“Quan era petita volia ser com el Tintín, perquè viatjava, coneixia altres països i aprenia moltes coses. M’agradava llegir i mirar pel·lícules perquè és com viatjar des de casa. I ser científica també vol dir descobrir coses noves”. D’aquesta manera, l’Elisenda Ballesté, professora i investigadora en Microbiologia a la Universitat de Barcelona (UB), es presentava a l’alumnat de 5è de primària de l’escola pública Estel-Guinardó, al districte d’Horta-Guinardó dins el projecte ‘Petites Mirades, que vol celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer, apropant la ciència a l’alumnat de primària amb l’experiència i el guiatge d’investigadores de la UB.
La curiositat és el que ha fet avançar la ciència al llarg de la història i la curiositat precisament és el que tenien els nens i nenes de 5è de l’escola Estel-Guinardó per conèixer una mica més aquella científica, menuda, de cabell llarg i amb accent lleidatà que els esperava davant la pantalla digital amb un power point ple de fotografies. “Soc d’un poble, d’Arbeca. Heu menjat mai olives arbequines? Doncs són del meu poble”, explicava l’Elisenda, per continuar remarcant que ve d’una família de grangers. L’objectiu d’aquest primer contacte és que l’alumnat pugui conèixer qui és la persona que tenen davant, a què es dedica i com ha arribat fins aquí. “Soc microbiòloga”, anuncia, tot detallant que és l’estudi de tot allò que no es pot veure amb l’ull, aquells microorganismes, diminuts que només es poden apreciar a través del microscopi. Precisament, va ser en una pràctica a l’escola quan estudiava segon d’ESO que van poder observar aigua d’una bassa a través del microscopi el que la va fer “descobrir un món nou”. Un món ple de microorganismes que la va decidir a estudiar biologia. “Va ser llavors que vaig decidir que volia mirar el món per un microscopi”, explica. I ho va aconseguir. A més, recorda als infants que seuen davant seu que qualsevol persona pot arribar a ser científica si s’ho proposa, encara que ningú de la seva família s’hi dediqui, com és el seu cas. Només cal tenir “molta curiositat”. Com la que va tenir l’inventor del microscopi, Antonie van Leeuwenhoek, un comerciant de teles que es va inventar un aparell amb una lupa de gran resolució per poder veure de ben a prop els fils d’or que hi havia a les teles. La curiositat que tenia per les coses el va portar a observar amb la lupa d’altres coses més enllà de la roba que comprava i venia. Per exemple, va observar l’aigua i “va descobrir un món que ningú coneixia”. “Tothom pot ser científic, només has de tenir curiositat per saber què passa al Planeta”, explicava l’Elisenda.
Però exactament quins microorganismes són objecte d’estudi de l’Elisenda? L’alumnat de 5è de l’escola Estel-Guinardó ho va acabar endevinant, els bacteris, els més petits de tots. N’hi ha molts i estan a tot arreu. “De dolents n’hi ha pocs, que són els que ens fan posar malalts”, remarca la investigadora. Aquí ja van començar les suposicions sobre on podíem tenir bacteris: a la boca, al nas, als dits… “Els podem matar amb les mans?”, pregunta una alumna. “Més que matar els bacteris amb les mans, la millor manera és netejar-se bé amb aigua i sabó”, explica, tot recordant allò que vam aprendre durant la pandèmia de la covid. La curiositat i l’admiració per la feina de l’Elisenda es va incrementar quan va començar a veure les fotos acompanyades de l’explicació d’on treballa. No sempre està al laboratori. Això ho tenien tots clar. Ha treballat a Irlanda, ha agafat mostres en un vaixell a alta mar, amb un caiac a la costa barcelonina, al riu Besòs i el més impressionant: a l’Antàrtida! “És un continent ple de gel i on només hi ha pingüins”, diu en Nadim. “Antàrtida vol dir terra sense ossos”, diu en Víctor. “M’ho va explicar ahir el meu pare”, afegeix. I és cert. Una bona lliçó per a tota la classe ha estat descobrir que la paraula Antàrtida vol dir el que és oposat a l’Àrtic. I Àrtic ve del grec ‘arktos’ que vol dir os. En tot cas, l’aventura de l’Antàrtida l’Elisenda se la reserva per a la segona de les tres sessions que farà a l’aula de 5è en les properes setmanes. Segur que serà molt interessant.
