Rosa Quintana és la coordinadora executiva de la Secretaria d’Educació de la Intendència de Montevideo. Va participar en el Congrés Internacional de Ciutats Educadores de Granollers com a representant d’una ciutat que ja és, ella mateixa, notícia: el 2028, Montevideo acollirà el 19è Congrés Internacional de Ciutats Educadores, el primer de la història de la xarxa que se celebrarà a l’Uruguai.
Montevideo serà la seu del pròxim Congrés de Ciutats Educadores. Quins factors creus que van ser determinants perquè la candidatura uruguaiana fos la seleccionada?
Montevideo s’integra a la xarxa l’any 1999, però el que va pesar no va ser el temps, sinó la proposta: el Comitè Científic ens va dir que era una candidatura molt viva, que enamorava. Els tres eixos que articularà el Congrés de Montevideo —educar, incloure i habitar sosteniblement— van ser cabdals, igual que la voluntat de debatre temes que sovint no s’aprofundeixen prou a Ciutats Educadores, com els drets de la població LGTBIQ+.
Per què es van escollir aquests tres eixos?
Volem partir de preguntes, no de respostes. Si bé totes les ciutats tenen polítiques d’inclusió, d’habitar sosteniblement i d’educar, considerem que tot ha de partir de preguntes: portar-nos a la reflexió, problematitzar aquestes temàtiques i veure si el que estem fent a les nostres ciutats es pot millorar, si és efectiu, i replantejar-nos aquests temes.
Quin impacte espereu que tingui la celebració del Congrés a Montevideo i al conjunt de l’Uruguai?
Creiem que en l’àmbit internacional vindran moltes ciutats, però una de les coses que també vam proposar al Comitè Executiu és la possibilitat de sumar moltes ciutats de l’Uruguai. Geogràficament, ens dividim en 19 departaments: Montevideo és la capital, amb 1.300.000 habitants, però els 18 departaments també tenen ciutats.
L’estratègia és convocar-les perquè s’integren a la xarxa, no per créixer, sinó perquè la carta de Ciutats Educadores és summament necessària per enfortir les polítiques públiques en el que nosaltres anomenem l’interior de l’Uruguai, que treballa moltíssimes coses i que, de vegades, ho fa en solitud. I a més, a nivell regional, volem enfortir el marc sud: hi ha un país que encara no té Ciutats Educadores, que és el Paraguai, i ens sembla molt important convidar Asunción i altres ciutats paraguaianes.
Hi ha algun projecte de Montevideo que vulguis destacar?
En destacaria tres. Un tema que ens interessa molt és el de les dones, especialment les que han estat vulnerades en els seus drets, que estan soles, amb pares absents. El programa “Mujeres que reverdecen” va ser un projecte meravellós que vam tenir fins al 2024 i que es tornarà a editar: les dones tenen la possibilitat d’aprendre des de jardineria fins a cuina.
També tenim el programa “Cocina Uruguay”, inspirat en el programa Fome Zero de Lula da Silva al Brasil. Mantenim una aula mòbil que recorre els vuit municipis ensenyant a menjar bo, saludable i barat, perquè el malbaratament d’aliments a nivell mundial és enorme mentre moltíssima gent mor de fam.
I per acabar, hi ha el projecte de les veus de nens i nenes. Els adults som el gran obstacle per escoltar aquestes veus fresques. És frustrant quan portes endavant un projecte de participació real i activa dels infants i el món adult no respon. M’angoixa la frustració que queda en aquests nens i nenes si no complim les seves propostes. És un gran repte, però és una feina que cal continuar fent.
Com explicaries a algú que no està familiaritzat amb el concepte de ciutat educadora què significa?
Moltes vegades els polítics dissenyen polítiques des del despatx, en solitari, sense escoltar a la gent. En Montevideo, com a Ciutat Educadora, tenim el principi de governar amb la gent i no per la gent. A més a més, amb Ciutats Educadores no et pots quedar aïllar, perquè quan t’ajuntes amb 200 ciutats i les seves experiències meravelloses, et dius: com no se m’havia acudit fer-ho abans?
