Mart, el planeta vermell, és ben present a les nostres vides. Els segles passats era l’escenari on es materialitzaven les nostres pors i desconeixença sobre l’espai. Tim Burton va dirigir la mítica Mars Attacks! i H.G. Welles va posar paraules el 1898 a la terrorífica invasió de marcians relatada a la novel·la La guerra dels móns. Amb el pas dels anys, quan els coneixements científics i espacials han avançat, Mart s’ha convertit en terra d’esperances. Des de l’aterrada del robot Rover que podem veure què hi ha a la superfície i, inclús, comencem a plantejar-nos enviar-hi humans per a habitar el planeta.
“Mart era el planeta on projectàvem les nostres pors cap allò desconegut i ara és sinònim d’esperança. Què ha passat? Doncs que ens hem carregat el nostre planeta i en necessitarem un altre per a habitar-lo”, reflexiona Susanna Arias, cap de mediació del CCCB. “Mart és un objecte cultural que travessa la nostra història”, afegeix. És per això que, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona han posat en marxa el projecte ‘Missió ALIA’, una iniciativa que cerca sis instituts de la capital catalana per a que viatgin a Mart, però no amb un coet, sinó a través de la tasca científica i la literatura de ciència ficció.
L’objectiu del projecte ‘Missió ALIA’, que s’ha desenvolupat conjuntament amb el Consorci d’Educació i amb el suport del Banc Sabadell, és posar en contacte alumnes de quart d’ESO i primer de Batxillerat amb els darrers avenços i investigacions científiques sobre el planeta vermell i repensar-los des de les disciplines humanístiques, “traslladant-los a l’aula i provocant abordatges interdisciplinars”. Així, els grups seleccionats per a aquest viatge, rebran la visita de científics de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que els posaran al dia de les darreres troballes i problemes relacionats amb Mart. “Hi ha reflexions ètiques, econòmiques i polítiques quan parlem de l’exploració espacial. I si, com és el cas, es treballa la possibilitat de colonitzar un altre planeta, ens hem de plantejar com vivim i tractem la Terra”, explica Arias.
Així doncs, des de les assignatures de ciències, es treballarà l’aspecte més teòric, mentre que des d’espais com tutoria es plantejaran debats sobre com podria ser una ciutat marciana sostenible, o com generar una nova societat que no tingui les discriminacions o mancances que té la nostra societat terrestre. Precisament aquesta tasca d’imaginar nous futurs possibles es desenvoluparà als espais de classe de lletres o literatura, ja que els nois i noies hauran de fer una revisió de les famoses Cròniques marcianes de Ray Bradbury. I ho faran molt ben acompanyats: l’escriptora de ciència ficció Inés Macpherson els donarà les coordenades per a dibuixar un relat col·lectiu entre tot el grup classe.
Tot plegat, però, ho hauran de pensar mentre l’artista i educador Serafín Álvarez els anirà enviant capítols del quadern de bitàcola que elaborarà durant la seva exploració espacial fictícia. “Ell crearà un entorn virtual amb possibles formes de vida que es trobarà a Mart, contaminant, o no, les ficcions i les especulacions que els alumnes redactin als seus relats de ciència ficció”, explica Susanna Arias. Així, aquesta experiència completa, entre ciència, literatura, art i debat ètic, busca “defugir la divisió de les ciències i les lletres, generant un projecte multidisciplinar”.
La curiositat de Mart, a la Terra
El projecte ALIA es treballarà de la mà de l’exposició Mart. El mirall vermell, que es podrà veure al CCCB a partir del dijous 25 de febrer, i que els alumnes visitaran per a fer un repàs d’allò que el planeta ha suposat per a la història cultural recent. A més, aquesta exposició també comptarà amb una activitat pensada pels nens i nenes de primària que la visitin, anomenada ‘Missió Curiosity’, en referència a l’exploració marciana per part del robot Rover. En aquesta activitat, es plantejarà els nens i nenes que la visitin que facin preguntes que no hagin sigut respostes al museu i seran enviades a científics per a que ho expliquin, generant així un vídeo que pot ser usat com a material didàctic a l’aula.
“Els més menuts faran les preguntes que faríem els adults si no ens fes vergonya”, diu Susanna Arias. Explorar i imaginar nous mons està en l’essència dels éssers humans, des que naixem i creem fantasies pels nostres jocs infantils, fins que, alguns, es converteixen en científics i, amb sort, poden fer realitat algun d’aquests somnis. Les preguntes dels nens i nenes poden dibuixar mons i possibilitats que altres no haguessin pensat mai, “la curiositat infantil és la que ens obrirà la porta del coneixement”, assegura Arias.
