“La disposició per aprendre anglès depèn de les emocions”, afirma Romina Toro, responsable de projectes de les acadèmies BeKith, que considera que aquesta característica és “una mancança, en general, de la societat”. El grup té més de 4.200 alumnes a 67 centres de Catalunya, dels quals 1.400 alumnes són a 21 escoles a la ciutat de Barcelona.
Per a Toro, “tot comença per conèixer les característiques de cada edat i saber què interessa als infants o als joves i com funciona el cervell en cadascuna d’aquestes etapes. Un cop ho saps, adaptes les dinàmiques, que poden tenir a veure amb temes d’actualitat, de la seva realitat social, de l’escola, d’alguna cosa que estigui de moda a nivell musical… Totes aquestes coses influeixen i ho tenim en compte per al nostre objectiu, que és que adquireixin els coneixements d’anglès, però de forma interessant”.
D’aquesta manera, l’alumnat és també partícip a classe, no només un subjecte oient. “L’objectiu és que tothom senti que aporta alguna cosa a classe i això només es pot aconseguir si ells troben un sentit. Aprèn qui vol aprendre”.
Valors personals i socials
L’informe EFEPI2021 (EF English Proficiency Index) col·loca Espanya en la posició número 33 de l’índex mundial del domini d’anglès, amb un nivell mitjà i a la cua d’Europa (posició 25 de 35). Les raons per les quals l’aprenentatge de l’anglès és encara una assignatura pendent tenen a veure amb l’educació social i emocional: “Una educació que tingui en compte les seves emocions i fins i tot els seus valors donaria com a resultat una receptivitat molt més gran i, en conseqüència, un millor nivell de coneixement de l’idioma”, indiquen els experts.
Com a exemple, assenyalen que la càrrega emocional dels nens en un dia de pluja en què no han pogut sortir al pati és diferent de la d’un dia assolellat. En aquests casos, el professorat ha de ser capaç de captar el clima emocional del grup i actuar en conseqüència adequant la lliçó del dia.
Flexibilitat
L’estudi remarca que la metodologia d’ensenyament que s’aplica en l’actualitat en les classes d’anglès no és prou flexible per adaptar-se a les necessitats de cada grup i el propi sistema no permet tenir en compte els estats d’ànim i el context particular, la qual cosa repercuteix negativament en la receptivitat dels alumnes i, per tant, en el nivell general de coneixement de l’idioma.
En relació amb la flexibilitat a l’hora d’ensenyar anglès, aquest equip interdisciplinar aposta per incorporar les eines digitals i no centrar-se només en el llibre, per tal que les classes es facin més dinàmiques i atractives.
La importància de la confiança
Parlar anglès continua sent el gran repte perquè, segons l’informe, “alguns nens i nenes manquen de la confiança necessària per llançar-se a aplicar els coneixements en forma de conversa. Aquesta mateixa manca llastra el seu anglès oral també durant l’etapa adulta. La por de llançar-se a parlar deixa en evidència una falta d’autoconfiança en la persona”.
L’equip ha observat que durant els primers anys de l’escolarització, entre els 3 i els 11 anys, les persones incrementen notablement les seves capacitats comunicatives. Per això, defensa que el professorat tingui una formació en neurodidàctica que els permeti conèixer com aprèn el cervell i quina és la millor manera d’ensenyar en cada etapa.
D’altra banda, l’anàlisi destaca que el nombre d’alumnes que hi ha a l’aula afecta directament la capacitat d’aprenentatge: “Els grups escolars, amb models d’uns 25 alumnes per classe, registren nivells d’aprenentatge i rendiment molt diferents entre si, la qual cosa converteix la tasca d’ensenyar anglès en una tasca molt difícil”.
