La Gina té 14 anys i recentment s’ha mudat de Barcelona a un petit poble proper a València. Tot i que té moltes ganes de començar les classes al seu nou institut i fer nous amics, es trobarà amb alguns problemes. La Gina té dues mares i, només per això, veurà com hi haurà més d’una persona que li tancarà les portes. La seva història és una història de bullying i d’homofòbia, però també de valentia i d’amistat. I aquesta història duu per títol Res a amagar, una novel·la juvenil escrita per l’Anna Boluda que forma part del catàleg que l’FLG – Associació de Famílies LGTBI facilita a les escoles per ajudar a entrar la diversitat a les aules.
La campanya Contes a l’escola, que arriba enguany a la seva setena edició, és una iniciativa que prepara lots de llibres pensats per a totes les etapes educatives, des de bressol fins a batxillerat, que parlen de diversitat familiar, d’orientacions i identitats de gènere no normatives i de feminisme. Inicialment, aquests lots de llibres estaven pensats perquè fossin demanats de manera gratuïta per famílies que volien que a les seves escoles tinguessin una mirada més diversa i transversal, però aquest any també són les escoles les que ho poden demanar. “Ens pensàvem que aquests llibres responien més aviat a les inquietuds de persones particulars, però durant els darrers anys hi ha hagut diverses escoles que ens han demanat ajuda, cosa que demostra el canvi de mirada col·lectiva que està fent la nostra societat”, explica la Katy pallàs, mestra i presidenta de l’Associació.
El curs passat ja hi va haver més de 150 escoles de Catalunya (70 d’elles a Barcelona), el País Valencià i inclús alguna a Andorra, França o Holanda, que comptaven amb els contes proposats per aquesta associació. Els lots de llibres es basen en una selecció de publicacions triades gràcies a la feina de dues mares de l’Associació que són bibliotecàries. “Elles coneixen de primera mà totes les novetats i actualitzen els catàlegs cada any”, explica Pallàs, tot reconeixent la dificultat de seguir la pista d’algun dels títols que proposen.
“Són llibres que venen d’editorials independents, que són les que s’atreveixen a tenir una proposta més diversa, encara que sigui per un públic molt reduït”, apunta. És per això que treballen conjuntament amb la llibreria barcelonina Al·lots, especialitzada en literatura infantil i juvenil, que els ajuda amb els tràmits i les gestions. “Aquests llibres haurien de ser cada dia més llegits, perquè hi ha editorials molt petitones que fan una gran aposta per la diversitat, però necessiten lectors”, opina Pallàs, que es lamenta que a les escoles “només” es llegeixin els llibres de sempre. “La lectura ha de ser diversa per tal que les criatures agafin el gust pels llibres. Cal sortir una mica del Quixot i la Caputxeta Vermella”, expliquen des de l’Associació de Famílies LGTBI.
Tanmateix, Pallàs no aposta pas per erradicar aquests contes i històries clàssiques de les aules, sinó que proposa rellegir-les des de la mirada crítica: “Els primers llibres que hem de llegir a les criatures han de ser històries que no estiguin travessades pel biaix del masclisme i l’heteronorma. Quan ja hagin adquirit un pensament crític conscient, podem començar a rellegir clàssics com el Patufet o Sant Jordi. No cal despatxar-los de les aules, però els hem de llegir amb cura, consicents que podem no estar d’acord en tot el que expliquen”, apunta Pallàs. Ni la Caputxeta ha de ser salvada, ni els prínceps només es poden casar amb princeses, ni és esbojarrat pensar que al drac el podia haver mort una noia, metre el noi espera, impacient, la seva rosa.
Un canvi de lectures, un canvi de mirades
A la selecció de llibres, que les escoles poden demanar al web de l’Associació de Famílies LGTBI fins el proper dia 30, s’hi troba de tot. A la bressol es comença amb contes que mostren un gran ventall de diversitat familiar, que es va mantenint al llarg de les propostes per totes les etapes educatives. Però no és fins que les criatures arriben a una edat més avançada, que es tracta la no normativitat afectiva o de gènere amb històries com Rosa Caramel, per educació infantil, o La Vida d’en Marlon, per primer cicle de primària. Un dels contes preferits de Katy Pallàs és L’Oliver Button és una nena, una història d’un nen a qui diuen nena perquè no li agraden els jocs típics de nens. “Aquest llibre explica d’una manera molt tendra l’homosexualitat dels nens i nenes, traient precisament aquesta càrrega sexual que hi posem els adults. És la història d’un nen que pateix assetjament i que, des de la pura innocència, es pregunta què ha fet ell perquè el tractin malament”, resumeix.
Aquest és un llibre que no és pas nou: Tomie de Paolla el va escriure als anys noranta. Això demostra que ja fa dècades que hi ha literatura diversa i valenta, que confronta la norma. Però és cert que l’explosió de les noves onades del feminisme ha ajudat a que aquests contes aterrin més suaument a espais que, potser abans, no s’haurien plantejat mai si la Caputxeta Vermella és masclista. “Per erradicar el patriarcat i l’heteronorma hem de fer accions proactives. I llegir contes que parlin de la diversitat afectiva, de gènere i de famílies a tots els nens i nenes, siguin o no siguin diversos. Aquesta revolució del gènere, que convida a acceptar tothom, sigui com sigui i estimi qui estimi, incidirà enormement en la felicitat futura dels nostres infants”, assegura Pallàs.
