Les ciutats estan impregnades d’olors. Algunes agradables, com la flaire d’un forn de pa o la gespa acabada de tallar d’un parc. Altres, no tant, com el fum dels cotxes, les escombraries als carrers o la fortor del clavegueram. Però, inclús aquelles olors que poden semblar agradables una estona, si les sents de manera constant durant el dia a dia, només sortir de casa, es poden convertir en un maldecap. És per això que les percepcions subjectives són de molta utilitat per abordar els problemes de les males olors a les ciutats.
Conscients d’això, des de l’associació Science For Change, que treballa projectes de ciència ciutadana per mitigar problemes quotidians, van engegar la iniciativa Odour Collect, una aplicació oberta i gratuïta que mapeja, amb dades obertes, les diferents olors que es poden trobar a una ciutat, gràcies a la participació de la ciutadania. Aquesta iniciativa està oberta a qualsevol que hi vulgui aportar i també està oberta a les escoles. Així, gràcies a l’impuls del Consorci d’Educació i a l’àrea de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Odour Collect ha arribat a dos centres de la ciutat: l’Institut Joan d’Àustria i l’Institut Poeta Maragall.
Aquest impuls per la ciència ciutadana a l’aula ha arribat aquest curs a 20 instituts de la ciutat que s’hi han volgut sumar i que participen en diversos projectes de recerca científica en blocs de 15 hores, durant les quals la comunitat educativa està en contacte amb diversos científics de diferents centres d’investigació i universitats, que els ajuden a endinsar-se en el món de la recerca i l’anàlisi. En concret, el projecte d’Odour Collect, en el qual l’Institut Joan d’Àustria ja és veterà, consta de tres sessions. La primera introdueix unes petites pinzellades teòriques sobre les olors i la seva composició química. La segona sessió es basa en una passejada sensorial, durant la qual l’alumnat prova l’app, i a la tercera, de tornada a l’aula, es genera un debat ambiental sobre els resultats obtinguts de la pràctica.
“Aquestes activitats tenen un component educatiu molt potent, no només perquè introdueixen l’alumnat en la metodologia científica, sinó perquè ajuden a fomentar el pensament crític, el vincle amb el barri i el medi ambient”, assegura Mar Escarrabill, encarregada de projectes d’educació ambiental i ciència ciutadana a Science for Change. I és que durant el projecte, els nois i noies passegen pel seu barri, dissenyant ells mateixos les rutes que volen seguir, i analitzen què no els agrada del seu barri. “Aquesta experiència els empodera, perquè els ensenya que les seves aportacions tenen un valor i poden ajudar a canviar allò que no els agrada”, afegeix Escarrabill.
Passejant, nas en guàrdia i mòbil en mà
Durant la sessió pràctica, la quinzena d’alumnes que participen en aquest projecte de ciència ciutadana de l’Institut Joan d’Àustria surten de l’aula i pentinen els carrers a la recerca d’olors. La mascareta no és el millor aliat per rastrejar fortors o aromes, però els joves ja es coneixen el seu barri i saben on han d’anar per trobar allò que busquen. De seguida arriben a una plaça, on hi ha alguns contenidors ben tocats pel sol. Aquí fa olor de brossa. Els nois i noies obren l’app d’Odour Collect als seus mòbils i apunten la seva troballa. Uns metres més enllà, arribem a la Gran Via i ens impregna l’olor de tub d’escapament i motor de cotxe. Una altra troballa. Poc després, arribem a una plaça amb bars i l’ambient es torna dens, pels aromes a diferents menjars i la flaira a oli fregit.
“Jo, per trobar una olor que m’agradi, haig de sortir de Barcelona”, explica una de les alumnes participants a la passejada. Ella assegura que és molt sensible al conflicte i el malestar que pot generar una mala olor constant. Viu a la vora del Besòs, on arriben amb força les pudors que surten de les plantes depuradores d’aigua. “Les olors són molt subjectives. A mi, per exemple, m’agrada molt la de benzina”, assegura un altre company, conscient que hi ha qui no suporta aquest aroma. “Ara bé, n’hi ha que són desagradables, les miris per on les miris”, diu, en referència a la fortor de pixum de gos, que surt amb força quan apreta la calor. “Està súper bé que poguem dir la nostra, sobretot si això ajuda a canviar alguna cosa”, diuen els alumnes, mentre miren com les seves aportacions van apareixent al mapa d’olors de l’app d’Odour Collect.
“És importantíssim que existeixin aquests projectes, perquè treballant així és com descobreixen com funciona la ciència, li troben utilitat i l’entenen”, assegura Juan Trenado, professor de ciències de l’Institut Joan d’Àustria, i docent encarregat de l’activitat. “Així és com s’hauria d’ensenyar tota la ciència, perquè el que no és pedagògic és asseure’s amb un llibre i memoritzar conceptes. Això ho recordaran, el llibre no”, afegeix. Els docents com Juan Trenado han combinat l’experiència pràctica i la teòrica, de la mà de les expertes d’entitats científiques com Science for Change. A més, han comptat amb el suport d’una guia didàctica, elaborada amb la Federació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT), amb materials digitals per treballar de forma autònoma a l’aula.
Quan acaba la passejada, que tot just ha durat una hora, s’han trobat desenes d’olors diferents, que ara engruixen la recerca ciutadana. Com a deures s’enduen continuar investigant els voltants de l’escola i les seves llars, per tal de poder debatre a la darrera sessió que resta, sobre com ha estat l’experiència i com es podrien solucionar els malestars causats per algunes olors. I és que la ciència ciutadana és participació, però també implicació i investigació. Empoderar la societat i fer-la partícip de les seves ciutats és l’objectiu de projectes com Odour Collect, que participa en un projecte europeu anomenat D-Noses, que a Barcelona investiga la zona del Fòrum, i que pretén millorar la gestió de la contaminació per olors mitjançant la ciència ciutadana. “Els veïns no solen ser escoltats, però si molts manifesten la mateixa queixa, la cosa canvia”, diu Escarrabill. La ciència ciutadana pot ajudar a fer escoltar la veu dels ciutadans, siguin adults o joves alumnes d’institut.
