T’has imaginat mai com seria una assignatura d’un institut on l’objectiu és desenvolupar el pensament crític, el pensament analític, el pensament creatiu i la metacognició?
Aquest és només un dels molts projectes que ha endegat l’Institut Lluís Vives de Barcelona, en el marc de la seva aliança amb el projecte Magnet, aliances per l’èxit educatiu. En col·laboració amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i amb la supervisió i la coordinació de la Fundació Bofill, el centre ha desenvolupat projectes innovadors relacionats amb la biologia cel·lular, la salut al llarg de la història, la gestió de l’aigua i el rol que té la figura del científic al segle XXI.
A la roda de premsa de presentació d’aquesta iniciativa han participat Núria Prunés, directora de l’institut; Josep Samitier, director adjunt de l’IBEC; Eulàlia Esclapés, directora d’Educació i Territori del Consorci d’Educació de Barcelona i Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill.
Aquesta aliança té un punt clau i és la necessitat d’una forta implicació per part de l’equip docent, els quals s’han de formar fora del ser horari lectiu. En aquest cas, en tot el centre, només tres professors no han pogut sumar-se a la iniciativa, fet que destaca l’èxit que ha tingut el projecte.
“Aquest programa es desenvolupa durant quatre cursos. Ens ha permès situar la recerca en primer lloc i ha permès que l’alumnat aprengui millor”, ha explicat Núria Prunés. A més a més, també ha volgut destacar que, tot i que el pal de paller del centre és el model científic, adquireixen coneixements de totes les altres assignatures: “Aprenen d’altres àmbits que també estan relacionats amb la ciència com poden ser l’ètica o la història. Es treballen àmbits com la comunicació o el pensament crític”.
La directora del centre també ha destacat que la col·laboració amb l’IBEC “no té preu” i que els ha permès enriquir els seus projectes i preparar-ne de nous. També ha assenyalat que des de l’IBEC, s’han enviat dones científiques a l’institut, ressaltant la importància de donar referents femenines a les joves en un camp del coneixement tradicionalment masculí.
L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya és un centre de recerca que fa investigació en bioenginyeria per avançar en les tecnologies que tracten reptes globals de salut humana i medi ambient. Aquesta és la segona ocasió en què l’IBEC fa una aliança amb un centre educatiu.
L’objectiu principal de l’IBEC per participar a Magnet va ser poder ajudar a donar a conèixer el treball científic i la ciència. “L’aliança provoca un aprenentatge mutu i és el punt central de la nostra tasca, així com explicar als joves quina és la nostra tasca”, ha explicat el director adjunt de l’IBEC, Josep Samitier.
Eulàlia Esclapés, directora d’Educació i Territori del Consorci d’Educació de Barcelona, ha asseverat la gran oportunitat que suposa aquesta aliança:“Magnet fa anar més lluny als centres educatius. Aquests acompanyaments intensius permeten posar el focus sobre què vol fer el centre i ho fan d’una manera molt artesana”, i ha destacat la importància de donar conèixer al barri aquests projectes transformadors.
La directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, ha defensat el poder de col·laboració i entre els centres educatius i les institucions de referència del país. “Magnet fa més de 10 anys que es du a terme. És una de les formes que tenim per garantir la qualitat educativa en un context en què existeixen moltes desigualtats i precarietats”. Un altre fet que ha remarcat és que la realitat a l’aula és cada dia més complicada, per això, els fa sentir orgullosos que gran part del claustre s’hagi afegit al projecte per poder evolucionar i sortir de la seva zona de confort aprenent noves metodologies.
Durant la roda de premsa també han mostrat el funcionament d’aquests projectes en dues aules. En la primera, alumnes de 3 d’ESO es trobaven al laboratori, separats en grups i amb les instruccions de la pràctica exposades a la pissarra digital. Amb això, la pràctica gira entorn d’una patata, la qual han de tallar en tres trossos per poder fer una anàlisi després. En David, el professor de física i química, explica amb passió i guia als alumnes d’una forma totalment pràctica i entretinguda per l’alumnat.
En la segona, Roser és la professora encarregada de l’optativa anomenada DesafiaMent. En aquesta matèria, alumnes de 1r d’ESO i de 2n d’ESO s’ajunten en grups de 3 o 4 persones i analitzen articles científics per tal desenvolupar els pensaments crítics, creatius i analítics, així com la metacognició. Es tracta d’una optativa d’enriquiment on es busca augmentar el nivell d’exigència als alumnes per tal que tots aprenguin més. D’aquests articles científics, la professora els hi dona una síntesi extensiva i els alumnes són els encarregats d’apuntar la informació més fiable més imprescindible en els seus quadernets per poder escollir quin dels articles és el més fiable.
Amb més de 10 anys de trajectòria, Magnet s’ha consolidat com un programa de referència amb 50 centres participants, més de 14.500 alumnes i 1.500 docents de 36 municipis. El programa ha demostrat la seva capacitat d’apostar per una educació de màxima qualitat en contextos de desigualtat, reforçant i enfortint projectes escolars i d’instituts arreu del territori.
Més enllà de les xifres, aquest projecte aixeca passions no només entre els alumnes, que reben una educació de màxima qualitat i aprenen conceptes interdisciplinaris de ciència, ètica, filosofia i llengua, entre d’altres; sinó que anima a tot el claustre i la comunitat educativa a formar-se i vincular-se amb Magnet, fent créixer tant personalment com professionalment els docents involucrats, els quals sostenen un compromís al llarg de quatre anys per fer funcionar aquesta aliança.
