Quin banc escollim per dipositar els nostres estalvis és política. Cada vegada són més les veus que s’alcen per denunciar els impactes que generen els bancs i asseguradores convencionals. Estudiants de les facultats d’economia i empresa d’arreu del món fa anys que -organitzades al voltant de l’ISIPE- clamen per un major pluralisme i pensament crític a les aules i per incloure les alternatives econòmiques als plans docents. Activistes pel clima duen a terme accions de denúncia dels efectes devastadors que té l’activitat financera sobre el planeta. I darrerament l’associacionisme juvenil també se suma a aquesta aposta per fer l’economia i les finances més accessibles a les joves i famílies que hi participen.
Van en augment els projectes que, independentment del seu objecte social -ecologisme, feminismes, justícia global, participació…-, troben en les finances ètiques una manera de gestionar els seus diners segons els seus valors. I és que una entitat, encara que no tingui ànim de lucre, en la seva majoria genera moviments econòmics i de la seva gestió dependrà quins impactes generi nivell local, però també global. Les associacions juvenils ho tenen clar: no totes les entitats bancàries són iguals. Però, està aquesta informació realment a l’abast de la ciutadania?
Segons l’estudi “Joves i finances ètiques, un estudi participatiu” publicat per FETS – Finançament Ètic el 2021, la majoria de joves vinculen les qüestions financeres a l’anàlisi de dades i l’especulació. Consideren que els manquen coneixements per entendre què són i com funcionen les finances i, per aquests motius, les conceben com llunyanes i poc accessibles. El mateix estudi també apunta que aquesta percepció és radicalment l’oposat al que els agradaria que fossin les finances: una qüestió més participativa i clara.
Tot i el sentit crític que travessa la generació millennial i Z, les quals han viscut en primera persona els efectes de les crisis socioeconòmiques que ens han travessat en els últims anys, la majoria reconeixen que, malgrat tenir ganes de conèixer les alternatives i fer el canvi, mantenen el compte que els va obrir la família en el seu moment en bancs convencionals.
Les finances ètiques regalen tranquil·litat i transparència
L’opacitat, el llenguatge indesxifrable de bancs i asseguradores convencionals, sumat als esforços per amagar les seves vergonyes sota campanyes de greenwashing, sovint generen desinterès, desconfiança i esborronen el panorama financer abans de descobrir que hi ha alternatives. Així, impedeixen fer una elecció conscient de l’entitat bancària on dipositar els diners.
Per intentar esclarir l’ecosistema financer i donar eines per identificar les finances ètiques, des de LaCoordi, el Centre de Recursos per a les associacions juvenil de Barcelona (CRAJ), Escoltes Catalans i Esplac, s’ha creat el recurs “Tresoreria Transformadora: les finances ètiques a l’associacionisme juvenil”. Aquest web recull informació clara i sintètica al voltant de les finances perquè les associacions juvenils puguin decidir críticament i lliurement on dipositar els seus diners. Amb aquest objectiu, es posen a disposició de les entitats juvenils recursos enfocats a la gestió econòmica i eines pedagògiques per a treballar-ho a l’intern de les organitzacions. D’aquesta manera,, l’associacionisme juvenil i les finances ètiques estrenyen vincles per enfortir els valors compartits a través de la pràctica: la participació, la transparència, els drets socials i mediambientals i la justícia global.
Els principals bancs i asseguradores emmascaren amb descomptes, regals i obres socials els impactes de la seva activitat. En una cara de la moneda fundacions amb iniciativa social, a l’altra, la fabricació de 3 de cada 4 armes que existeixen al planeta. Reduccions en el preu del transport públic per a joves, mentre emeten milers de tones de CO2 en vols innecessaris pels seus directius. 2×1 en oci i entreteniment convencional a canvi d’especulació amb habitatge, pujades desorbitades dels lloguers i desnonaments a l’altra. O nits gratuïtes en albergs al mig de la naturalesa, mentre financen l’extractivisme més salvatge al sud global.
Amb el poder que acumulen les grans entitats financeres i les seves tècniques publicitàries, pot ser complicat diferenciar les finances ètiques de les convencionals
Les finances ètiques regalen tranquil·litat i transparència. Veten el finançament a indústries i sectors que posin en risc i especulin amb la vida i, per contra, promouen l’accés a l’habitatge a través de models de gestió cooperativa i comunitària; inverteixen i donen crèdit a cooperatives de comerç just al sud global i a projectes que vetllen pel medi ambient; i concedeixen microcrèdits a petits projectes que queden exclosos del sistema financer convencional, entre d’altres. A més, aposten per models de participació democràtics; moltes són de base cooperativa i, per tant, com a sòcia pots decidir les polítiques de l’entitat. Així mateix, aposten per la transparència com un pilar fonamental i tenen un índex molt baix en morositat, ja que fan seguiment des de l’acompanyament a les entitats i persones a qui s’ha donat crèdit o préstecs.
Amb el poder que acumulen les grans entitats financeres i les seves tècniques publicitàries, pot ser complicat diferenciar les finances ètiques de les convencionals. Per una asseguradora ètica haurem de buscar el segell Ethsi i si el que volem és canviar a la banca ètica, haurem de decidir -en funció de les necessitats de l’associació- entre les quatre opcions que operen a Catalunya. Per a les més escèptiques, el recurs web posa a l’abast un espai per formular consultes i demanar suport.
Molts gestos petits poden fer grans canvis. Organitzar-se per fer-se escoltar i canviar les regles és un d’ells. Una acció tan simple com canviar de banc o d’asseguradora és un altre petit gest que pot contribuir a fer créixer les finances ètiques i que aquestes responguin encara millor a les necessitats de les persones i del planeta.
