L’acte, que va tenir lloc el 14 de febrer a l’auditori del CCCB, va comptar amb Teresa Franquesa, doctora en Ciències Biològiques i educadora ambiental, i Andreu Escrivà, ambientòleg i consultor en sostenibilitat, que van dialogar sobre els reptes que té l’educació per afrontar els canvis mediambientals que es preveuen.
Andreu Escrivà va començar el diàleg assegurant que, en general, “tenim un coneixement molt limitat del canvi climàtic, no sabem fins a quin punt això és una realitat que ens està afectant o ens afectarà”. Escrivà va defensar que, a l’hora de transmetre coneixement, cal treballar sobre la base que l’emergència climàtica no és futur, és present: “no s’ha de preparar a la ciutadania per un fenomen que vindrà, sinó per un fenomen que ja es dona en l’actualitat, com s’ha demostrat aquest 2022 amb les onades de calor històriques”.
Davant d’això, Teresa Franquesa va destacar que l’educació és una eina capaç de col·laborar amb el canvi cultural que cal afrontar, però “no pot ser l’únic instrument per afrontar aquests problemes, necessita estar acompanyada de canvis polítics, tecnològics i socials”.
A més, va recordar que l’educació fa dècades que apareix com un punt a desplegar en tots els acords internacionals sobre el clima, cosa que fa pensar que “afegir un paràgraf sobre educació és una solució fàcil que no crea conflictes perquè no compromet a gran cosa i no se’n farà un seguiment seriós”. Per això, Franquesa va subratllar que calen més complicitats, recursos i reconeixement: “manquen suports i sobren obstacles perquè l’educació pugui tenir el paper que li correspon”.
Escrivà i Franquesa van coincidir que cal dotar a l’educació de més ambició, que vagi més enllà de transmetre com adaptar-se a l’emergència climàtica i sigui una eina per promoure una societat que tingui capacitat i voluntat per abordar aquesta problemàtica, que habiliti a la persona per contribuir a pensar i crear un món millor.
Reflexionant sobre l’educació pel canvi, Franquesa va considerar que s’ha de complementar la coneguda com a educació instrumental, centrada en incentivar canvis de comportament a partir d’unes recomanacions consensuades i acceptades, amb una educació emancipadora, que faciliti desenvolupar el potencial de les persones perquè siguin les protagonistes del canvi: “ni els problemes són fixes i ben identificats ni les bones solucions estan totes inventades, hi ha molt de camp per córrer i cal afavorir que les persones pensin críticament i prenguin noves decisions davant d’aquest fenomen”.
En la mateixa línia, Escrivà va assegurar que és necessari promoure “una educació no basada només en l’aprenentatge d’uns conceptes, que són fonamentals, sinó en l’aprenentatge d’unes capacitats” que dotin la persona del pensament autònom i de la motivació i coratge per passar a l’acció i promoure transformacions profundes. L’ambientòleg va voler deixar clar que cal desfer-se de l’ecoangoixa i la culpa individual per situar el col·lectiu com a marc adequat d’acció.
Precisament els dos ponents van considerar que els centres educatius són l’espai ideal on assajar solucions col·lectives, ja que és on es pot donar un acompanyament per entendre la complexitat dels processos de transformació reals, tot comptant amb la implicació i participació de tothom.
Per això, van fer una crida a què des de les escoles s’aposti per una acció educativa integral, que no es quedi simplement en afegir una nova assignatura en el currículum i que posi a tot el centre al servei de la idea de canvi i transformació: donant el valor educatiu que tenen actuacions com canviar el pati, el menú que es dona per dinar al menjador, la gestió dels residus o la presa de decisions, entre d’altres qüestions. Tant Franquesa com Escrivà van valorar que les accions que es recullen en la recentment presentada estratègia Bressols pel clima van en la direcció correcta d’aquest enfocament integral.
Un cop acabat el diàleg es van presentar les experiències convidades a la fila 0: el moviment Fridays for Future, la xarxa Bicibús, el programa Escoles+Sostenibles i el grup EduglobalSTEM. Les iniciatives van dirigir preguntes als ponents relacionades amb com implicar més les institucions, els centres educatius i les persones joves en la lluita contra l’emergència climàtica.
La tercera edició del cicle “En clau d’educació: educar en un món en transformació” parteix de la pregunta de quina educació necessitem per a un món en plena transformació. Per això, després de tractar com cal assumir els reptes que planteja la irrupció de les noves tecnologies i l’emergència climàtica, el cicle es clourà amb una sessió el 7 de març que abordarà les oportunitats educatives amb Philippe Meirieu, investigador i escriptor francès, especialista en pedagogia i inspirador de reformes pedagògiques, i Sheila González, politòloga i investigadora especialitzada en desigualtats socials i educatives.
Pots inscriure’t a la sessió aquí
