Aprendre a través de les activitats culturals i la descoberta de l’entorn, i amb el disseny arquitectònic adequat, són la base d’alguns dels projectes pedagògics centenaris que encara avui són d’actualitat. Així ho posen de relleu les tres càpsules audiovisuals sobre la “revolta educativa” impulsades per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i elaborades per Goita! Audiovisuals, que vol destacar l’esperit pioner i modern a nivell cultural i educatiu de la ciutat com a senya d’identitat.
Drets culturals
A principis del segle XX, les escoles públiques de Barcelona van incorporar la lectura, la música o el teatre als seus models educatius. Es va voler canviar la manera d’ensenyar tradicional memorística per nous mètodes que convidaven els i les alumnes a tenir un paper més actiu. La Biblioteca de l’Escola del Mar de la Barceloneta, amb un catàleg de centenars de llibres, va esdevenir una de les icones d’aquesta transformació.
Cent anys després, molts centres educatius públics continuen apostant pels drets culturals de la infància. D’exemples n’hi ha molts, com l’escola Orlandai, que ha fet de la seva biblioteca el punt neuràlgic del centre i, a través d’iniciatives com les lectures col·lectives, fomenta el gust pels llibres, tot millorant les competències lingüístiques de l’alumnat.
La música també va tenir un paper important en la revolució educativa que es va viure a Barcelona i a Catalunya. Avui es continua reivindicant el seu valor educatiu, com fa a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu amb els seus tallers per a nadons i el treball conjunt amb les escoles bressol del barri.
“La música és una de les activitats que fa que el cervell activi més àrees diferents alhora. Activa àrees de llenguatge, de la memòria, motores, de l’emoció, i això fa que sigui una eina molt potent”, explica Eugènia Tort, professora del centre de Sant Andreu. “Què vol dir la música com a eina i com a recurs dins de l’escola? Vol dir cançons, audicions, jocs a través de ritmes, jocs a través de melodies sense lletres o amb acompanyament. També vol dir experimentació de jocs a través d’instruments petits”.
Els mestres i les mestres innovadors del primer terç del segle XX també van potenciar les arts escèniques dins de les aules. Sovint els nens i les nenes representaven obres de teatre o de titelles, per exemple, però molts cops les mateixes escoles es convertien en escenari de xerrades, concerts o recitals de poesia.
L’accés a les arts escèniques continua sent avui un repte. Des de fa uns anys, l’Ajuntament de Barcelona promou diferents programes, com Tot Dansa i Escena Pilot, per tal que l’alumnat conegui l’experiència del procés creatiu a través de la dansa contemporània i el teatre, respectivament, i finalitzi el projecte pujant a un escenari professional com el del Mercat de les Flors o el Teatre Lliure.
D’aquesta manera, la innovació pedagògica vol fomentar també l’esperit crític i l’expressió lliure. De fet, un de cada tres centres de la ciutat participa en algun dels més de 25 programes amb artistes, equipaments i entitats de Barcelona, amb l’objectiu de fer de les escoles i els instituts espais de creació artística.
Escoles a l’aire lliure
L’aprenentatge fora de l’aula va ser una altra de les revolucions del segle passat: per primer cop, es feien excursions amb l’escola. A Barcelona, van néixer les anomenades escoles a l’aire lliure, com l’Escola de Bosc de Montjuïc i l’Escola de Bosch del Parc del Guinardó.
Ara, són moltes les escoles i instituts que aprofiten les oportunitats educatives de l’entorn, com és el cas de l’Escola Víctor Català i el projecte amb la Casa de l’Aigua, un antic edifici que proporcionava aigua a Barcelona. Tot adequant els continguts i objectius al nivell de cada edat, l’alumnat fa maquetes, experiments i exposicions a classe. “Sortir del barri és una forma d’aprendre d’una altra manera, d’una forma més vivencial i més propera”, sintetitza Vanessa Rodríguez, docent del centre.
Des de fa anys, escoles i instituts de la ciutat duen a terme projectes de serveis a la comunitat. L’Institut de les Corts, per exemple, treballa des del 2015 amb entitats i associacions del barri de diferents sectors, des de persones amb discapacitats visuals fins a gent gran. “Estem fent una activitat que és curricular, que es puntuarà, que s’avaluarà i, per això, ha d’estar també dins de l’horari escolar”, remarca Mar Vara, per a qui aquest retorn a les persones o al barri és tan o més important que l’aprenentatge per si sol.
Si fa 100 anys es van construir edificis com el Grup Escolar Baixeres de Ciutat Vella o la Farigola de Vallcarca amb el doble fi d’escolaritzar el màxim nombre d’infants i convertir-se en epicentres dels barris, avui dia aquestes màximes continuen vigents en les escoles i instituts públics. Així, una de cada quatre escoles i instituts surt habitualment als parcs, places o carrers propers i fan educació a l’aire lliure en contacte amb la natura urbana.
D’altra banda, l’Ajuntament ha impulsat programes com el ‘Compartim Espais Educatius als Barris’, en què els centres educatius estan oberts en dies laborables i també els caps de setmana i, en alguns casos, acullen en les seves instal·lacions les seus d’entitats del barri o bé activitats diverses.
Amb la voluntat d’esdevenir una ciutat educadora i jugable, la iniciativa ‘Juguem a les Places’ vol estimular el joc i l’activitat lúdica a l’espai públic i ja hi ha prop de 50 places d’aquest tipus a la ciutat, que potencien el joc lliure i creatiu i que volen ser un complement al que es fa a l’aula gràcies als tallers i espectacles que s’hi organitzen.
Dissenys acollidors
A principis del segle XIX, l’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’un mapa escolar i el disseny dels noves construccions, i així van sorgir els grups escolars, uns edificis amb sales grans, espais polivalents i amb llum natural que seguien les recomanacions higièniques de l’època i que anaven en consonància amb els corrents pedagògics més moderns.
L’Escola del Mar, inaugurada el 1922 a la Barceloneta, va esdevenir una icona no només pel seu edifici de fusta, sinó pel mètode pedagògic i per les activitats que feia a la platja, aprofitant l’entorn més pròxim.
L’arquitectura escolar ha anat adaptant-se als nous temps, sempre tenint present que el mobiliari i l’espai són importants per facilitar l’ensenyament. L’amplitud, la il·luminació, els espais diàfans o els patis pensats per relacionar-se han anat guanyant terreny en els centres educatius per tal de fer-los còmodes. Es tracta de convertir-los en entorns pedagògics, siguin escoles, instituts o biblioteques.
Per tal de fer dels patis autèntics llocs de relació i de jocs diversos, s’ha posat en marxa el programa Transformem els Patis i, a hores d’ara, s’ha actuat en més de 60, la meitat dels quals han esdevingut refugis climàtics per naturalitzar-los i fer-los més verds i sostenibles.
La pacificació de l’entorn escolar és un altre dels nous eixos actuals per tal de guanyar en seguretat i comoditat en les entrades i sortides dels centres. El programa municipal Protegim les escoles n’ha fet més de 200 intervencions: “Quan ens trobem amb escoles on el carrer que tenen és xarxa local o xarxa veïnal, el que intentem, precisament, és conquerir tot l’espai del vehicle privat. No sempre tallem la circulació als vehicles, deixem passar vehicles, sobretot quan estem parlant de vehicles d’emergències o de serveis, però el que sí que intentem és conquerir l’espai com a prioritat del vianant”, resumeix Andrea Ballbé. D’aquesta manera, amb la millora dels accessos als centres, s’afavoreix també la comunicació i la interacció entre les famílies.
