Divendres. 9 del matí. Les portes de l’escola Mercè Rodoreda, a Nou Barris, s’obren com cada dia. Però avui els alumnes de sisè, cinquè i quart viuran un matí diferent dels habituals. Avui reben una visita especial, la de l’Angelica Dass. Ja saben qui és: una fotògrafa que va néixer a Rio de Janeiro, al Brasil, i que fa uns anys va emprendre el bonic projecte de fotografiar persones de tot el món per posar en relleu la importància de tractar tothom per igual sigui quin sigui el seu origen. De fet, algunes de les fotografies d’aquest projecte, que l’Angelica va batejar amb el nom d’Humanae, són en un espai de l’escola on entrem avui.
Per tant, el treball de l’Angelica està molt present en la quotidianitat dels nens i nenes, docents i tot el personal d’aquest centre de Barcelona. De fet, tal com ens explica la directora, Àngels Canela, a l’escola Mercè Rodoreda són molt fans de tota la filosofia que envolta el projecte Barcelona Ciutat Educadora i els valors que transmet d’igualtat d’oportunitats per a tothom i amb el qual connecta directament tot el que l’Angelica Dass treballa. “A banda de les seves fotografies, al nostre pati tenim un mural de la Mina Hamada -artista que va créixer a la ciutat de Tòquio, però viu a Barcelona-, que va fer amb els alumnes. Ens agradaria omplir cada bocí del pati amb treballs fets per artistes, a poder ser dones”.
L’escola Mercè Rodoreda, a més, està agermanada amb un col·legi de la ciutat brasilera de Curitiba. “Els vam enviar oli i olives i ells, a nosaltres, llavors de plantes tropicals”, explica la directora, que ja és amb l’Angelica preparant-se per una experiència que se suma a aquest compromís de l’escola Mercè Rodoreda amb Barcelona Ciutat Educadora.
Perquè l’activitat d’avui encaixa de ple amb els ideals d’una ciutat que sap educar en tot allò que condueix a una transformació social que millori la vida de les persones. El que l’Angelica ve a fer a l’escola és escoltar els infants, un per un, explicar alguna història viscuda pels seus avantpassats que, de lluny o de més a prop, varen venir a Barcelona o es varen moure d’un lloc a un altre per algun motiu. En aquestes petites o grans migracions, aquests pares, mares, avis, tiets o tietes varen viure trobades amb els qui serien part de les seves vides. També van haver de deixar enrere familiars, amics, un poble, un paisatge…
Unes setmanes abans d’aquesta visita, diferents professors han treballat amb els alumnes la recerca d’històries a casa. “Ho vam fer en les estones dedicades als projectes, un dels quals té a veure amb l’edat moderna i ens va semblar pertinent vincular-ho a aquesta activitat”, comenten els docents. Gero De Mello i Geni Portolés són els dos tutors de sisè de primària, els primers que van arribant ja a la sala preparada per aquest matí especial de compartir històries familiars.
La Geni i el Gero, en les sessions preparatòries que parlaven d’aquesta presentació, el primer que van fer va ser explicar les seves pròpies històries. El Gero els va explicar que els seus pares van néixer a l’Uruguai i la Geni els va parlar dels seus avantpassats a Cuba. “Els vam fer veure també la xerrada TED de l’Angelica Dass, on es presenta també com a filla d’una família multiètnica i parla del seu projecte Humanae. I l’alumnat va reconèixer al vídeo les fotografies que de l’Angelica que tenim a l’escola”.
El Gero explica que un dels objectius de participar en el projecte Museu Migrant Migrant és “entendre que tots som iguals, que no importa l’origen, que, al cap i a la fi, tots tenim el nostre origen a Etiòpia fa milions d’anys”. La Geni s’emporta una bonica sensació de la preparació de les aportacions. Diu que “el fet que cada criatura hagi estat capaç d’interessar-se i buscar un objecte i preguntar a casa ja té molt de valor. Després, tots junts aprenem a través de totes les històries que tots vivim aquí, però que algú o altre de la nostra família ha vingut d’un altre lloc i que el respecte amb els qui convivim, vinguin d’on vinguin, és el més important”.
L’Angelica Dass, en l’apartat d’Educació del seu web comparteix amb els docents i amb qualsevol persona qui vulgui participar del seu projecte, com ho pot fer perquè ella ha elaborat eines que ajuden a treure profit del Museu Migrant Migrant.
