Al cor del barri del Clot-Camp de l’Arpa hi ha els Jardins de Can Miralletes, un espai verd i emporxat que acull una caseta de pagès homònima que data del segle XVIII. Llavors, estava envoltada de camps de conreu i, amb el pas dels anys, va tenir diferents usos -com ara, ser una casa de menjars-, fins que fa algun temps que va quedar abandonada. Fins avui. A principis de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que rehabilitaria aquest mas, que és patrimoni de la ciutat, i el reconvertiria en un espai lúdic infantil. Les obres, que començaran a l’abril i duraran sis mesos, donaran pas a un equipament que conservarà l’estètica de l’època i oferirà jocs i activitats relacionats amb la natura, el clima i la sostenibilitat.
La recuperació de Can Miralletes és una iniciativa que forma part de l’estratègia de l’Ajuntament de protegir i regenerar espais patrimonials de la ciutat, en la qual també s’emmarca la reforma del parc de la ciutadella i el seu Hivernacle, el Palau del Marquès d’Alfarràs o el parc del Laberint d’Horta. Però, més enllà d’aquests equipaments, hi ha molts altres edificis o espais amb una gran importància històrica que s’han reconvertit en zones pensades per a infants, on la història i el joc s’uneixen.
Escola Sant Felip Neri
Un dels primers exemples que ens venen al cap quan pensem en hibridar història i educació és l’escola Sant Felip Neri, situada a Ciutat Vella. Aquesta escola fa seixanta anys que habita a la plaça homònima que acull una església amb la qual també comparteix el nom. Aquest espai on els nens i nenes juguen cada dia explica una petita gran part de la història de la ciutat, ja que la plaça s’erigeix sobre l’antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe. Però, sens dubte, el tret més característic de la plaça el trobem a la façana de l’església, on encara avui es poden veure els reductes de la metralla d’una bomba llençada durant la Guerra Civil, el gener del 1938.
L’escola Sant Felip Neri és coneguda al barri perquè, des del 2017, fa de la plaça el seu pati. A l’hora de l’esbarjo se situen dues tanques a les entrades de l’espai, que delimiten la zona de jocs dels infants i els mantenen a resguard dels passejants, biciclistes i turistes, que han trobat en aquesta escena un marc ideal per fotografiar postals de record de la capital catalana -amb més o menys enuig per part de la comunitat educativa del centre. Des que va arribar la pandèmia, la relació d’aquesta escola amb la plaça s’ha fet més estreta, ja que és un dels 170 centres que han fet ús de places i equipaments públics per descongestionar les aules. Així, des de fa uns mesos, les tanques s’extenen durant tota la jornada escolar i a la plaça s’hi poden veure, a més de l’esbarjo, sessions de psicomotricitat o classes d’educació física.
L’escola Sant Felip Neri és només un exemple de centre educatiu situat en edificis o indrets històrics. Altres noms podrien ser el de l’escola Baldiri i Reixac, que ocupa una antiga masia del segle XVII, en la qual estiuejava la família Güell. També destacaria l’escola Collaso i Gil, que data del 1932 i té la particularitat que la seva primera pedra va ser posada pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià.
Montjuïc: de fortificació a parc
El castell de Montjuïc és una de les icones de la ciutat; construït el segle XVII com a fortificació militar, ha tingut un paper rellevant en diversos episodis de la història del país i de la ciutat. Per exemple, va ser on es va empresonar els detinguts durant la Setmana Tràgica i on es va afusellar diversos personatges rellevants com el pedagog anarquista Ferrer i Guàrdia. Tot i que va ser un escenari obscur durant la guerra civil i el franquisme, el castell de Montjuïc i els jardins que l’envolten s’han reconvertit per oferir un espai que uneix la història amb allò lúdic. Per exemple, el pati on tantes persones van ser sentenciades i afusellades, avui acull les activitats d’un club de tir amb arc i diverses gimcanes pensades pels més menuts, que han de seguir pistes i proves per aconseguir conquerir el castell.
