El Consorci d’Educació de Barcelona ha impulsat el Pla de Millora del Temps Educatiu de Migdia, un projecte a través del qual s’està tirant endavant la transformació integral de la franja horària que l’alumnat passa entorn al menjador escolar, un moment clau per al seu benestar físic, emocional i social.
L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir que el migdia, que representa un terç de la jornada que els infants i adolescents passen a l’escola, sigui un temps educatiu i d’aprenentatge, com la resta de la jornada, i per tant un espai on els docents i l’equip de monitoratge incorporin una mirada pedagògica i inclusiva que garanteixi l’atenció a tot l’alumnat.
Per tal d’assolir aquesta millora educativa de l’espai migdia amb criteris educatius i d’inclusió, s’ha fet una diagnosi prèvia i un treball de reflexió amb els centres i s’han dissenyat formacions al personal de monitoratge i altres perfils professionals que intervenen en aquesta franja. També s’ha millorat la coordinació entre els equips implicats incorporant professionals dels equips d’assessorament psicopedagògic (psicopedagogs, fisioterapeutes i altres) i personal tècnic del Consorci. En paral·lel, per tal afavorir unes condicions òptimes d’aquests espais s’ha iniciat la renovació d’un primer paquet de menjadors de centres amb diverses actuacions arquitectòniques, tècniques i funcionals que permeten millorar les condicions de confort i qualitat d’aquests espais.
A partir d’un grup de treball del Consorci, que comptava amb l’acompanyament de les direccions de diversos centres educatius, el 2024 es va fer una primera anàlisi a una trentena de centres. Després, es va iniciar l’acompanyament a 76 escoles i instituts escola durant el curs passat, i durant l’actual s’ha ampliat a 50 centres més, amb la previsió d’arribar a la totalitat d’escoles i instituts escoles en els cursos vinents. Amb aquest segon curs d’implementació del pla s’ha pogut garantir l’acompanyament a totes les escoles i instituts escola públiques que tenen SIEI (Suport Intensiu d’Educació Inclusiva) o AIS (Aula Integral de Suport).
Per reforçar el caràcter educatiu i inclusiu s’han fet visites amb els tècnics d’educació inclusiva que han permès observar in situ l’organització i el funcionament del temps de migdia, analitzar l’acompanyament que rep l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i fer un retorn conjunt amb els equips dels centres per completar eines d’autoanàlisi i millora. Les conclusions d’aquest treball són les que han permès, entre d’altres, repensar els espais i equipaments vinculats a la franja horària del migdia.
La implementació del Pla de Millora del Temps Educatiu de Migdia ha portat a un increment de les hores de monitoratge de suport a la inclusió. En concret, s’ha passat de les 760 hores del curs passat a les 1.444 de l’actual. S’ha posat el focus en aquells centres que tenen un recurs intensiu d’educació inclusiva i s’ha adaptat aquesta assignació a la franja horària de cada centre (10 o 12,5 hores setmanals, en funció de la durada del migdia). A més, aquest model d’assignació d’hores, també utilitzat per a les hores lectives, ha permès sistematitzar procediments que han demostrat la seva eficàcia avançant cap a una distribució més equitativa del monitoratge entre tots els centres de la ciutat a partir de criteris objectius. Per garantir aquesta equitat, s’ha dissenyat una fórmula de càlcul que té en compte les diferents intensitats de suport requerides, prenent com a índex de referència la mitjana d’hores de monitoratge per alumne tant a nivell de ciutat com de districte. El finançament destinat a aquest recurs no ha deixat de créixer durant els últims anys, amb un increment de prop de 2 milions d’euros en els darrers tres cursos.
Però l’impacte sobre el monitoratge no queda només reflectit en l’augment d’hores destinades a l’espai migdia sinó que també en el desplegament d’un marc formatiu anual que dota al monitoratge de suport a la inclusió i a tots els professionals que hi intervenen de les eines necessàries per fer un espai de migdia més inclusiu i per a tothom. Ara, el monitoratge assumeix també un nou rol de dinamització del migdia i de coordinació i traspàs amb l’equip docent. Al llarg d’aquest curs, s’han dut a terme quatre jornades formatives amb més de 200 persones assistents amb l’objectiu d’aportar recursos als professionals per atendre les necessitats de tot l’alumnat i per ajudar a què el temps de migdia no suposi un trencament respecte a la resta de la jornada escolar.
A banda, també s’han dut a terme accions encaminades a millorar la coordinació amb altres professionals implicats, l’elaboració de propostes dinamitzadores del temps lliure, l’optimització dels espais o la creació d’estructures de participació que promoguin la implicació de tota la comunitat educativa. Un altre aspecte rellevant ha estat l’actualització del model de licitació del servei de menjador, que ha emfasitzat la proposta pedagògica dels projectes que es presenten i incidint també en l’ús del català com a llengua vehicular.
