La taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya, és a dir, de l’alumnat que deixa els estudis un cop acabada l’etapa obligatòria, se situa en el 13,7%, molt per sobre de l’objectiu de la Unió Europea que s’ha fixat baixar del 9% el 2030. A Barcelona, però, el percentatge és del 7% l’any posterior a la fi de l’ESO i encara es redueix més, fins al 6%, quan han passat dos anys des que l’alumnat ha acabat secundària perquè s’han tornat a reenganxar als estudis. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen d’un estudi encarregat pel Consorci d’Educació de Barcelona que busca saber quins són els factors gràcies als quals l’abandonament escolar es redueix en els centres d’alta vulnerabilitat, que és on s’acostuma a registrar un nombre més elevat d’estudiants que deixen la seva formació. I quins són aquests factors que afavoreixen la continuïtat educativa?
Segons l’estudi del Consorci, elaborat per la consultora KSNET i que busca comprovar l’eficàcia de les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya, aspectes com controlar l’assistència de l’alumnat amb un registre diari, tenir un pla de foment de la lectura i una bona comunicació amb les famílies, la presència d’aules d’acollida i, sobretot, una bona orientació per part del tutor i de forma constant, resulten efectius per potenciar la continuïtat de l’alumnat un cop han finalitzat l’etapa obligatòria, és a dir, quan acaben 4rt d’ESO.
L’estudi es va fer a partir de les dades de 92.255 alumnes registrats al sistema educatiu (RALC), que ha permès seguir el recorregut de formació que han fet un cop acabada la secundària. El resultat també s’ha basat en les dades extretes d’una enquesta enviada a més de 200 centres educatius, entre els quals una seixantena d’alta vulnerabilitat. D’aquests s’ha analitzat la resposta de 46 directores i directors que van contestar l’enquesta. Així, s’ha vist que el 68,4% dels centres d’alta vulnerabilitat més efectius contra l’abandonament escolar tenen un pla de comunicació per afavorir la relació amb les famílies i la seva implicació en activitats no lectives. Les faltes freqüents del professorat també es relacionen amb una major probabilitat d’abandonament. Això fa que es vegi com a més efectiu aspectes com la coeducació, amb més d’un professor dins l’aula, que permet cobrir les absències dels docents i, per tant, no perdre classes i garantir la continuïtat dels aprenentatges de la matèria.
La promoció de lectura, les activitats de recerca, fer treballs individuals i en grup, i l’autoavaluació també són aspectes efectius contra l’abandonament escolar, segons l’estudi. Pel que fa a l’escola inclusiva, ajuda la presència de personal de suport i les aules d’acollida. I és que la probabilitat d’abandonament dels alumnes amb necessitats educatives específiques i els d’origen estranger és entre 4 i 8 punts percentuals més elevada que la resta d’alumnes.
Un altre dels aspectes que destaca l’estudi del Consorci és que un 77,8% dels centres amb una alta vulnerabilitat que tenen un percentatge més baix d’abandonament asseguren que tenen un equip qualificat per atendre la diversitat, amb una elevada motivació i impulsor de projectes innovadors. Així, es posa en evidència que l’estabilitat de la plantilla per consolidar els projectes educatius de centre són importants.
La importància dels tutors
L’estudi posa el focus en la importància de l’orientació a l’etapa obligatòria, però es remarca que és important avançar-la un o dos cursos més de l’ESO i no només intensificar-la a 4rt quan l’alumnat ha de decidir què farà el curs següent. És a dir, si seguirà la formació cap a batxillerat, es matricularà a cicles formatius o es posarà a treballar. La realització d’almenys cinc tutories individuals al llarg del curs, l’organització de més de cinc jornades d’orientació i fer activitats d’orientació ja a 2n o 3r també augmenta la probabilitat de continuar els estudis.
El Consorci també ha fet una avaluació sobre el servei del consell orientador, que registra les dades sobre els consells fets pels tutors i altres professionals a l’alumnat des del curs 2021-2022. D’aquí s’extreu que s’ha recomanat a un 65% de l’alumnat que faci batxillerat, mentre que només 19,2% han rebut el consell de fer cicles formatius de grau mitjà. Però també es conclou que l’alumnat que segueix l’opinió del seu tutor a l’hora de seguir els estudis en la postobligatòria té un impacte elevat en la permanència d’aquests estudiants. En canvi, aquells que no fan cas dels consells dels tutors o orientadors tenen un risc més elevat d’acabar abandonant els estudis. De fet, els resultats de l’informe també reflecteixen que els col·lectius amb més vulnerabilitat socioeconòmica tendeixen a no seguir el consell orientador i tenen tendència a matricular-se a batxillerat, tot i que se’ls recomani fer cicles formatius. I això pot acabar en abandonament.
També es posa el focus en l’orientació cap a la Formació Professional, que l’estudi assegura té una influència positiva a l’hora de guiar l’alumnat cap a aquests itineraris acadèmics, en “coherència amb les seves necessitats i capacitats”. Fer cas dels consells permet un elevat percentatge de persones que acaben aconseguint una titulació en cicles formatius. De fet, dels qui segueixen les recomanacions, un 58,9% s’acaben graduant dos cursos després d’haver iniciat els estudis. En canvi, els qui no van fer cas de l’orientació, el percentatge de graduació dos anys després baixa fins al 49,7%.
