L’Audiència Pública de Nois i Noies de Barcelona ha d’arribar a ser un procés ciutadà polític educatiu que tingui sentit tant pels nois i les noies com per la ciutat en general. S’ha de contemplar com un procés participatiu i les aportacions que se’n deriven han de poder transferir i incidir en la ciutat, de manera que les aportacions dels nois i les noies permetin sumar elements de millora i optimització en les polítiques públiques de la ciutat.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Avaluació del programa Audiència Pública de nois i noies de Barcelona, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. L’informe, que s’ha fet en col·laboració amb el Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona, analitza els últims 10 anys del programa (2005-2016) a partir de les narratives dels agents implicats (nois i noies, mestres, tècnics, empresa externa, coordinadors del programa) i proposa un seguit de transformacions tant a curt com a mig termini per reforçar el potencial d’aquest programa.
A continuació resumim les principals conclusions, dades i propostes que recull l’informe sobre l’Audiència Pública de Nois i Noies, un programa municipal impulsat des de 1994 a través del qual l’alumnat –de sisè de primària, secundària i/o batxillerat– fa propostes a l’Administració municipal sobre la gestió de la ciutat.
És necessari reforçar l’abast de l’Audiència Pública
El programa arriba a un nombre reduït d’infants tenint en compte la dimensió de la ciutat, a més, hi diferències significatives de participació entre primària i secundària i una certa contradicció entre l’Audiència de ciutat i les Audiències de districte.
En el període estudiat, un total de 63 centres educatius de la ciutat de Barcelona han participat al programa, tant de primària com de secundària, tot i que la participació és molt desigual en els diferents cicles educatius (un 78,3% dels centres participants són de secundària i un 21,7% són de primària) i també en les diferents edicions (els cursos 2005-06 i 2006-07, hi van participar el 3,38% dels centres de la ciutat i, en canvi, el curs 2015-16 només ho van fer l’1,09%).
Pel que fa a l’evolució del nombre total de nois i noies participants en l’Audiència Pública de nois i noies de Barcelona s’ha reduït el nombre de 1.268 a 315 participants en el període comprès entre els anys 2005 i 2016. Mentre la participació en l’Audiència de Ciutat disminueix el nombre de participants en les Audiències de districte augmenta sobretot entre l’edició 2014-2015 i 2015-2016.
Davant d’això proposem el següent:
1. Dur a terme una anàlisi interna per determinar si el programa es destina únicament a secundària o si es vol mantenir la proposta als cursos de sisè de primària (s’ha constatat que el material didàctic està més adaptat per aquesta edat, i els docents l’han vinculat més a l’espai de tutoria o, en el seu moment, a l’assignatura de ciutadania)
2. Posar en marxa un pla de comunicació que inclogui una campanya publicitària i estratègica d’increment de participants, així com del coneixement que té la ciutadania del programa.
És necessari reforçar l’Audiència Pública com una manera d’exercir la ciutadania
El programa té una doble dimensió: la més educativa i la més participativa i, ara per ara, no està clar quina és prioritària. A més, implica poc als infants com a agents actius dins del mateix programa i la seva implementació depèn massa de la voluntat i implicació del professorat.
Els resultats de l’avaluació posen de manifest que la representació social de l’Audiència se sosté per dos paràmetres. El primer està relacionat amb si desenvolupa una funció educativa o una funció participativa. I el segon, està relacionat al grau de participació dels nois i les noies.
A més, en la diagnosi s’ha observat que els docents són l’agent central del programa i, fins i tot, diferents veus entrevistades parlen de l’Audiència Pública com “un programa de persona i no de centre”.
Pel que fa al protagonisme dels nois i noies, hem pogut observar que pren més rellevància quan es comença a redactar el manifest com a fase final del procés, i és justament en moment quan la participació es redueix a un nombre molt petit de nois i noies de cada grup aula.
Davant d’això proposem el següent:
3. Dur a terme un procés intern de revisió del marc ideològic per part de l’equip de coordinació i les responsables polítiques per determinar on es posa el focus, si en la dimensió educativa o la participativa, valorant la idoneïtat de reforçar l’Audiència d’acord amb la proposta de participació ciutadana dels infants que es vol impulsar a la ciutat de Barcelona.
• Revisar el contingut del tríptic i tot aquell material de difusió que s’editi on s’expliciten els objectius del programa i el model de participació que impulsa.
4. Treballar per incorporar els infants com agents actius del programa i implicar-los des de l’inici. En aquest sentit, algunes de les accions que apunta l’informe són:
• Incrementar el nombre de trobades intercentres com a espais d’encontre entre nois i noies de diferents punts de la ciutat.
• Fomentar el treball col·laboratiu entre els grups de nois i noies i els partners implicats a cada edició del programa.
• Introduir metodologies participatives i/o el procediment d’una investigació acció participant que incrementi processos participatius.
• Promoure accions i iniciatives de col·laboració que animin a la participació i que permetin vincular més nois i noies dins del mateix procés participatiu.
5. Concebre l’Audiència Pública de Nois i Noies com un programa a través del qual els nois i noies puguin exercir la seva ciutadania i el seu dret a la participació i a ser escoltats. En aquest sentit, algunes de les recomanacions concretes són:
• Reforçar la vinculació dels representants polítics en el programa
• Augmentar la implicació del departament vinculat al tema o temes que s’aborden, així com dels referents de districte
• Lliurar el Manifest en el marc d’un conjunt d’accions que impliquin la participació de més nois i noies
• Garantir que l’Ajuntament fa un retorn als nois i les noies (dins del mateix curs escolar per assegurar que arribi als participants) perquè aquests sàpiguen què se n’ha fet de les seves propostes
6. Fomentar la implicació dels centres educatius, més enllà de la implicació personal del professorat ha d’arribar a ser un projecte de centre. En concret:
• Vincular el programa de l’Audiència al projecte formatiu de competències de la ciutadania activa i compromesa que té el centre.
• Revisar el tipus de material didàctic que es facilita als referents que acompanyen el procés.
Tant l’informe complet com el resum executiu estan disponibles i es poden consultar a la mediateca.