Pel que fa a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, s’ha treballat i millorat la coordinació per donar continuïtat al treball que es fa en l’horari lectiu i garantir-lo, de la mateixa manera, al migdia. Així, s’ha inclòs el temps del migdia en els plans de suport individualitzat de cada alumne, s’ha facilitat que els educadors del Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva puguin ser presents al temps del migdia per orientar els monitors i s’ha incorporat a tots els professionals (logopedes, fisioterapeutes, psicopedagogs, etc.) en aquest procés, quan abans n’estaven al marge.
Tots aquests aspectes i accions que permeten millorar la franja horària del migdia a cada centre, s’han sintetitzat en un Decàleg del temps educatiu de migdia, una eina útil per als centres a l’hora de plantejar els objectius de millora d’aquest espai.
Nou disseny
Amb la mateixa mirada, s’han iniciat la renovació de diversos Espais Migdia per fer-los més inclusius, confortables i funcionals. Fins ara el Consorci d’Educació de Barcelona ha actuat en 11 menjadors escolars amb una superfície total de 2.117 metros quadrats, amb l’objectiu de millorar el confort, la qualitat ambiental i la funcionalitat dels espais destinats a l’alumnat.
En concret, s’han fet obres com la millora de la insonorització, nova distribució de l’espai, el cromatisme, la il·luminació, el mobiliari, el material de menjador, etc. Tot plegat per assegurar que aquests espais s’assimilin, en la mesura del possible, als menjadors de casa i per generar entorns més amables, confortables i tranquils que afavoreixin la regulació emocional i promoguin una relació positiva amb l’alimentació, amb una atenció especial a l’alumnat més sensible o amb necessitats específiques de suport, segons ha explicat l’organisme en un comunicat.
Així, s’han introduït grans panells fonoabsorbents als sostres, la qual cosa ha permès reduir la reverberació dels espais, s’ha substituït la il·luminació per una llum més càlida i acollidora i s’han redistribuït els espais i els recorreguts dels usuaris (alumnes, monitores, docents, etc). Així mateix, s’ha renovat tot el mobiliari, amb taules i cadires i s’ha actualitzat el parament per a cuinar, menjar i beure.
Pel que fa a les actuacions de millora acústica, s’ha intervingut en 829,55 metres quadrats de sostre, que representa un 39,18% de la superfície total, mitjançant la instal·lació de 303 panells acústics. Les actuacions han permès reduccions del temps de reverberació al voltant del 35% en els centres analitzats, millorant de manera significativa el confort acústic.
A més, s’han substituït 239 fluorescents per il·luminació amb tecnologia LED i s’han afegit 163 làmpades. Això ha permès millorar l’eficiència energètica i propiciar un ambient més càlid, a més d’estalviar aproximadament 8.500 kWh/any, amb un impacte ambiental equivalent a 2 tones de CO₂.
Els espais s’han adequat per millorar la distribució i el benestar dels alumnes, amb taules d’un màxim de 6 estudiants, pintura en tons neutres i càlids, i la col·locació de 70 armaris separadors que permeten preparar i recollir la vaixella de manera autònoma, alhora que creen zones més acollidores i redueixen la contaminació acústica i visual.
L’actuació també ha incorporat criteris d’economia circular, amb la reutilització de 183 taules i 157 cadires recuperades dels centres, restaurades i adaptades als nous espais. Aquesta estratègia ha permès evitar aproximadament 12 tones d’emissions de CO₂, reduint l’impacte ambiental i optimitzant els recursos existents.
També s’ha substituït el parament de menjador de plàstic per vaixella domèstica, amb 10.800 plats i 3.980 gots, afavorint la sostenibilitat, el confort i millorant la qualitat del servei de menjador.
En conjunt, aquestes actuacions ja implementades han beneficiat als 3.180 alumnes escolaritzats en els centres on s’ha intervingut i han transformat els menjadors escolars en espais més saludables, confortables i sostenibles, amb millores en acústica, il·luminació, distribució i gestió de recursos.
Els onze centres públics on aquest Nadal s’ha completat aquesta transformació són: l’Escola Ramon Llull, l’Escola Pere Vila, l’Escola Estel-Guinardó, l’Institut Escola Londres, l’Institut Escola Turó de Roquetes, l’Institut Escola El Molí, l’Institut Escola Antaviana, l’Escola Doctor Ferran i Clua, l’Escola La Farigola del Clot, l’Escola Barrufet i l’Institut Escola Projecte.
Durant aquest 2026 es renovaran els menjadors de dotze centres més: l’Escola Rambleta del Clot, l’Escola Calderon de las Barca, l’Escola Víctor Català, l’Escola Collaso i Gil, l’Escola Mas Casanovas, l’Escola Casas, l’Escola Nabí, l’Escola Rius i Taulet, l’Escola Poeta Foix, l’Escola Tabor, l’Institut Escola Eixample i l’Institut Escola Ferrer i Guàrdia.
L’actuació ja realitzada ha suposat una inversió total de 954.500 euros el 2025, i aquest 2026 es destinaran 980.000 euros més per a 12 menjadors més.
