És un edifici enorme, amb unes instal·lacions grans i espaioses que amaguen molta història rere els seus murs i amb una clara funció social al barri del Raval de Barcelona. Ha marcat la vida de molts dels alumnes que han passat la seva infantesa i adolescència en aquest centre educatiu.
L’alumnat de l’Escola Pia Sant Antoni és si fa no fa el mateix que hi ha a les escoles del mateix barri, com la Rubén Darío i la Collaso i Gil, o els instituts Milà i Fontanals i Miquel Tarradell. La diferència és que la Pia de Sant Antoni és concertada i la resta, públiques. Els quatre centres públics estan classificats d’alta i màxima complexitat per l’elevat percentatge d’alumnat vulnerable, el mateix que acull el Sant Antoni, que té escolaritzat més d’un 61% d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu per raons socioeconòmiques o culturals, el que es coneix com a NESE B.
La funció social de l’escola Pia Sant Antoni és una raó de ser d’aquest centre educatiu, ja des dels seus inicis com a institució fa prop de dos segles enrere, assenyala el director, Eduard Maza. Una funció que també fan d’altres concertades religioses del barri, com la Vedruna Àngels o la Salle Comtal, totes pertanyents a la Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya (FECC). O en d’altres punts del país, com les Dominiques Vic, Mare del Diví Pastor d’Igualada, Mare de Déu de la Salut de Badalona, el Sagrat Cor de Jesús (Vic), Lestonnac (Badalona), Sagrada Família (Girona), FEDAC-Pont Major (Girona) i FEDAC-Lleida. Tots aquests centres tenen més d’un 60% d’alumnat NESE B.
Maza remarca que els centres concertats no reben cap qualificació de complexitat (màxima, alta, baixa o estàndard segons el percentatge d’alumnat escolaritzat), que va associada a l’assignació de recursos addicionals, com disposar de la sisena hora, tècnics d’integració social (TIS), tècnics d’educació infantil (TEI), educadors socials o més dotació de professorat per poder reduir ràtios, entre d’altres. “Totes les escoles del barri tenim el mateix tipus d’alumnat. De fet, tenim germans repartits en diverses escoles. Jo en puc tenir un i el Ruben Darío un altre”, relata el director per il·lustrar la realitat d’un barri amb molta migració i amb un alt percentatge de vulnerabilitat. Mateix alumnat però diferent consideració.
El director subratlla que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) defineix el Servei d’Educació de Catalunya (SEC) com el conjunt de tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, tant de gestió governamental com de gestió d’iniciativa social. Per això, qüestiona que en els casos de zones amb una alta complexitat els centres concertats puguin ser classificats també d’alta complexitat. Perquè, al cap i a la fi, a dins l’escola “tenim el futur de Catalunya”, defensa. “Venen aquí, volen seguir estudiant fins on puguin, volen treballar i viure aquí. No els tenim aquí uns dies. La Catalunya d’aquí a 25 anys la tenim a les escoles. Hi hem de pensar. Cal una reflexió a llarg termini sobre quina és la Catalunya que volem”, reivindica, per qüestionar que la negativa a posar més recursos tant a la pública (que ja en té, però considera encara en caldrien més) com a la concertada en zones d’alta complexitat perjudica l’alumnat. “Tota aquesta gent s’integrarà a la nostra societat i seran els catalans d’aquí a 15 o 20 anys. Els hem d’ajudar perquè, si no, tindrem gent amb pocs recursos per treballar i tindrem una societat dividida”, insisteix. I recorda la consideració de “l’escola com a ascensor social”, tot remarcant que “hi ha escoles on aquest ascensor no va tan bé com en d’altres”.
Llenguatge
A l’Escola Pia de Sant Antoni hi ha prop de 1.400 alumnes de 37 nacionalitats diferents. Molts ja són nascuts a Catalunya, tot i que, segons Maza, amb pares i mares de 50 nacionalitats. “Encara que no ho sembli això té una afectació en l’alumnat”, que majoritàriament no ha sortit mai del Raval i s’ha relacionat amb gent del mateix país d’origen. “El barri sencer està en un altre món, és com si visquessin a Bangladesh, al Pakistan, a Filipines o a l’Índia, s’han guetitzat amb els seus i això fa que quan els nens i nenes entren a infantil no hagin sentit mai a parlar català ni castellà”. Això comporta un “decalatge important” amb l’adquisició i aprenentatge del llenguatge en comparació amb els que Maza anomena “nacionals, els d’aquí”. “L’anivellament requereix anys”. “Si abans la lectoescriptura era a 1r i 2n de primària, ara és a 3r i 4r”, remarca.
