L’Espai de Joc 0-99 està concebut com una àrea en què persones de totes les edats poden compartir una estona en el parc i gaudir de jocs de taula diversos i interculturals de forma gratuïta. Es va obrir el 23 d’abril a la Clariana de Glòries i s’espera que, després d’aquesta primera experiència, es pugui ampliar a altres llocs de Barcelona i serveixi de model per a altres ciutats.
L’horari d’estiu, que va començar el 24 de juny i està previst que s’allargui fins al 17 d’octubre, és de 17 a 21 hores els divendres, dissabtes i diumenges. Posteriorment, i tenint en compte les hores de sol, obrirà matí i tarda els tres dies.
L’espai Joc 0-99 s’inspira en la ludoteca a l’aire lliure de París R d’Joux, que també té vocació intercultural, comunitària, intergeneracional i gratuïta dins l’espai públic. A Barcelona, s’emmarca dins dels projectes de Ciutat Jugable i Ciutat Educadora amb l’objectiu de fer una ciutat pensada per a les persones i desplegar el joc a l’aire lliure. El quiosc compta amb prop de 200 jocs de taula diferents i al seu voltant hi ha taules, cadires, para-sols i racons per jugar.
“A l’hora de pensar el projecte hem tingut en compte uns principis i uns valors que volem transmetre, com la creativitat, el respecte pel material comú o el compartir. Això és un espai educador, públic i de convivència, on a més de jugar es desenvolupen una sèrie d’habilitats i de capacitats”, explica la Pilar Lleonart Forradellas, cap de departament de Programes Educatius de la Ciutat, dins la Direcció d’Educació de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i comunitat.
“Una Ciutat Jugable pretén ser una ciutat a la mida de totes les persones, dins de la Ciutat Educadora. Són dos conceptes que van units”, afegeix la Pilar, tot fent èmfasi en potenciar la cohesió social i la importància del gaudi.
La Gretel Vila Montesinos i la Mireia Mestre Gómez formen part del seu equip. Parlen d’altres projectes amb punts en comú al 0-99, com la llosa de Sant Antoni, on hi havia el mercat provisional mentre es feien les obres, i que ara compta amb dues guinguetes fixes, una amb jocs per a canalla i una altra per a adolescents. També hi ha el programa Juguem a les places, igualment adreçat a públic infantil i adolescent. “Aquí està molt enfocat en el joc de taula, i algun altre joc més d’habilitats, de construcció o motriu”, indica la Mireia.
Aquest nou espai té l’esperit del festival de jocs de taula Dau, que es va crear a Barcelona el 2012 i que està dirigit tant a famílies com a jugadores experimentades. En el primer mes i mig de funcionament, les promotores estan recollint idees i propostes diverses per conèixer els interessos de les persones usuàries. L’han visitat des d’escoles i casals de gent gran fins a un taller de persones amb diversitat funcional per tal de saber quins jocs trobaven a faltar i quina opinió en tenien d’aquesta iniciativa.
Fins a 1.200 persones per cap de setmana
L’acollida ha superat les expectatives, i és que en un cap de setmana venen entre 800 i 1.200 persones, sigui públic infantil i familiar, adolescent, jove o adult, sobretot del barri. Amb la tornada del curs escolar, està previst que el divendres al matí sigui un pol d’atracció per a escoles, residències d’avis, centres cívics i casals de gent gran, entre d’altres equipaments, tot pensant en arribar a diferents col·lectius de la ciutat.
Per dur a terme l’espai Joc 0-99 i l’elecció dels jocs, han comptat amb l’assessorament d’altres àrees de l’Ajuntament, com Interculturalitat i Feminismes, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat o de botigues especialitzades en jocs de taula. “Ens intentem assessorar amb persones expertes amb el joc perquè ens donen orientacions i suggeriments sobre quin tipus de joc incloure o com estructurar-lo”, comenta la Gretel.
Una d’aquestes persones és l’Àlex Caramé, doctor en Pedagogia, responsable de l’Aula de Jocs de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i autor de la tesi ‘Impacte educatiu de l’aprenentatge basat en jocs a primària’. L’Àlex aconsella que al 0-99 hi hagi jocs molt coneguts, com el parxís, l’UNO o els escacs perquè, “si algú no té gaire hàbit de joc no se senti estrany”, si bé és bo que hi hagi jocs més nous per obrir-se a tots els publics.
L’Àlex considera essencial el rol del dinamitzador o dinamitzadora per tal de “provocar” el joc entre persones que no es coneixen i potenciar el vessant comunitari del projecte. Com diu la Gretel, es tracta d’”estimular trobades gràcies al joc”. D’altra banda, les dinamitzadores també poden oferir jocs nous o mirar d’adaptar-los a les necessitats de cadascú.
La Luiza Secco és una de les tres dinamitzadores del 0-99. És integradora social i estudiant de Pedagogia. Des que l’espai va obrir el 23 d’abril, ha anat veient com les persones del barri se l’estan fent més seu, tot i que també hi ha turistes i gent de pas. “Al principi, s’apropaven, demanaven com funcionava, si havien de pagar i què havien de fer per utilitzar els jocs. Ara hi ha moltes persones que venen cada cap de setmana, que viuen aquí a prop i ja saben com funciona. Cada cop són més fidels”.
“Els divendres venen molts avis amb nens petits. El cap de setmana també venen molts pares amb altres pares i, com que són del barri, els fills ja es coneixen. Hi ha joves que s’informen i et diuen ‘ja vindré amb els amics’ i després venen junts, i també grups d’adolescents que venen un parell de vegades el cap de setmana. Crec que acaba generant un espai de confiança i una mica de vincle, alguns ja saben els nostres noms”, explica.
Segons la Luiza, entre els aspectes més ben valorats hi ha que és un lloc a l’aire lliure i amb varietat de jocs. Com a dinamitzadora, no s’encarrega només d’oferir un joc i recollir-lo, sinó que mira de preguntar l’edat, el temps disponible o els interessos per ajudar les persones en la tria. A vegades, si hi ha alguna persona sola i fa poc que un grup ha començat un joc, pot animar a ajuntar-los des de la naturalitat, i ha trobat respostes molt positives entre joves que venen de dos en dos i s’obren a jugar amb altres persones.
Els beneficis de jugar
La Pilar, la Gretel, la Mireia i l’Àlex remarquen que el joc va més enllà de passar una bona estona i parlen d’estudis amb rigor i d’especialistes en el tema. Citen el pedagog Francesco Tonucci i la importància de garantir el joc a l’espai públic sota la premissa que una ciutat feta a mida dels infants és una ciutat per a tothom, o l’escriptor Bernard Shaw, que va dir: “No deixem de jugar perquè ens fem grans, sinó que ens fem grans perquè deixem de jugar”. També mencionen el consultor expert en joc Tim Gill o l’arquitecte Jan Gelh, defensors de la idea de la ciutat jugable.
El benestar i desconnectar de les preocupacions diàries és un altre dels beneficis que aporta el joc, el que l’autor Johan Huizinga descrivia com “cercle màgic”: “Quan tu jugues, et fiques en un cercle en què estàs aïllat de la realitat”, subratlla l’Àlex, i recorda el psicòleg Stuar Brown, per a qui jugar té beneficis per a la salut mental perquè cada joc és un repte diferent i jugar a diversos jocs ajuda a mantenir actiu el cervell.
