voluntàries que acompanyen els infants dins l’aula. Actualment, es fa a vint-i-sis escoles amb trenta-set mestres voluntàries i l’acompanyament de quaranta-vuit tutores.
Ara, amb la posada en marxa, en aquest segon trimestre, de l’Apel·les en el segon cicle d’educació infantil a quatre escoles, fins a mil quatre-cents alumnes es beneficien d’aquesta iniciativa de suport que nodreix els alumnes i enriqueix la vida de les mestres jubilades que ho fan possible.
El director de l’escola Ferran Sunyer de Barcelona, Dani Vidal, que ja parteix de l’experiència inicial del projecte Apel·les a la Primària, es va sentir molt satisfet amb l’experiència perquè -va dir- “permet fer un treball intensiu reduït amb algú que té una expertesa superior a la que tenim els mestres ara”. També va destacar el fet que “els alumes socialitzen amb altres persones, i ja vam veure que també en l’etapa infantil és interessant. Això és un win-win de manual, no entendria una escola que digués que no”.
