Impulsar el desplegament dels educadors emocionals en els centres educatius i formar els equips docents és clau per preveure incipients problemes de salut mental d’infants i joves. Així ho indica l’informe Educació emocional i salut mental a les escoles, elaborat per la Comissió de Treball del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) arran de la pandèmia de la covid19.
Com a exemple, l’estudi destaca que a l’Hospital Sant Joan de Déu el nombre de consultes a urgències de salut mental va augmentar un 47% durant el primer trimestre de 2021 i els intents de suïcidi es van multiplicar per vuit. La crisi sanitària també ha servit per reflexionar sobre el paper de les escoles com a espais de protecció, i és que durant el confinament de març i juny del 2020, es va posar en evidència les desigualtats de les famílies a l’hora d’accedir a recursos sociosanitaris, juntament amb la clausura d’activitats de reforç escolar o de serveis orientats a la igualtat d’oportunitats.
Això suposa que el paper dels equips docents va més enllà de ser referent educatiu i que l’escola actua com a paraigua de l’estat emocional i mental de l’alumnat. Sota el guiatge dels equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), també constitueix un espai des d’on derivar als serveis especialitzats aquells casos que requereixin d’un grau de tractament més elevat.
Hi ha diverses experiències en aquest sentit. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) impulsa des del 2017 el programa 1, 2, 3, emoció!, en què el professorat realitza activitats per desenvolupar competències emocionals en el segon cicle d’educació infantil amb l’objectiu de tractar aspectes com l’autoestima, l’amistat, el sentiment de pertinença, les reaccions davant la frustració o l’afrontament del canvi, la pèrdua i la mort.
“Una primera condició per a la promoció de l’educació emocional és que els mateixos equips docents reconeguin la necessitat d’integrar-la en la seva pràctica diària. Cal fomentar la sensibilització i la formació del professorat per tal que tinguin les competències emocionals necessàries i es puguin sentir segurs en el moment de posar-les en pràctica”, subratllen els experts, que asseguren que per tal de formar equips docents receptius, el professorat ha d’aprendre també a descriure les seves emocions en primera persona. “Aquesta formació i implicació dels equips docents és essencial per desenvolupar el màxim potencial de les escoles en accions de prevenció i detecció precoç”.
Per tal de planificar i fixar objectius, aquesta tasca educativa s’ha d’incloure en els projectes educatius de centre (PEC), en els projectes curriculars de centre (PCC) o en els plans d’acció tutorial (PAT). L’objectiu és que hi hagi una presència transversal de les competències emocionals en el contingut curricular més enllà de la voluntat individual dels membres de l’equip educatiu.
Integrar les famílies en aquest procés és igualment cabdal: “Els pares i les mares són els referents primaris i han d’ajudar el personal del món educatiu a conèixer l’infant. Sovint, és a través de les relacions interpersonals que es produeixen en el si de les famílies que emergeixen els conflictes i els malestars que posteriorment afloren en els contextos escolars a través de l’estrès, l’ansietat, la por, la irritabilitat, la tristesa, la depressió o la ràbia”.
Personal expert
Crear espais de confiança, saber què convé a cada família i fer una atenció especialitzada suposen grans passes endavant i, per a això, és necessari comptar amb el suport de personal expert. Una experiència capdavantera és el projecte L’EIPI amb l’escola amb equips interdisciplinaris d’atenció a la petita infància. A Nou Barris col·labora amb les escoles bressol de la Zona Nord en el diagnòstic precoç de trastorns del desenvolupament i de situacions de risc. La detecció dels primers signes d’alerta dona més garanties per prevenir patologies que podrien esdevenir cròniques i per mirar de trobar quines possibilitats terapèutiques mostren més eficàcia.
Una altra experiència pionera és l’impuls dels educadors emocionals, que són professionals de diferents perfils de l’àmbit psicosocial. Durant el curs 2017-2018 es van incorporar a 27 centres per tal d’acompanyar i formar l’equip directiu per aplicar les estratègies que afavoreixin la salut emocional. Aquest programa ha estat molt ben valorat des dels centres participants i el 2021 s’ha reforçat amb un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona per oferir, a través del programa En cercle, la figura de l’educador emocional a fins a 81 centres educatius. A més, hi ha equips de referència especialitzats per si hi ha casos que s’hagin de derivar als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) o els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).
L’informe del CEMB alerta que els CSMIJ estan sotmesos a una elevada pressió assistencial: del 2014 al 2017, que són els anys amb dades més recents, el nombre de persones ateses ha passat de 62.634 a 67.263, i el percentatge de pacients amb trastorns mentals greus ha passat de l’11,7% al 14,9%. Per això, detectar situacions de malestar emocional de forma ràpida evitaria la derivació massiva de casos per a un tractament especialitzat.
Propostes
Com a conclusió, l’informe assenyala que cal promoure “l’alfabetització emocional” a les escoles de manera transversal, incorporar les famílies fent-les partícips del procés, integrar professionals de l’àmbit psicosocial i fomentar la coordinació dels diferents serveis. Si bé els centres ja disposen de mecanismes formals per incorporar l’educació emocional en la seva tasca ordinària, el seu grau de desplegament encara és “deficient”.
Les escoles i els instituts tenen dificultats per gestionar problemes de conducta vinculats a trastorns de salut mental i emocional, per la qual cosa es proposa involucrar més els equips docents i els orientadors educatius amb recursos per a la gestió de conflictes, l’autocontrol, l’empatia, la comunicació, o les relacions interpersonals.
Sostenir emocionalment els equips docents és també indispensable, ja que el professorat té més responsabilitat en la gestió emocional de l’alumnat i en la coordinació amb les famílies i amb la resta de professionals implicats. Els experts del CEMB aconsellen establir programes específics per atendre i acompanyar els equips docents i disminuir la sobrecàrrega lectiva.
En aquest sentit, la comissió de treball defensa seguir desplegant la presència dels educadors emocionals per preparar els equips docents a l’hora d’abordar situacions de baix nivell emocional. En el curs 2021-2022, aquests professionals es van ampliar a 81 centres educatius.
D’altra banda, l’informe recomana impulsar la figura de l’orientador educatiu en els centres que imparteixen cicles formatius per tal d’acompanyar la resta de personal perquè sovint es tracta d’una tasca desenvolupada en les etapes d’infantil, primària i secundària, però que no té continuïtat en l’etapa postobligatòria. Aquesta situació esdevé especialment problemàtica en els centres que ofereixen estudis de cicles formatius i que reben un volum elevat d’alumnat provinent d’altres centres, amb les dificultats de coordinació i traspàs d’informació que això comporta.
