Protegir la petita infància del canvi climàtic és l’objectiu del projecte ‘Bressols pel clima’, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a les 103 escoles municipals per tal de fer aquests equipaments més verds i sostenibles.
A la ciutat viuen més de 34.700 infants de 0 a 3 anys i més de 72.000 entre 0 i 6 anys, segons dades del padró municipal. Sota la premissa que els infants són els menys responsables de la crisi ambiental i que els afectarà la resta de les seves vides, ‘Bressols pel Clima’ vol coordinar les diferents accions que realitzen les llars d’infants en aquesta matèria, ja que fins ara ho feien de manera més aïllada.
Així, hi ha actuacions que ja s’han implantat, però el full de ruta es desplega amb l’horitzó 2030, coincidint amb el calendari del Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica de la ciutat.
La iniciativa inclou 47 propostes centrades en instal·lar cobertes verdes, crear refugis climàtics, augmentar les instal·lacions de generació d’energia renovable, impulsar la creació de comunitats energètiques, establir espais fixos d’intercanvi de roba, joguines i utensilis diversos de criança, i col·locar aparcaments per a bicicletes a totes les bressol.
Hi ha sis grans eixos:
Natura: Patis verds i oberts, i cobertes verdes. Es preveu renaturalitzar els patis plantant-hi arbres i altres plantes i obrint-los a la ciutadania, consolidant el programa ‘Patis oberts al barri’. S’explorarà el camp de les cobertes verdes, ja que actualment no hi ha cap bressol amb coberta verda, i la primera prova es farà a la futura EBM Pere Calafell (en construcció) el curs 2023-2024.
Energia: Transició energètica amb bressols consumidores i generadores d’energia renovable. En l’actualitat, hi ha 58 instal·lacions solars tèrmiques, 4 bressols amb plaques fotovoltaiques, i 76 escoles bressol amb contracte amb l’empresa pública Barcelona Energia. L’objectiu és incrementar aquestes instal·lacions d’energia renovable, per a la qual cosa ja s’està treballant en els equipaments que s’obriran properament als barris de Trinitat Nova, Sant Andreu i La Marina del Prat Vermell.
Temperatura: Confort tèrmic i refugis climàtics. S’estudiarà quines escoles es poden incorporar a la xarxa de refugis climàtics de la ciutat i, segons les previsions, a l’estiu hi haurà els primers cinc patis dins d’aquesta estratègia. També s’abordarà el confort tèrmic, el manteniment dels equips de climatització i la millora de l’eficiència energètica.
Residus: Reducció, reutilització i reciclatge. 4 de cada 10 bressols ja tenen algun tipus de mercat d’intercanvi de roba, joguines i utensilis de criança, una iniciativa que contribueix a la reducció del consum i a la disminució dels residus. Ara es volen estendre aquestes pràctiques amb espais fixes d’intercanvi de materials.
Alimentació: Menjar sostenible i saludable. En el marc de l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible, es vol consolidar l’aposta pels aliments de proximitat i ecològics que actualment ja està en un 90% dels productes dels menús. El fet que totes les escoles bressol disposin d’una cuina pròpia facilita l’elaboració diària dels àpats amb productes frescos i de temporada. Aquest eix també contempla oferir a les famílies recomanacions sobre menús sostenibles, fer tallers per evitar el malbaratament alimentari i tenir relació directa amb els compostadors del barri per portar-hi les restes de menjar.
Educació: Sensibilització ambiental i hàbits. Un total de 27 escoles bressol municipals formen part de la xarxa Escoles + Sostenibles i Compromís per la justícia climàtica, i es pretén incorporar totes les bressol a aquesta xarxa amb accions concretes dins dels seus projectes educatius, com tenir pàrquings de bicicletes grans i petites, i de patinets.
La comunitat educativa de les bressol inclou prop de 1.000 educadores i 9.000 infants amb les seves famílies, el que suma unes 25.000 persones.
A l’acte de presentació, l’1 de febrer, han assistit el regidor d’Educació, Pau Gonzàlez, i el d’Emergència Climàtica, Eloi Badia. Gonzàlez ha remarcat que “la petita infància és un dels col·lectius amb menys responsabilitat i qui més patirà les seves conseqüències en el futur”.
Per part seva, Badia ha indicat que els reptes de la justícia climàtica són una realitat present i ja hi ha situacions irreversibles. “Hem de canviar l’enfoc i canviar hàbits i principis. I l’educació ha de ser una palanca de canvi”, ha afirmat.
D’altra banda, el meteoròleg Francesc Mauri ha fet un repàs històric dels principals indicadors dels darrers anys. Entre les dades més sorprenents, destaca que, en només 30 anys, el nivell del mar ha pujat 10 centímetres a Catalunya.