L’exposició d’objectes
Abans de començar, l’Angelica es presenta i els explica què és el Museu Migrant Migrant. Els diu a la cinquantena d’alumnes que ja seuen tots ben quiets i atents davant d’ella: “Aquest museu me l’he inventat jo”. I els ensenya la caixa fosca que porta sempre amb ella, un cub ben gran amb tela negra i platejada per dins que li serveix a ella com a fotògrafa per a poder fotografiar amb magnífiques condicions cada objecte que nens i nenes aporten.
De seguida, algunes manetes es comencen a aixecar per sortir a compartir una història familiar i a presentar un objecte que s’hi vincula: Dues entrades de cinema en les mans de la Lucía, una alumna de sisè de primària, per exemple, evoquen el temps en el qual els seus pares es van conèixer. “Els meus avis eren de Jaén, i el meu pare i la meva mare es van conèixer treballant al Mercadona. En la seva primera cita, van quedar per veure la pel·lícula Terminator, i he portat les entrades que encara guarda la meva mare”, explica als seus companys de classe aquesta nena de sisè.
L’Angelica pren les dues entrades i les fotografia, després d’haver enregistrat l’exposició oral de la Lucía. Un altre company, el Jordi, explica que els seus besavis i també els avis eren de Galícia, de València i de Castelló. Ell ha portat una eina del camp, “un esclopet que es posa a la mà quan es talla herba per no tallar-se amb la dalla”, explica. I així, un per un, anem coneixent les històries d’una àvia argentina, una família de l’Equador, una mare i tiets nascuts a Veneçuela, la terra dels avis, i en aquest cas, qui l’explica ha portat la pipa de l’avi que la seva mare guarda com a record de qui ja no hi és. La Sabine també surt a parlar del seu viatge personal, des d’Ucraïna, a set anys, fugint de la guerra. “No he pogut portar cap objecte perquè tot ho vam deixar allà, però he portat el dibuix d’un joguet que la meva mare m’ha explicat que era el meu preferit quan era petita”.
La ciutat marroquina de Tànger també esdevé protagonista en la història familiar de l’Aron. I l’Alma parla dels avis que van néixer a Guinea Equatorial. Són bocins de vida que connecten totes aquestes criatures amb les seves arrels, i a la resta, amb una realitat de la qual ser molt conscients: tots coneixem algú que ha migrat, i en les seves experiències hi ha emocions universals, dols i trobades, nous amics, noves feines.
Amb la iniciativa de l’Angelica, els alumnes de l’escola Mercè Rodoreda han fet un petit buidat de vida que pares i mares o avis o àvies els han ajudat a compondre per després compartir amb els companys. I els objectes que la fotògrafa ha immortalitzat dins de la seva gran caixa fosca, viatjaran, juntament amb les veus d’aquests nens i nenes per tot el Planeta.
És un projecte construït entre tots, en el qual el testimoni del Jordi, el de la Sabine, el de l’Aron i el de cadascun dels qui han aportat vivències familiars adquireixen una importància fonamental. Les veus d’aquestes persones signifiquen una part del fil que cus la vida de la Humanitat. I són les emocions viscudes i en aquest projecte compartides les que teixeixen el món que compartim.
Dimensió comunitària
El Museu Migrant Migrant també va obrir les portes d’un contenidor de vaixell ubicat a la plaça del Canòdrom del barri barceloní de Sant Andreu convidant tothom a entrar-hi a veure les fotografies i poder escoltar testimonis que fins ara l’Angelica ha anat recollint. A més de l’escola Mercè Rodoreda, l’artista ha visitat altres escoles de la ciutat com l’Escola Municipal de Segones Oportunitats (EM2O).
Igualment, han participat del projecte un grup de joves de la XBCNA, la Xarxa Barcelona Antirumors que agrupa una gran diversitat d’entitats, associacions, grups informals, serveis, programes i equipaments municipals i persones a títol individual que, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, treballen amb perspectiva intercultural per construir una ciutat lliure de racisme i discriminacions. Per tant, la visita del Museu Migrant Migrant a la ciutat ha adquirit plenament la seva dimensió comunitària. A l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtic, al costat d’on es va situar el contenidor del MMM, va tenir lloc també vinculant-se amb el projecte de l’Angelica l’activitat, i en el marc de les converses des de la memòria en moviment: “Un espai de conversa per a explorar com les històries de mobilitat i migració formen part de la memòria col·lectiva de Barcelona”. Ara, també els alumnes de l’escola Mercè Rodoreda ho saben de primera mà, que les històries familiars de tots i totes escriuen la memòria col·lectiva en aquesta ciutat.
