“De quin estil arquitectònic és el Palau de la Música: gòtic, neoclàssic o modernista?”. És la pregunta que han hagut de respondre davant d’aquest edifici icònic de Barcelona la Bet, l’Andrea, la Judit i l’Helena, alumnes de 4t d’ESO de l’IES Alba del Vallès, de Sant Fost de Campsentelles. “Té pinta de modernista”, diu l’Andrea, “perquè en el Gòtic les finestres eren petites i tot era fosc”. “Sí, modernista!”, afegeix la Bet, que mentre el grup ho debatia ja ha trobat la resposta a través de Google.
I és que aquest dimarts utilitzar el mòbil no era fer trampa sinó que era indispensable pels participants de la Barcelonada, una gimcana de geolocalització que va fer que ahir 2.500 alumnes d’ESO de trenta centres d’arreu de Catalunya aprenguessin a moure’s per la ciutat ajudant-se dels recursos que ofereixen les noves tecnologies.
L’equip de l’Andrea, el Javi, l’Olga i l’Adeola, de l’institut Lacetània de Manresa, s’han fet una foto original al restaurant Quatre Gats com si fossin quatre gats.
A l’inici del dia, els participants van rebre unes targetes que els portaven a diferents punts de la ciutat, des d’on havien de llegir els codis QR amb una aplicació especial per l’ocasió que els proposava diferents reptes. “Per exemple, fins ara hem calculat el nivell de soroll que hi havia a l’espai públic amb una aplicació del mòbil i hem respost a diferents preguntes”, explicaven l’Ayoub, el Wilmer i la Farah, que venien de l’INS La Serreta de Rubí.
Ara ja havia après a mesurar la felicitat amb el tempa que dura una abraçada.? @lletres #WMCP19 #BCNada19 #BCN19insalba19 pic.twitter.com/tCv5MLGJ64
— Helena Rubio (@helenarubio_) 19 de febrero de 2019
La Bet, l’Andrea, la Judit i l’Helena, de l’IES Alba del Vallès, de Sant Fost de Campsentelles, han il·lustrat la ressenya de Sílvia Alcàntara amb aquest vídeo-metàfora.
Una de les fases més importants de la gimcana era compartir tot allò que feien en cada prova. Des d’una foto fent un bookface – és a dir, una foto utilitzant la portada d’un llibre per a tapar-se la cara creant una composició – fins al vídeo d’una entrevista sobre l’ús de les xarxes socials a les escoles, tot havia de ser publicat a Twitter o Instagram. D’aquesta manera, el professorat reunit al centre de control, establert a l’edifici Mobile World Center, controlava en tot moment on eren els joves.
De 100 a 7000 participants en set anys
Moure’s per una ciutat com Barcelona no és fàcil per a aquelles persones que viuen a localitats més petites. Per això, un grup de professors de secundària de la Catalunya central, des de l’associació LaceNet.org, van impulsar la primera Barcelonada el 2013. El seu objectiu era fomentar l’autonomia dels alumnes i un bon ús de les noves tecnologies.
El primer any, a l’activitat que s’organitza dins del World Mobile City Project, hi van participar un centenar d’estudiants. Enguany ha arribat als més de 7.000 alumnes, ja que, a part de Barcelona, la iniciativa s’ha estès a Manresa, Valls, Igualada, València, Castelló, Alcoi, Elx, Vitòria-Gasteiz, Camp de Morvedre i Xàtiva. “Estem contents perquè l’activitat creix molt, però de moment sosteniblement”, explicava el mestre i impulsor del projecte Ramon Barlam.
A més de créixer en nombre, l’activitat evoluciona en l’àmbit metodològic. Aquest curs han volgut incorporar una prova relacionada amb les STEAM i una col·laboració amb l’Institut Guttmann. La primera es tractava de mesurar els decibels de diversos punts de la ciutat per crear un mapa sonor col·laboratiu i la segona els reptava a trobar una barrera arquitectònica de la ciutat i fotografiar-la. “Ja no només es tracta de conèixer la ciutat sinó de veure’n els problemes”, deia Barlam.
“Per ells venir a Barcelona a fer la gimcana és una aventura però a més els serveix per a la vida”, explicava Barlam. “Pot ser que més endavant tinguin un familiar malalt o vinguin a estudiar a una universitat d’aquí, i aleshores és quan aquest coneixement i aquesta seguretat que han guanyat amb la Barcelonada els és molt útil”, afegeix.
Per a Barlam, la filosofia que hi ha darrere d’aquesta iniciativa és molt important, ja que vol fer valdre que hi ha models més sostenibles de fomentar l’ús racional de la tecnologia que les grans empreses comercials.