La xarxa t’alimenta. De cop, venim de l’Uruguai i ens trobem amb una ciutat coreana que sembla tan distant, i les problemàtiques, malgrat la diferència cultural, encara són les mateixes. El racisme, per exemple, passa a tots els indrets del món. Durant el Congrés Internacional de Ciutats Educadores hem vist la conferència de dues dones afro que em van nodrir l’ànima, perquè tot el que viuen també passa al meu país.
Som éssers humans inacabats en l’aprenentatge, i cada congrés, cada activitat que fa Ciutats Educadores, et fa adonar que encara aprenem. Jo soc activista de drets humans, i la carta de Ciutats Educadores és molt més àmplia que la mateixa Declaració de Drets Humans, perquè contempla el dret a la ciutat, a la cura, la no-violència cap a les dones, el no al racisme, construir un camí junts. En definitiva, pensar amb els altres.
Et portes algun aprenentatge destacable del Congrés Internacional de Ciutats Educadores de Granollers que t’agradaria aplicar a Montevideo?
Em porto, sobretot, l’últim bloc, el diàleg entre Angélica Dass i Rosalia Diogo. Vaig comprendre amb més claredat, des d’un altre lloc, el tema del color de la nostra pell. Amb una sensibilitat que explica allò tan bàsic que penses: “mai me n’havia adonat”. Me’n vaig pensant en la població afro del meu país, que sent del 10,6%, no és als llocs de decisió. Continuen sent dones i homes negres, pobres, amb tota la vulneració de drets transversal.
Una altra cosa que em porto és l’exposició de Phantom, que va estar a Barcelona i també al Parc Rodó de Montevideo, i nosaltres no ens vam assabentar. Me’n vaig amb les ganes de fer bosses i pòsters amb aquestes fotos meravelloses perquè la gent de Montevideo les vegi i es pregunti què és això.
En un context de desigualtat i polarització social, quin paper poden exercir les ciutats en l’educació per a la ciutadania i la convivència democràtica?
Primer de tot, hem d’estar fermes. Estem parlant d’un retrocés de drets mundialment que m’alarma; parlem també d’un capitalisme brutal, d’un mercantilisme d’armes que enriqueix uns pocs mentre metges i estudiants lluiten per salvar vides. Les ciutats avui més que mai han d’estar juntes, i Ciutats Educadores és part d’aquesta eina per alçar la veu per la pau, ajudar i enfortir la ciutadania perquè tingui una mirada crítica: el que li passa a l’altre també et pot passar a tu. La solidaritat i la unió fan de Ciutats Educadores l’eina perquè totes busquem la pau.
En privat, has mencionat que no hauríem de referir-nos a persones vulnerables sinó a persones vulnerades. Pots explicar-ho?
Són persones vulnerades en els seus drets. Cap dona dona a llum a un nen o a una nena pobre: venim tots iguals al món. Després comencem a posar etiquetes i diem que són persones vulnerables, però no ho són perquè siguin pobres, o perquè no tinguin habitatge, feina o accés a l’educació. Ho són perquè l’Estat està vulnerant els seus drets fonamentals. Qui no té accés a les coses més bàsiques —salut, feina, habitatge, aliments— està vulnerat en els seus drets perquè hi ha un Estat absent que es retira. Deixem de parlar de persones vulnerables: són persones a les quals vulnerem els seus drets.
Per tancar, com visualitzeu el Congrés del 2028 a Montevideo?
Tenim moltes ganes i moltíssimes idees. Montevideo té la gran facilitat de comptar amb moltes seus del Govern departamental, així com amb la Presidència de la República i tot l’aparell ministerial. Hem après molt de Granollers, i després d’11 anys a Ciutats Educadores, de congrés a congrés vas aprenent.
