Cada dijous, després del pati, el terrat de l’escola Francesc Macià de Barcelona bull. És un dels moments de la setmana en què l’alumnat d’aquest centre de Sants té cura del seu hort, però els dijous són un dia especial, perquè reben la visita dels usuaris del centre per persones amb discapacitat Tres Pins, de la fundació Sant Pere Claver. Aquest hort forma part del projecte Horts al terrat, que va néixer el 2016 impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’ubicar planters de cultiu a terrats en desús d’equipaments municipals, pensats perquè en tinguin cura persones amb tot tipus de discapacitat.
“L’objectiu d’aquest projecte és enfortir la xarxa social fent que les persones amb discapacitat, que solen ser estigmatitzades i marginades, puguin dur les regnes d’un projecte de barri”, explica Ferran Urgell, tècnic de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. I és precisament per aquesta voluntat de crear xarxa, que l’hort de l’Escola Francesc Macià suposa una “gran passa endavant” pel projecte municipal: i és que tota la resta d’horts estan gestionats només per persones amb discapacitat, mentre que aquest va ser el primer, el 2019, en ajuntar persones amb discapacitat i un altre col·lectiu, en aquest cas infants. “Aquesta era una de les fites del projecte, perquè l’aprenentatge que s’extreu de la cura de l’hort és molt més profitós si és compartint espai entre col·lectius que no solen coincidir”, apunta Urgell.
Així, més enllà dels aprenentatges relacionats amb l’alimentació sostenible (les verdures conreades van a parar als menjadors de l’escola i del centre residencial), la cura del medi o l’educació en valors com la responsabilitat o l’empoderament, aquest hort proporciona unes altres lliçons igual o més valuoses. “Ens ajuda a treballar el respecte a la diversitat des de la pràctica i això no té preu”, assegura Jordi Luengo, director de la Francesc Macià. I és que no és el mateix educar en valors sobre el paper que compartint espai diàriament amb un col·lectiu “estigmatitzat”.
Per la seva banda, aquest projecte també és molt beneficiós per les persones amb discapacitat. “Sortir una mica, de manera controlada, de la zona de confort que és la residència o el centre de dia i entrar en contacte amb infants, tot tenint responsabilitats, té uns grans beneficis”, explica en Bernat, un dels educadors del centre Tres Pins. A més, en aquests temps pandèmics, sortir a fer una activitat a l’aire lliure “és molt alliberador per tots els usuaris, perquè durant els darrers mesos s’han hagut d’aïllar moltíssim i és una oportunitat de sentir l’aire fresc i estar en contacte amb persones diferents”, afegeix.
Units per un enciam
L’Alexis carrega un enciam i l’ensenya orgullós abans de baixar-lo cap a la cuina de l’escola Francesc Macià. És un dels usuaris del centre Tres Pins i explica que, com que la seva mare té un hort a la terrassa, ell ja és “tot un expert. Cultivar no és el que més m’agrada, perquè prefereixo jugar a videojocs, però m’encanta venir aquí perquè m’agrada molt estar amb nens”, explica. L’Andrea assenteix, uns metres més enllà, des d’on ajuda un grup d’alumnes de l’escola a plantar llavors als testos que, d’aquí unes setmanes es convertiran en més enciams.
L’alumnat i les persones usuàries del centre Tres Pins treballen avui plegats, sota el paraigües d’un objectiu comú. Aquesta és la fita del projecte, ja que “hi ha moltes persones que mai no han conegut ningú amb discapacitat i al principi pot ser xocant, però amb aquest hort aprenem que tots formem part de la mateixa societat”, assegura Luengo. Aquest aprenentatge també és pels joves amb discapacitat, que “veuen que són persones vàlides i amb potencial”, explica Urgell,
que destaca que “aquestes sessions d’horticultura tenen un gran valor de preparació laboral, ja que posen en valor la puntualitat, l’assistència i la responsabilitat”.
“D’horts n’hi ha molts, però aquest és especial”, assegura el director del centre, mentre observa com els seus alumnes treballen intensament en el projecte. Aquesta activitat setmanal és esperada per tots els seus participants, especialment en dies com avui en què algunes de les verdures ja estan llestes per ser dutes a la cuina. Així, triomfals, ambdós grups acaben l’hora destinada a l’activitat baixant en filera per les escales, portant caixes amb el resultat de la seva feina, mentre saluden mestres i alumnes que es van trobant pel camí, orgullosos del seu esforç conjunt.