Més allunyats de la fortificació, ja endinsats als parcs, es troben alguns espais de joc infantil amb els famosos tobogans gegants. Però, sens dubte, el vincle més clar entre aquesta zona de Barcelona i l’educació la trobem a l’Escola del Bosc, inaugurada a principis del segle XX com un dels centres educatius a l’aire lliure i que va comptar amb Rosa Sensat com a la seva primera directora.
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella va ser, durant molts anys, l’únic parc públic de la ciutat de Barcelona. Va ser inaugurat el 1881 als voltants de la fortalesa de la Ciutadella, construïda per Felip V per tal de dominar la ciutat després de la Guerra de Successió. Després del seu passat militar, l’espai va ser l’escollit per acollir l’Exposició Universal del 1888, així com el Parlament de Catalunya, el Zoològic, el Museu de Ciències Naturals i un munt d’exemples d’art i escultures. Entre aquestes destaquen obres com Desconsol de Josep Llimona, l’homenatge a l’Exposició Universal d’Antoni Clavé o el mític mamut, que va ser la primera i única escultura d’una col·lecció projectada pel geòleg Norbert Font i Saqué, que volia reproduir animals extints a escala real. Tot plegat converteix el parc en un gran museu públic i a l’aire lliure, que pot ser gaudit per infants i famílies de la ciutat.
A més, les extensions del parc l’han convertit en escenari de diverses activitats gratuïtes i autogestionades que cobren vida cada cap de setmana. A més dels diversos parcs infantils, a les zones de gespa sempre hi ha classes de ball, instruments, circ o pintura a les quals qualsevol persona que s’hi apropi es pot sumar. Des de persones fent acrobàcies o giravoltant diàbolos, fins a joves dansant, passant per didgeridoos sonant o pallassos actuant. Tota aquesta vida cultural i lúdica conviu diàriament amb l’Escola Parc de la Ciutadella, que té la seva entrada just mirant al Parlament.
Un passat industrial reconvertit
La Nau Bòstik és un dels més clars exemples de com el passat fabril i industrial de Barcelona ha sobreviscut fins als dies actuals, adaptant-se i mimetitzant-se amb la vida cultural i associativa de la ciutat. És, doncs, un dels casos de fàbriques abandonades que van acabar sent ocupades per col·lectius del barri per donar una segona vida a l’espai, preparat per assistir a les necessitats socials, culturals i d’oci del veïnat. Aquesta fàbrica, de 6.000 metres quadrats, va ser una de les 50 que tenia la multinacional The Boston Blacking Co., especialitzada en calçat i que va ser propietat de la companyia fins el 2006. Poc després, l’espai va passar a formar part d’un projecte de renovació urbanística que, actualment i degut a la crisi econòmica del 2008, es troba aturat.
Per això, davant la inactivitat d’un equipament així, diversos col·lectius el van okupar el 2015 i actualment l’espai es troba cedit als dinamitzadors del que avui s’anomena Nau Bòstik. Aquest equipament, obert al públic, ofereix tot tipus d’activitats vinculades a la cultura que passen per tallers de grafitis i murals, de dansa, exposicions o accions audiovisuals. I com aquesta, hi ha diverses naus industrials a Barcelona que han deixat enrere les xemeneies fumejants i han donat la benvinguda a activitats per la ciutadania.
Un altre exemple el trobem al mateix districte, amb la Fabra i Coats, que va ser la primera inversió estrangera a la ciutat, de la mà de la companyia J&P Coats i que avui és un equipament municipal, reconvertit en fàbrica de creació i que alberga exposicions, xerrades, tallers i residències artístiques. A més, també acull al seu si l’Escola Can Fabra. I no gaire lluny, també hi ha un altre nom ben conegut per la ciutadania: la Farinera del Clot. Aquesta antiga nau industrial del 1908 produïa farina amb molins hidràulics que aprofitaven l’aigua del Rec Comptal i actualment està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Durant la transició, el veïnat va reclamar l’edifici com a ateneu popular i va ser el 1995 que l’Ajuntament va expropiar els terrenys i van començar les obres de rehabilitació que van donar lloc a l’actual Centre Cultural on s’hi celebren tallers, conferències, concerts i cursos de teatre, entre d’altres.