Un cop feta tota la introducció, l’Elisenda pregunta si coneixen alguna dona científica. Com acostuma a passar, només en coneixen una: Marie Curie. Però aquest desconeixement dura poc perquè l’Elisenda n’ha portat molts exemples! Abans, però, per conscienciar de les dificultats de les dones per estudiar i investigar, mostra tot de persones guanyadores del premi Nobel de Medicina. De 18 fotos, només hi ha 4 dones guardonades. I és que fa uns anys, explica l’Elisenda, a les dones no les deixaven estudiar perquè s’havien de quedar a casa amb els fills. Tampoc podien anar a la universitat ni els donaven diners per finançar investigacions. La discriminació de les dones a la ciència era evident. No tenien les mateixes oportunitats que els homes. “Ara les coses han canviat i en els últims anys també hi ha dones que han guanyat el premi Nobel”, explica.
A poc a poc, l’alumnat va descobrint algunes científiques importants, com per exemple, Ada Lovelace, la primera programadora d’ordinadors de la història. Rosalind Franklin, que va descobrir les propietats clau de l’ADN que després van permetre a dos científics homes la descripció correcte de l’estructura de la doble hèlice de l’ADN. “Però el premi Nobel el van guanyar els dos científics homes”, lamentava l’Elisenda. I entre moltes altres, una científica ben especial, catalana i que va morir fa poques setmanes: Josefina Castellví, oceanògrafa i pionera en la recerca a l’Antàrtida, va formar part de la primera expedició científica espanyola en aquest continent i va ser la primera dona en dirigir una base científica a la zona.
Gairebé fa una hora que l’Elisenda explica totes aquestes curiositats relacionades amb la ciència i l’alumnat de 5è comença a estar cansat i es distreu, gairebé és l’hora del pati i la gana els comença a dispersar. Amb tot i abans de començar a buscar els entrepans de l’esmorzar a les motxilles, l’Elisenda els llança una idea que vol deixar clara: “Els científics són gent normal i potser només es necessita tenir curiositat d’entendre com funciona el món. I, sobretot, és igual que sigui home o dona, qualsevol persona ha de tenir les mateixes oportunitats”.
Ja sense els nervis previs a l’inici de la classe, l’Elisenda parla amb la Raquel, la tutora de 5è, sobre el contingut de les següents sessions. Després d’una intervenció que ha fet un dels alumnes, amb una pregunta sobre les plaques de Petri, l’Elisenda proposa portar-ne algunes i fer un experiment per veure com creixen els bacteris. Com que no hi ha cap bassa al mig de la ciutat ni cap microscopi per poder observar l’aigua de prop, coincideixen en què les plaques de Petri són una bona opció per experimentar i que els infants puguin veure -aquest cop sí a través de l’ull- colònies de bacteris.
Tot i la dispersió final, la sessió ha estat positiva. La tutora de cinquè ja havia avisat l’Elisenda que l’alumnat xerrava molt i que n’hi havia que fan aportacions molt interessants. I realment sorprèn la curiositat, el coneixement i les ganes d’aprendre del grup, que no deixen de ser infants amb ganes de moure’s, participatius i inquiets. Qui sap si d’aquesta experiència de ‘Petites mirades’ amb una biòloga investigadora en Microbiologia inspira, sobretot les nenes, per dedicar-se en un futur a fer-se preguntes sobre el món on vivim i a contribuir amb algun descobriment científic. Abans, i com a culminació del projecte de la UB, les escoles que hi han participat crearan una “representació artística” que plasmi la relació que han establert l’alumnat amb la investigadora i que reflecteixi tot allò que han après, el que els ha sorprès, quin paper tenen les dones en la recerca i com es pot reivindicar el paper de les dones científiques en el dia a dia. El 20 de maig se sabrà l’obra guanyadora d’aquesta iniciativa, en la qual hi han participat una quarantena de centres educatius i una seixantena de grups-classe. Una bona manera de celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència més enllà d’un sol dia per convertir la reivindicació de la falta de dones en la recerca en un projecte més de llarg termini. I, per acabar i reflexionar, la pregunta que l’Elisenda va llançar a l’alumnat de l’Estel-Guinardó: “I vosaltres, què arreglaríeu del món?”.
