La segregació escolar és una qüestió que preocupa a la comunitat educativa, que treballa des de fa anys per revertir aquesta qüestió, considerada un dels principals problemes del sistema educatiu català. La prova és que fa quatre anys es va firmar el Pacte contra la Segregació Escolar al Parlament de Catalunya i tot just el gener passat la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va presentar un nou informe de seguiment del complement de les mesures aprovades.
En aquest sentit, la Comissió de Treball sobre Centres d’Alta Complexitat del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) també s’ha pronunciat al respecte amb l’elaboració d’un document que sobretot analitza l’impacte que va tenir l’actualització l’any 2021 per part del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu dels indicadors que conformen l’índex de complexitat dels centres. I és que aquesta qualificació, basada en 10 indicadors que van des del nivell d’instrucció i estudis de pares i mares fins a alumnat de nova incorporació, determina els recursos complementaris i les dotacions de docents en aquests centres, que els permeten desenvolupar projectes per reduir la segregació escolar. L’objectiu és, tal com s’especifica en la Llei d’Educació de Catalunya, assegurar “l’equitat com a garantia de la igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius”.
Hi ha quatre nivells de classificació: màxima, alta, mitjana o estàndard. Amb la nova revisió feta el 2021, 28 centres públics de Barcelona han reduït aquest índex de complexitat. Així, en l’actualitat, hi ha 47 centres amb un nivell màxim, que suposen 10 menys que abans de la modificació; 21 centres amb un nivell alt (9 menys); 4 instituts de mitjana complexitat (4 menys); i 149 d’estàndard, 28 més, que són els que han vist com millorava la seva situació.
Pel que fa als centres privats, no hi ha hagut canvis importants de categorització, ja que la majoria de centres són de complexitat mitjana (38) o baixa (90). A nivell de tot Catalunya, es mantenen en 329 els centres educatius de màxima complexitat i augmenten a 309 els d’alta, 48 més que abans. Amb tot, també baixen els instituts de mitjana complexitat (de 130 a 116, 14 menys) i d’estàndard (de 1.261 a 1.227, 34 menys).
La reducció en el nivell de segregació a Barcelona seria una bona notícia, tot i que això ha provocat que els centres afectats que van millorar la situació social perdessin les dotacions de plantilla extra que precisament els van permetre desenvolupar els projectes gràcies als quals van millorar. “És una paradoxa”, remarca Marta Comas, del Consorci d’Educació de Barcelona i membre de la Comissió de Treball sobre els Centres d’Alta Complexitat que ha elaborat l’informe. I afegeix: “Els centres van millorar perquè van fer polítiques sobre la segregació, però van perdre el recurs extra que els permetia fer els projectes per fer realitat aquestes millores”.
Per aquest motiu, l’informe de la Comissió de Treball proposa fer un acompanyament en aquests centres que amb la reclassificació “han reduït les categories de cop, amb reducció de docents i recursos”. Per això, també es proposa mantenir algun d’aquests recursos a través d’altres dotacions que permetin al centre adaptar-se a la nova dimensió de la plantilla.
Des del CEMB es demana més “transparència en el procés de càlcul”, que inclogui centres públics, concertats i municipals, així com l’actualització de les dades d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), una xifra que a Barcelona fa temps que ja es coneix gràcies al conveni amb els Serveis Socials de l’Ajuntament, que també inclou dades com la renda garantida o els ajuts de menjador que permeten una millor identificació dels alumnes i les famílies amb vulnerabilitat. Aquests índexs també s’han actualitzat ara a tot Catalunya, com va destacar la Síndica de Greuges en l’informe sobre el Pacte contra la Segregació.
Cal millorar el finançament
De fet, l’informe del CEMB coincideix a detectar moltes de les mancances i propostes que també s’inclou en l’anàlisi presentada per la Síndica al Parlament, com per exemple la millora del finançament dels centres amb més complexitat amb “un nou model basat en criteris d’equitat, assumint que l’educació de l’alumnat amb situació més elevada de vulnerabilitat requereix més inversió pública”.
De la mateixa manera reclama que els centres concertats haurien de poder rebre els mateixos recursos addicionals que s’assignen als centres públics segons el grau de complexitat per poder garantir l’escolarització amb equitat dels alumnes.
Els dos informes coincideixen en prendre les mesures que calguin per garantir una escolarització equilibrada, amb reducció de ràtios, tancament de grups o limitar l’assignació de la matrícula viva, és a dir, els alumnes nouvinguts que s’incorporen amb el curs ja començat, i si es dona, compensar-ho amb una dotació de recursos addicionals.
En l’informe del CEMB destaca la importància d’instaurar criteris objectius i transparents per fixar la quantitat de recursos que s’assignen a cada centre educatiu, així com treballar per l’estabilitat de les plantilles i la presència de personal especialitzat (psicòlegs, treballadores socials…) per atendre l’alumnat.
El document de la comissió de treball del CEMB, tot i que és consultiu no vinculant, va ser presentat a la secretària de Polítiques de Transformació Educativa, Núria Mora, el maig del 2022. I és que Marta Comas remarca que el departament d’Educació “està preocupat” també sobre “quines són les fórmules que ha de fer servir per donar les dotacions als qui més ho necessiten”, és a dir, els centres amb una complexitat més elevada. De fet, Educació ha elaborat diverses classificacions des del 2005. Queda clar que, com diu Comas, és un debat que encara “no està tancat”.
