El Comitè Executiu de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) ha visitat diferents espais de la «Barcelona Educadora”. Prop de trenta persones de diferents nacionalitats (mexicans, coreans, argentins, uruguaians, portuguesos, francesos…) han participat en un itinerari del qual han pogut agafar idees i aprendre per aplicar-les a les seves pròpies ciutats d’origen.
La primera parada d’aquesta ruta el recinte de Fabra i Coats. Amb una barreja de castellà, català i anglès, la visita s’ha dut a terme amb una mirada enfocada a aprendre d’aquelles coses que fan de la ciutat comtal una Ciutat Educadora. Dins del recinte, han pogut visitar tots els espais, que antigament era una fàbrica i que ara suposen un lloc de trobada interdisciplinari.
Actualment, dins de Fabra i Coats hi ha espais educatius, culturals i d’entitats com l’Escola Bressol Municipal La Filadora, la Biblioteca Ignasi Iglesias, l’Escola Música de Municipal de Sant Andreu i la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Alguns exemples de les activitats que es duen a terme al recinte de la fàbrica són un festival de salut mental d’arts escèniques o una fira del llibre alternativa amb petites editorials. L’espai encara s’està rehabilitant i és un punt on sempre passen coses, en constant moviment.
L’altre punt destacable ha estat el del pati transformat de l’Escola Can Fabra. En aquest cas, Gretel Vila i Mireia Mestre, de la Direcció d’Educació de Barcelona, han estat les encarregades d’explicar el projecte de transformació d’aquest pati (i de molts altres) arreu de la ciutat per convertir-los en refugis climàtics, en espais de convivència i comunitat i en llocs accessibles per totes les persones del barri.
La ciutat de Barcelona ja compta amb 66 patis oberts, dels quals 48 són refugis climàtics. Durant l’estiu, obren de dilluns a diumenge; durant la resta de l’any, només els caps de setmana. L’espai disposa d’un monitor o una monitora que exerceix com a director de pati i que ajuda les famílies a buscar entreteniments i que també funciona com a garantidor de lleure, sempre vetllant per la seguretat dels menors i de les famílies, que troben un lloc per poder passar els dies de més calor.
A més a més, en aquest pati reformat, hi han instal·lat diferents estructures, algunes d’aigua, per tal que la canalla pugui refrescar-se i incloure un element tan important com l’aigua durant l’estiu, per divertir-se. També hi ha habilitades moltes zones amb ombra i molts espais verds amb diferent arbrat i plantes.
Després de visitar Fabra i Coats i el pati transformat de l’Escola Can Fabra, la delegació internacional s’ha desplaçat fins al renovat Parc de les Glòries, convertit en un dels nous pulmons verds de la ciutat. Allà, els participants han conegut de primera mà diferents iniciatives vinculades al joc, la inclusió i la convivència comunitària.
Des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), han explicat que l’esperit de la Ciutat Educadora passa per educar les generacions presents i futures perquè siguin capaces de fer-se càrrec emocionalment dels altres. En aquest sentit, han destacat que les àrees de joc van molt més enllà de la funció lúdica i formen part d’una estratègia global de ciutat recollida al Pla del Joc amb Horitzó 2030.
Barcelona compta actualment amb prop de 900 àrees de joc. Moltes d’elles, però, responien a una concepció limitada del joc, amb espais reduïts i dispersos. Per això, el consistori ha impulsat una transformació progressiva que integra criteris d’accessibilitat, inclusió i convivència en tota la xarxa d’espais públics. El Parc de les Glòries és fruit d’un concurs públic i incorpora elements pensats per facilitar l’orientació i la seguretat dels usuaris. Per exemple, el disseny utilitza diferents colors per generar un llenguatge visual que permet identificar zones que podem comportar més risc, com ara tobogans o rampes.
Aquest espai és un dels exemples més representatius del mencionat Pla del Joc, una iniciativa que va començar a donar els seus primers fruits entre els anys 2020 i 2021. Actualment, unes 70 àrees de la ciutat ja segueixen aquest model i, en les actuacions de remodelació d’espais més petits, també s’hi incorporen els criteris d’accessibilitat. Segons els responsables municipals, prop d’una tercera part de les 900 àrees de joc existents ja compleixen aquests criteris normatius. La planificació a llarg termini és, precisament, una de les claus que ha permès avançar en aquesta transformació.
La visita també ha servit per conèixer l’Espai de Joc 0-99, ubicat a la Clariana del Parc de les Glòries. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament, busca apropar els jocs de taula a la ciutadania i fomentar la creació de comunitat. L’espai s’inspira en una experiència similar desenvolupada a París des de fa una dècada. El projecte barceloní es troba en el seu segon any de funcionament, comptant amb un any
extra de prova pilot, i disposa d’un equip de quatre persones.
La seva funció principal és recomanar i donar a conèixer jocs adaptats als interessos i necessitats de cada visitant. L’espai actua com un punt de referència per a persones de diferents edats i motivacions, amb àrees diferenciades orientades a perfils específics. El nucli principal disposa d’una ludoteca amb més de 600 jocs, una selecció que es renova periòdicament, i compta amb dues zones especialment pensades per a famílies i infants. L’acollida ciutadana d’aquest projecte ha estat notable. Cada sessió rep entre 350 i 350 persones, obrint tres dies a la setmana durant els mesos d’estiu.
La darrera parada de l’itinerari ha estat la Fundació Joan Miró, a la muntanya de Montjuïc. Anna Manubens i Gemma Belmonte han presentat la tasca educativa i comunitària que desenvolupa la institució, concebuda pel mateix Joan Miró com un espai de diàleg, aprenentatge i creativitat. Més enllà de conservar i difondre l’obra de l’artista, la fundació impulsa projectes i activitats que apropen l’art contemporani a infants, joves, adults i professionals, tot fomentant la participació i l’intercanvi amb entitats i institucions d’arreu del món.
Els representants de l’AICE han pogut conèixer com l’edifici mateix es converteix en una eina pedagògica. La relació entre l’arquitectura dissenyada per Josep Lluís Sert, la llum natural, els espais oberts i les terrasses ofereix una experiència que convida a observar Barcelona des d’una perspectiva diferent i a entendre la ciutat com un ecosistema viu. Aquesta mirada educativa transcendeix les sales d’exposicions i converteix la visita en una experiència d’aprenentatge integral.
Amb aquesta jornada de visita, els membres del Comitè Executiu ha completat un recorregut per diferents projectes que exemplifiquen la manera com Barcelona entén l’educació més enllà de les aules: des de l’espai públic i el joc fins a la cultura, la participació comunitària i la inclusió. Una jornada pensada per compartir experiències i inspirar noves iniciatives que puguin ser adaptades a les realitats de les ciutats representades pels integrants del Comitè.
