La intel·ligència artificial (IA) ha entrat a les aules i ara ja en són diverses les experiències que impulsen docents i centres educatius que van més enllà de la competència digital. L’ús de la IA generativa i la popularització, sobretot, del ChatGPT entre l’alumnat, fa necessari la incorporació d’una mirada crítica cap a aquesta tecnologia tan canviant i la desinformació que s’ha generat al seu voltant. I és que l’evolució constant i les enormes possibilitats que ofereixen les diferents eines tecnològiques ho fa més necessari que mai, sobretot perquè encara no existeix cap regulació. Cal ajudar l’alumnat perquè aprengui a utilitzar els diferents assessors i programes d’IA i a fer-ho d’una manera ètica i responsable. El centre educatiu St Peter’s School Barcelona va incorporar fa cinc anys, abans de l’aparició del ChatGPT, la “Setmana Interdisciplinar en Intel·ligència Artificial” amb l’objectiu de desenvolupar “una alfabetització integral en IA” dels alumnes de 10 i 11 anys -6è de primària-, de forma “transdisciplinar”. Així, durant una setmana, s’aborda la IA des de diferents matèries: matemàtiques, literatura, art, ciències, socials, etc.
L’objectiu, segons la docent i cap de comunicació d’admissions de St Peter’s, Carme Escorcia, és que l’alumnat “faci una aproximació” a les diverses aplicacions de la IA en diferents àrees professionals i de coneixement “de manera crítica”. En definitiva, entendre que la intel·ligència artificial és una eina, “que tampoc és perfecta” i que les aplicacions “estan canviant la manera com es treballa, com es produeix el coneixement, com s’afronta la resposta de manera crítica i quin és el paper de l’ésser humà en aquesta IA”. A més de tot aquest contingut que aporta coneixement a l’alumnat, hi ha un altre objectiu que busca despertar la reflexió dels infants pel que fa a “la responsabilitat i l’ètica sobre quin ha de ser l’ús correcte de la IA”, explica Escorcia. En definitiva, “ensenyar-los a reflexionar sobre un bon ús de la IA i a saber-la aplicar de manera que augmentin les seves capacitats i no les minvin”.
Durant la setmana, l’alumnat assisteix fins a les 15h de la tarda a diferents classes lectives on es parla de la IA des de diferents temàtiques. Se’ls explica què és la IA, quines eines existeixen, què és un prompt (ordre, pregunta o instruccions que es fa als programes o xatbots d’IA, com el ChatGPT o Gemini), com es poden millorar aquestes consultes (enginyeria ràpida), l’aprenentatge automàtic, supervisat o no supervisat… A la tarda, es divideixen en grups de 4 o 5 i acompanyats d’un mentor -un dels docents que han tingut al matí- treballen el projecte sobre alguna temàtica concreta que els interessi, per exemple, de l’àmbit de l’ètica, l’art, el llenguatge, la salut, la ciència o les matemàtiques, que hauran d’explicar l’últim dia davant les seves famílies. Durant aquests cinc dies d’investigació i consolidació del projecte, l’alumnat utilitza les eines de la IA generativa de text, imatge, àudio, vídeo i programació i aplica els continguts que han anat aprenent durant la setmana, sobretot pel que fa a l’ús ètic i responsable. De fet, Escorcia assegura que revisen la política de la IA perquè hi ha uns pilars “que són fonamentals”, com l’autenticitat, la seguretat o compliance (compliment de les lleis) i la transparència. En aquest sentit, des de St Peter’s han decidit utilitzar Google perquè està d’acord en el compliment de la normativa europea. Als infants també se’ls explica, per exemple, que no pugin dades personals en l’ús de la IA generativa i que siguin transparents explicant, per exemple, si han utilitzat la IA com a eina per fer alguna cosa en concret.
El grup de quatre alumnes d’Escorcia, per exemple, aquest any han investigat quin tipus de biaixos pot haver-hi a la IA, partint de la base que si el coneixement humà té biaixos, la IA generativa, també en tindrà. Per això van decidir crear un Gems, un assistent personalitzat de Gemini (la IA de Google) a través del qual pots obtenir un determinat tipus de resposta, en aquest cas, centrat en la detecció d’aquests biaixos. Per poder fer això, explica Escorcia, han d’entendre “com està creada la IA, com s’alimenta, quin és el coneixement base i a partir d’aquí, ja poden passar a l’acció i crear eines en IA per revisar aquest contingut esbiaixat”. Un altre grup va fer un còmic utilitzant grafismes de diferents intel·ligències generatives; un altre es va centrar en el reconeixement de patrons a través de machine learning (aprenentatge automàtic), etc. L’important, més que el projecte final i la presentació a les famílies, és “el procés, l’experiència d’aprenentatge”. És una manera de treballar “diferent, amb una recerca molt independent i autònoma” on es “treballen moltes habilitats competencials”.
Enmig d’un debat obert sobre l’abús de les pantalles entre infants, adolescents i joves, la falta de mirada crítica cap als continguts de les xarxes socials, la desinformació, notícies falses i la necessitat de contribuir des de l’escola en adquirir competències tecnològiques al voltant de la IA, iniciatives com aquesta són del tot necessàries. El desconeixement i la desinformació existent “només es pot afrontar fent un bon ús de la IA, i sabent quan l’has d’utilitzar i quan no, i si ho fas, fer-ho de manera crítica i que serveixi per treballar millor i aprendre millor”, relata Escorcia.
La Setmana Interdisciplinar en Intel·ligència Artificial de St Peter’s ha estat reconeguda amb el Premi Observa IA dels Premis EdTech 2026 en la categoria “Alfabetització digital i ciutadania amb Intel·ligència Artificial”. Aquests premis enguany han reconegut diversos projectes d’IA aplicada de forma ètica en escoles, instituts, universitats i centres de formació de tot l’Estat, entre els quals, nou de Catalunya. Un altre dels premiats és el projecte “TEAstimo Molt”, de l’Escola Palma de Mallorca de Barcelona -del qual en vam parlar fa uns mesos a Educa.Barcelona. També s’han guardonat projectes de l’escola cooperativa Nou Patufet i Maristes Sants-Les Corts, de Barcelona; l’Escola Carme Auguet, de Girona; l’Institut Guindàvols, de Lleida; i iniciatives de la Fundació Jaume Bofill, la Universitat de Lleida i la institució MorlaEdutech.
