Autor: Redacció

Obrir les portes de l’escola per a que l’esperit educador surti als carrers i l’impuls ciutadà entri a les aules. Aquesta és l’essència de les Ciutats Educadores, que el 30 de novembre celebren el seu dia mundial. Aquesta jornada commemora l’aniversari de la redacció de la primera Carta de Ciutats Educadores, que enguany compleix 30 anys. Més de 500 ciutats d’arreu del món, amb diferents històries, cultures i dinàmiques, han plasmat en un text una idea global de com les urbs haurien d’educar en totes les seves dimensions, més enllà de les escoles. L’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), de…

“Tot infant té dret a cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota classe”. Així es concep el dret a la llibertat d’expressió a la Convenció dels Drets dels Infants, que recentment ha complert 30 anys. Així, a través d’aquest dret i d’altres que formen el text, es reconeix el dret dels nens i nenes de participar en la presa de decisions d’aquells assumptes que afectin a la seva vida, en tant que ciutadans de ple dret. Però sovint la veu dels infants no és escoltada tant com hauria, i és per això que administracions locals com l’Ajuntament de…

Aquest 20 de novembre es compleixen 31 anys de la signatura de la Convenció dels Drets dels Infants. Tres dècades en les quals s’han succeït crisis, guerres i canvis socials arreu del món. I una pandèmia global que ha fet aflorar desigualtats que ja planejaven sobre els infants però que, durant aquests mesos, se’ns han mostrat “de manera més descarnada”. Així ho considera Maria Jesús Larios, adjunta per la defensa dels drets dels infants i adolescents del Síndic de Greuges. Avui, doncs, els reptes per a assolir i garantir els drets als infants d’arreu del món han canviat: drets com…

Gel hidroalcohòlic i presa de temperatura. Tot correcte. Així que fora jaquetes i bufandes (la mascareta es queda sempre sobre el rostre) i a jugar. Carlos i Noemí són dos germans de cinc i quatre anys, respectivament, que s’abalancen sobre les joguines disposades a la sala. Ella pinta, mentre ell construeix una figura amb plastilina i peces de fusta al qual anomena “capità banana”. Leisy, la seva mare, els saluda des del marc de la porta i s’allunya, deixant a les seves dues criatures acompanyades d’altres nens i nenes amb els quals compartiran la tarda, sota l’atenta mirada i companyia…

Fa gairebé dos mesos que ha començat l’escola, però “sembla que hagin passat anys”. Aquesta és la impressió de l’Àngels Cadena, directora d’una escola pública de Nou Barris. La pandèmia ha suposat un abans i un després en l’organització dels centres, la família i la vida dels alumnes, ja que no només s’ha de tenir cura de la salut -personal i comunitària- sinó de continuar vetllant per la qualitat d’un servei essencial i bàsic com és l’educació. Després de diversos mesos de confinament i alguns més d’aules tancades, els agents educatius han detectat que els efectes de la pandèmia no…

Cada dia són més els nens i nenes que neixen totalment digitalitzats: es comuniquen amb pantalles, aprenen online, estudien connectats, pensen, es formen i es construeixen en un món digital. I ara encara més, després d’una pandèmia que ha fet que la presencialitat perdi pes. Hi ha una aplicació per a cada cosa i un dispositiu per controlar-les totes. Així, en una cultura digital tan estesa i tan acceptada, cal preguntar-se quin paper hi juguem, quin rol se’ns ha donat i què s’espera de nosaltres. I quin imaginari es reprodueix en el món digital. I és que la tecnologia, encara…

Mecànic. Cuinera. Informàtic. Perruquera. Els graus de la Formació Professional tenen un gènere associat pels imaginaris col·lectius. I les dades així ho recolzen: als cicles d’imatge personal les dones superen el 90%. En canvi, a cicles com informàtica, instal·lació o electrònica, amb prou feines arriben al 5%, segons les dades del RALC (Registre d’Alumnes de Catalunya). Però el problema no és tant quantes noies hi ha als cursos d’FP, sinó les condicions en què cursen els seus estudis. “Ens costa anomenar les coses pel seu nom, però el que es troben aquestes noies és patriarcat i discriminació”. Així parla Andreu…

“Vivim en un món en el qual el color de la nostra pell no només causa la primera impressió, sinó la definitiva. Vaig néixer a una família plena de colors: el meu pare és fill d’una dona de qui va heretar un intens color de xocolata fosca. Va ser adoptat per la meva àvia, de pell de porcellana, i el meu avi, que era una barreja de vainilla i iogurt de maduixa. La meva mare té la pell canyella. Té dues germanes; una amb la pell de cacauet torrat i l’altra beige, com un pancake”. Així comença la fotògrafa Angelica…

Durant el confinament es va popularitzar el mantra del “Tot anirà bé”. Als balcons, que eren la principal plataforma d’expressió, juntament amb les xarxes socials, lluïen pancartes, moltes fetes per criatures, plenes d’arcs de Sant Martí amb aquesta llegenda, que incitava a fer una lectura optimista de la crisi. Però, més enllà de no deixar-se vèncer pel desànim, la pandèmia ha deixat la necessitat de fer una lectura de què ha passat a la societat i què ha passat als seus membres. “No hem d’amagar les emocions: no s’hi val dir que tot sortirà bé i ja està. Ens estan…

Onze centres educatius de la ciutat de Barcelona s’han convertit en refugis climàtics, gràcies a un projecte gestionat pel Consorci d’Educació i finançat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta iniciativa ha transformat els espais exteriors de les escoles per tal de proveir-los de més aigua, més ombra i més verd per protegir de la calor els mesos d’estiu. Aquesta tasca ha estat un procés col·laboratiu entre administracions, entitats i escoles, que han proposat projectes pedagògics, amb la participació dels infants, per decidir les actuacions concretes. Les obres, que s’han realitzat durant l’estiu (si bé algunes hauran d’esperar fins l’octubre per estar…