«D’on sou?», pregunta una senyora a dues noies en un centre comercial. «De La Mina.», responen elles. «De La Mina? Ufff…», esbufega la senyora, mentre marxa. En aquesta situació es va trobar la Neus, una veïna del barri de La Mina de tretze anys, que denuncia que, com aquesta, ha viscut situacions similars moltes vegades. La Neus critica que a la televisió només aparegui el seu barri quan es parla de baralles o de drogues i explica que, en el seu dia a dia, es troba persones amb molts prejudicis cap a La Mina. El seu germà bessó, en Paco, concorda amb ella. «Ens critiquen molt, però mai venen aquí», explica en Paco. «Exacte», contesta la Neus. «Jo el que diria a aquestes persones que ens critiquen és que vinguin al barri. Moltes diuen que no s’atreveixen a trepitjar-lo. Si no ho fan, és perquè saben que quedaran malament, perquè La Mina no és tan dolenta com pensen», respon la noia amb convicció.
Aquests germans són dos dels joves que han participat en la creació de Fills de La Mina, una cançó que barreja rap i rumba en català per lluitar contra els estereotips i prejudicis que envolten un barri que, a ulls de fora, és només un barri conflictiu i castigat per la droga. Es tracta d’un projecte impulsat per la Plataforma per la Llengua, i en el qual han participat una trentena de nois i noies d’entre 12 i 14 anys de dues entitats socials del barri, l’Espai Jove La Mina i la Plataforma d’Educació Social (PES) La Mina. L’Espai Jove és un projecte del Consorci del Barri de la Mina, nascut l’any 2000 de la mà de quatre administracions: la Generalitat, els ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Els joves, amb l’ajuda dels seus educadors, han creat la cançó amb la idea de donar una visió positiva del seu barri. «Aquí ens ajudem tots entre tots, hi ha molt sentiment de família», diu la Neus. I així es plasma a la tornada de la cançó: «Si et passa alguna cosa, aquí algú sempre t’ajuda. No hi ha excuses, tots anem a una».
Fills de la Mina reivindica la cultura de barri i el carrer com a espai destinat al joc i la convivència, expressió de la interculturalitat que caracteritza el barri. «A la Mina tots som amics, juguem a futbol gitanos i magrebins. Les tardes, pel barri, carrers, parcs i jardins», diu la cançó, construïda a partir de l’experiència dels joves participants. Segons Alex Montalbán, educador de la PES La Mina, participar en aquesta iniciativa ha sigut una gran oportunitat pels joves. «Els ha donat el protagonisme que normalment no tenen», explica. També recorda que aquests joves, malgrat la seva poca edat, tenen unes històries de vida molt dures. Tot i això, assenyala Sara López, educadora de la PES La Mina, «són igual de capaços que qualsevol grup de nens de la seva edat, i així ho han demostrat amb la creació de la cançó».
Potenciar la cohesió social a través del català
La Plataforma per la Llengua va impulsar aquest projecte amb l’objectiu de potenciar l’ús del català entre els joves del barri de La Mina. En aquest sentit, s’ha volgut acostar als joves dos referents culturals que parlen en català, el raper Nel·lo C i el rumber gitano Rafalito Salazar, que han ajudat als joves en la creació del videoclip. «El Rafalito és un referent gitano pels joves i trenca l’estigma que tots els gitanos són castellanoparlants», explica Marc Guevara, un dels coordinadors de la iniciativa de la Plataforma per la Llengua.
L’entitat, dedicada a la promoció de la llengua i cultura catalanes, ha impulsat iniciatives similars a zones com Nou Barris, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet. En el cas de La Mina, el projecte s’ha finançat gràcies a una campanya de micromecenatge que va aconseguir recaptar 10.000 euros. Segons Marc Guevara, amb iniciatives com aquestes es busca que els joves puguin desenvolupar-se plenament en català, fet que els obrirà portes a nivell laboral i social. «Busquem la cohesió social a través de la llengua», destaca Guevara.
A l’inici va costar que els joves participants volguessin parlar i escriure la cançó en català. «Tenen molt associat el català a l’àmbit acadèmic i no tenen el costum de parlar-ho habitualment», assenyala Montalbán. A més, segons explica l’educador, tot i que el rap és un estil de música proper a ells, no el tenen associat a la llengua catalana. Malgrat les dificultats inicials, però, a mesura que va anar avançant el procés de creació del videoclip, els nois i noies es van entusiasmant més. «Quan el tema ja començava a tenir forma, van deixar de banda si el rap era en català o en castellà, perquè la cançó l’havien fet ells i els agradava», assenyala Guevara.
Segons l’educadora de la PES La Mina Sara López, el projecte ha permès potenciar les habilitats socials i comunicatives dels joves, a part de treballar aspectes com el de perdre la vergonya i els nervis davant de certes situacions. «No qualsevol persona es posa davant un micro i es posa a rapejar», destaca López, fent un repàs mental de les superacions individuals de cadascun dels joves.
Un procés participatiu i amb projecció al barri
En les primeres sessions, que van començar el mes de febrer, els nois i noies van fer una pluja d’idees per decidir els temes que volien que tractés la cançó. En aquests tallers van sorgir també idees negatives sobre el barri. «Els estigmes els coneixen, perquè els veuen a la televisió», explica Montalbán. Tot i això, diu, ells estan contents al barri i no tenen cap problema, ja que «els prejudicis vénen de fora». Així, a mesura que van anar avançant les setmanes van anar construint la cançó. Un cop escrita, l’actriu i dramaturga Estel Solé va ajudar als joves a fer el guió del videoclip, que també van decidir les localitzacions on es gravaria i les coreografies que s’hi farien.
Més endavant, els nois i noies van anar a gravar la cançó a un estudi professional. L’experiència, diuen els joves, va ser molt enriquidora. «L’estudi era enorme. Em va agradar molt perquè mai havia estat a un lloc així», comenta el Paco. Segons Sara López, una de les educadores dels joves, en anar a l’estudi van veure «que la cosa anava en serio» i que «això passa un cop a la vida».
Finalment, va arribar l’esperat dia del rodatge del videoclip. Acompanyats pel raper Nel·lo C i el rumber Rafalito Salazar, i per tot un equip amb càmeres i micròfons, els joves van recórrer els carrers, la famosa Rambla Camarón, la Plaça Mart, l’Institut Escola La Mina i les botigues del barri tot entonant la cançó. «La intenció era que sortissin les màximes persones del barri, que es veiés un barri despert i ple de vida», expressa Montalbán. Així, l’equip de la Plataforma per la Llengua va contactar amb diverses entitats de teixit associatiu del barri per tal que participessin en el videoclip.
Tot plegat, és una peça que homenatja el barri de La Mina i la seva gent. Un videoclip que plasma la vida, el teixit associatiu, la companyonia i el valor de la família i de la comunitat que caracteritzen el barri de La Mina. I tot elaborat per nois i noies que se senten orgullosos de pertànyer al seu barri. «Som els fills de la Mina. Orgullosos del barri on vam néixer, i on volem créixer, sense reixes. Som els fills de la Mina. Famílies lluitadores, decidides, lluitant per allò que estimen», acaba la cançó.