Al llenguatge també cal sumar-hi la diferència cultural i de folklore. La diferència cultural segons el país d’origen també és molt important, sobretot es nota amb la nul·la corresponsabilitat que tenen amb l’educació dels infants. Segons explica el director de l’Escola Pia Sant Antoni, les famílies del centre no entenen que se’ls demani assistir a la reunió de famílies o en reunions personals. No es vinculen a l’escola i això fa que la integració sigui encara més difícil. Quan hi ha una família que ajuda els seus fills, els acompanya, els llegeix contes, els ajuda a fer els deures, l’aprenentatge de l’infant té una bona evolució.
Recursos per atendre la diversitat
Per tot plegat, Maza reclama més recursos, però sobretot, “més mans”. Més docents per reduir ràtios i fer coeducació per atendre aquesta gran diversitat d’alumnat, d’ajudar els nouvinguts, acompanyar-los en la seva adaptació a l’escola i al barri. Són un centre molt gran i, per això, també acullen un elevat nombre d’infants vulnerables i també durant el curs, els que s’anomenen de matrícula viva, els que acaben d’arribar de l’estranger.
“Som l’escola concertada que rep més diners d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu perquè en tenim molts. Una escola molt gran en un barri complex”, puntualitza Maza. A més, recorda que les motxilles econòmiques i el pla de xoc, és a dir, els diners que rep el centre per cada infant NESE B és inferior al cost real. Les famílies que poden assumir la quota paguen 170 euros, però per a “l’alumnat del pla de xoc ens donen 90 euros, hi ha una diferència important de finançament sense recursos afegits”. “Per cada nen i nena que ve del pla de xoc, jo perdo diners, i qui els posa? La institució Escola Pia”, assegura.
Zones de complexitat màxima
El director fa referència a l’aplicació que es fa del Pla contra la Segregació Escolar que fa uns anys “escampa la vulnerabilitat” perquè l’alumnat amb necessitats socioeconòmiques no es concentri en un mateix centre o zona. L’inconvenient, diu, és que si s’envien els infants a una escola d’un altre barri o districte, la família hi acaba renunciant perquè el que volen és un centre proper a on viuen i que estigui al mateix Raval.
Per aquest motiu, els directors de les escoles i instituts del barri del Raval i del districte de Ciutat Vella volen demanar a Educació que en comptes de classificar els centres educatius, es determinin zones de complexitat màxima on tots els centres, públics i concertats, tinguin la mateixa consideració. Com a exemple, assenyala que calen recursos per atendre la complexitat d’un barri que entra dins les escoles i instituts. Perquè no és el mateix una escola pública del Raval que una de l’Eixample, igual que no ho és una concertada de Ciutat Vella i una de Sarrià.
Bons resultats a les proves de competències bàsiques
Malgrat les dificultats que comporta tota aquesta diversitat d’alumnat, Maza destaca el bon funcionament de l’escola i l’evolució dels resultats dels alumnes a les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4rt d’ESO que confirmen que es mantenen per sobre de la mitjana de Catalunya, un nivell similar al de fa 15 anys, quan va començar a augmentar la immigració. “No hem empitjorat”. A més, assegura orgullós que el 98% de l’alumnat acaba amb la titulació de l’ESO, tot i que després, com passa a molts altres centres, només una seixantena dels 120 alumnes que acaben secundària segueix a batxillerat (que també està concertat), ja sigui perquè entren a treballar o van a l’FP. “Els perdem la pista”.
Maza atribueix els bons resultats a l’estabilitat de la plantilla, que permet desenvolupar el projecte educatiu, i a la vocació del professorat, a més de tota la feina que es fa d’adaptacions curriculars i de reforç. Assegura que la diferència entre l’alumnat que rep un acompanyament familiar i el que no -perquè provenen d’un entorn més desfavorit i culturalment més distant- és d’entre un 10 i un 15%. Una segona aula d’acollida aquest curs també ha facilitat l’aprenentatge de la llengua d’aquells alumnes que la desconeixen, sobretot els que arriben a Barcelona des d’altres països amb el curs ja començat.
“Els recursos que demanem no són perquè jo tingui un millor sou ni per fer obres. Necessitem mans”, reitera Maza, que insisteix que aquesta demanda “és per al benefici de l’alumnat que són el futur de Catalunya”, i fa una crida per trencar prejudicis com que “l’escola concertada estigui on estigui és elitista” o que “fem missa i tenim creus a les aules”. Rememora que l’escola va néixer per atendre els fills que van venir a construir l’Eixample, immigració de la resta d’Espanya. “Ara venen de molt lluny perquè arriben amb avió, però abans venien d’Albacete, d’Almeria o Galícia”, diu, tot recordant que el seu cognom és Maza, “un cognom que no és català”. I tot plegat ho diu amb coneixement de causa, ja que és exalumne i fa molts anys que n’és el director. “Porto aquí des dels tres anys”. I es nota. Per la passió que transmet i la dedicació que hi posa. “Les lluites són lentes”, reconeix, però mentre no aconsegueix els recursos que reclama, continuarà –tot i que no està lluny de jubilar-se- aquesta funció social des de la Ronda de Sant Pau número 72, al Raval de Barcelona.
