Aviat s’iniciarà un nou curs escolar i com gairebé cada any es tornarà a debatre sobre l’espai del migdia, el menjador escolar, la qualitat dels àpats que s’ofereixen, la cobertura de les beques menjador, etc. Però, què en sabem de l’impacte del menjador escolar sobre el desenvolupament dels infants? Malauradament, no en sabem massa. La literatura acadèmica encara no s’ha posat d’acord sobre quins efectes podem esperar dels programes de menjador escolar, en quines dimensions ni quin és el millor disseny possible.
Per tot això, en un projecte de recerca recent, ens vàrem proposar avaluar l’impacte de les beques menjador a casa nostra. I vàrem constatar el següent: les beques menjador contribueixen a millorar les competències bàsiques de llengua catalana perquè permeten que alumnes en situació de vulnerabilitat passin més temps a l’escola i comparteixin l’espai del migdia amb companys i companyes d’entorns socioeconòmicament més afavorits, amb qui poden parlar i jugar en català. A més, aquesta convivència també contribueix a millorar el benestar subjectiu dels alumnes beneficiaris, que es mostren més satisfets amb la seva vida en global i també amb aspectes concrets relacionats amb la seva vida a l’escola.
El potencial de combinar dades de registre i dades informades pels infants
Aquesta recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona, a través de la qual vàrem tenir accés a dades de la ciutat de Barcelona on més de 40.000 nens i nenes de primària perceben una beca menjador total o parcial (prop del 25% dels infants escolaritzats). Per poder avaluar-ne l’impacte vàrem aplicar una tècnica economètrica molt intuïtiva: comparar alumnes que no perceben la beca perquè els ingressos de la seva llar es troben lleugerament per sobre del llindar d’elegibilitat contra alumnes que sí que la perceben i tenen uns ingressos familiars lleugerament per sota del llindar. Això ens ha permès comparar alumnes amb característiques molt similars amb la diferència que uns perceben la beca i altres no. Els resultats mostren que els alumnes beneficiaris obtenen millors resultats en les proves de competències bàsiques de català que els estudiants que no reben l’ajut.
D’altra banda, més enllà dels resultats educatius, també volíem conèixer si existeix alguna relació entre els ajuts de menjador escolar i el benestar subjectiu dels infants. Aquesta és una dimensió que rarament es pot analitzar per manca de dades. Afortunadament, per fer-ho, vàrem comptar amb la col·laboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona que recull a través de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) aquest tipus d’informació. L’enquesta, emmarcada en el programa “Parlen els infants”, té com a objectiu conèixer el benestar dels infants d’entre 8 i 11 anys a la ciutat de Barcelona i pregunta directament als nens i nenes sobre els seus nivells de satisfacció global amb la vida, així com la satisfacció en diferents àmbits: la família, la llar, l’escola, els amics i les amigues, el barri i l’ús del temps. A nosaltres, ens van interessar particularment les preguntes relatives als altres nens i nenes de la classe; la vida d’estudiant; els amics i amigues; i les coses que s’aprenen a l’escola. Així, vàrem examinar si els nivells de satisfacció varien en funció de si els infants són o no beneficiaris d’una beca menjador. Els resultats indiquen que els alumnes beneficiaris expressen més satisfacció amb la seva vida, amb els altres nens i nenes de la classe, amb la vida d’estudiant i amb els amics i amigues, en comparació amb els alumnes no beneficiaris que també sol·liciten la beca menjador.
No tot són bones notícies
Ara bé, malgrat els resultats positius d’aquesta recerca, no tot són bones notícies.
La recerca ha mostrat que aquests efectes de les beques menjador són especialment intensos en escoles grans, de baixa complexitat, on el català és la llengua habitual de comunicació entre l’alumnat. I que, per contra, els efectes dels ajuts de menjador són més limitats als centres d’alta complexitat. Per això, un dels principals reptes de futur és no només seguir apostant per les beques menjador sinó, també, complementar aquesta política amb altres intervencions que contribueixin a reduir les desigualtats educatives.
La importància de seguir preguntant directament als nens i nenes
Els resultats també posen de manifest la importància de disposar d’eines com l’EBSIB. Les dades administratives permeten conèixer aspectes objectius de la realitat de l’alumnat, com ara el rendiment acadèmic o els nivells de vulnerabilitat, però no expliquen com els infants viuen el seu dia a dia, com se senten, ni com valoren els diferents àmbits de la seva vida. Preguntar-los permet incorporar la seva veu al disseny i avaluació de les polítiques públiques. Per tant, és important consolidar l’EBSIB, ampliar-ne l’abast territorial i la periodicitat, i vincular-la amb dades administratives, sempre garantint la privacitat i la protecció de les dades, per millorar el disseny i la implementació de polítiques públiques i a promoure el benestar dels infants.
