La Raquel seu en una cadireta a la vora del marbre de la cuina. Amb una mà aguanta l’esquena del seu fill Adam, de pocs mesos de vida, mentre li dóna el pit. Amb l’altra, va desgranant els monjos d’una mandarina que ofereix a la seva filla Erin, que tot just acaba de fer dos anys. El berenar de les dues criatures discorre en harmonia i la Raquel observa l’àpat tranquil·la. Calmada. Aquesta família està passant la tarda a l’Espai Familiar de Criança Municipal (EFCMM) Tres Tombs, al barri de Poble Sec. Es tracta d’un espai educatiu i d’acompanyament en què famílies i infants de fins a tres anys poden estar-s’hi, jugar o simplement relaxar-se, tot comptant amb l’acompanyament d’educadores i en companyia d’altres famílies.
L’EFCM Tres Tombs –vinculat a l’escola bressol homònima– és un dels 17 EFCM amb què compta la ciutat de Barcelona, als quals s’hi sumaran properament dos més al barri de Badal i un altre al de la Verneda i la Pau. Amb aquest gruix d’equipaments, la ciutat ha inaugurat aquest curs la xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipals, en el marc del Pla d’educació i criança de la petita infància, enfortint així la trajectòria i la visió comunitària d’aquests espais, que s’han impulsat tant des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), com des de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).
Els EFCM són espais pensats com a serveis educatius alternatius a la bressol, per tal de fer arribar propostes i acompanyament a les famílies que decideixen no escolaritzar encara les seves criatures. La Raquel forma part del 60% de famílies que a la ciutat de Barcelona decideixen endarrerir l’escolarització per tal de compartir més temps amb els seus fills i filles, però no per això volen renunciar a tot el que els EFCM els poden oferir. “M’han regalat temps de qualitat amb les criatures. A casa sempre duus el mòbil, poses rentadores o estàs cuinant, però aquí entro sense telèfon i són dues hores i mitja totalment per nosaltres”, explica.
I és que els Espais Familiars de Criança estan pensats per això: per tenir temps de qualitat. Les sales estan dissenyades per estimular nens i nenes d’aquesta etapa vital en concret i a més a més, compten amb un espai de cuina i menjador on els membres adults de les famílies poden mantenir converses o simplement relaxar-se, sabent que el seu infant està en un espai segur. “En diem ‘espais de tertúlia’. Una de les educadores acompanya els infants, mentre l’altra està amb les famílies fent un cafè i xerrant. No es tracta de posar sobre la taula un tema en concret, sinó tractar allò que els preocupa o volen compartir”, explica la Laura Portugal, educadora de l’EFCM Tres Tombs. El paper d’aquestes professionals no és pas guiar les sessions ni crear dinàmiques concretes. Simplement acompanyen els processos i són les famílies les qui decideixen què hi passa.
“El més bonic de tot és que en aquests espais es generen vincles entre famílies que no es coneixien, però comparteixen barri. Es pregunten i intercanvien coneixements. El rol de les professionals és vehicular aquests vincles i capacitar les famílies. Fer-les veure que poden i que qualsevol mètode de criança és vàlid”, apunta Pilar Vega, directora de la Tres Tombs. Un dels elements més destacats dels EFCM és precisament que obre la porta a compartir i conèixer altres experiències a aquelles famílies que han triat no anar a la bressol i, per tant, no tenen tanta facilitat per connectar amb famílies en la mateixa etapa de criança.
Una segona família
“Encara que tinguis amics, família o coneguts amb criatures, si no estan en el mateix moment que tu, pot ser difícil compartir les pors o els neguits”, reconeix Portugal. A més, d’ençà de la pandèmia, les oportunitats per socialitzar han disminuït per moltes famílies, que durant molts mesos van veure com els parcs o les biblioteques tancaven. Aquesta situació d’aïllament pot ser molt frustrant per mares primerenques, sobretot per aquelles que no tenen família ni xarxa a la ciutat. L’Ángeles es troba en aquesta situació: ella i el seu marit són de l’Argentina i van arribar fa poc a Barcelona, on va néixer la seva filla Mila, que té un any i dos mesos.
“Vam començar a venir aquí quan tenia quatre mesos i era tot el que necessitava”, explica l’Ángeles, que va decidir no dur la Mila a la bressol per poder passar temps amb ella. “Em sento molt afortunada de poder-la acompanyar en aquesta etapa, però realment penso que és molt enriquidor compartir estones amb educadores formades i altres famílies”. Ella és mare primerenca i poder compartir angoixes i dubtes la va ajudar molt durant els primers mesos de criança. “I a això s’hi suma el fet que la Mila gaudeix un munt de l’espai”, diu, tot observant com la Mila i l’Erin es miren fixament i s’imiten.
“Aquestes interrelacions no es donen en espais com el parc, que no són tan íntims”, reflexiona la Raquel. Ella és una de les més veteranes del grup, ja que va accedir a l’EFCM Tres Tombs l’any que es va inaugurar: el 2015. Des de llavors ha vingut amb totes les seves criatures. “És una manera de gaudir dels infants que no té preu. I com a mare també em sento molt cuidada. Sembla una bajanada, però que les educadores m’ofereixin un té o em preguntin quan em veuen una mica saturada és genial. Quan estàs embarassada tothom et cuida, però després comença la bogeria”, assegura la Raquel.
Una xarxa que creix
Els Espais Familiars de Criança funcionen amb grups estables de fins a 14 famílies en dues sessions de dues hores o dues hores i mitja a la setmana. A data d’avui, a Barcelona hi ha 1.147 places, 439 de les quals corresponen al grup anomenat Nadons en Família, pensat per infants en el seu primer any de vida. Amb la creació prevista de tres nous EFCM, les places arribaran fins a les 1.237, dada que significa que n’hi haurà 500 més que abans de la pandèmia.
Amb la creació de la xarxa d’Espais Familiars de Criança, l’Ajuntament de Barcelona també pretén reforçar la dimensió socioeducativa d’aquest servei, fent arribar el model del projecte pilot Aurora, iniciat el 2019, a cinc espais més. Així, els EFCM socioeducatius es caracteritzen i diferencien de la resta perquè incorporen la vessant d’intervenció socioeducativa, amb un acompanyament singularitzat per famílies en situació de risc ateses per Serveis Socials i que poden arribar a ser fins a un terç de les usuàries. Aquests espais, gestionats tant per l’IMEB com per l’IMSS, compten amb educadora social, treballadora socioeducativa, un espai de cures, higiene i alimentació, així com amb la presència de psicòlogues.
