L’ús del català, a Barcelona, recula. I entre els joves, encara més. I l’Ajuntament de Barcelona hi vol posar remei. Per això, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha posat en marxa el projecte «Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona». Són diverses accions, algunes de les quals ja s’han iniciat, com a part del conveni signat al juny entre les dues institucions i que inclou també una campanya adreçada als joves per al 2026.
El projecte enfoca les actuacions a fer directament sobre el temps i espais en els quals els joves duen a terme activitats de lleure o complementàries a les purament acadèmiques a l’institut. Es considera que la llengua catalana ja està prou reglada als centres educatius. Segons explica l’expert en polítiques lingüístiques, Vicent Climent, “en la primera acció no apel·larem directament els joves, sinó a la figura prescriptora, és a dir, tots els qui interactuen en l’àmbit del lleure amb ells”. Explica que qui dona servei a aquestes empreses, com ara els directors i empresaris dels centres esportius i d’esbarjo “tenen un rol important i volem incidir en aquest aspecte”.
El context d’aplicació d’aquesta iniciativa és el dels clubs i centres esportius, les activitats de lleure i oci, equipaments juvenils i cursos extraescolars que tant poden ser de dibuix com de cuina o altres matèries. La idea és que els prescriptors, dinamitzadors culturals, entrenadors i entrenadores esdevinguin referents també del català com a llengua de l’activitat en el context d’oci, esport o lleure.
Vicent Climent és un dels especialistes, amb Natxo Sorolla, membre de la Secció Filològica de l’IEC i expert en sociolingüística, que lidera aquest projecte que consta de quatre etapes.
La primera és la diagnosi, en la qual -detalla Climent- es pren nota de “tot el que està passant respecte a la llengua, quines dinàmiques lingüístiques existeixen en el transcurs de les activitats, per exemple, quan un entrenador parla, com responen els joves”, diu Vicent Climent. És en aquesta primera fase quan es fa la radiografia de l’estat de la qüestió, a partir de l’observació i l’extracció de dades empíriques sobre el terreny. La segona etapa és la de la intervenció, que comprèn sensibilització i acompanyament amb formació, en funció de les necessitats que es trobin, per exemple, si es dona el cas que un entrenador no parla català perquè no el domina prou. De totes maneres, tal com explica l’especialista, “si no parlen català hauríem de parlar amb direcció, perquè si és un equipament públic s’haurien d’haver posat els filtres a l’hora de seleccionar algú que parlés català”.
El seguiment és el tercer pas, l’eina metodològica per a monitorar el compliment de les accions. “Aquesta es farà en diversos mesos per anar analitzant tot el que es diagnostica i veure els canvis que es van produint després de la intervenció, i el moment també d’identificar les bones pràctiques”, detalla Climent. Una avaluació final tancarà el projecte.
Pilots en marxa
Les primeres accions ja es van iniciar amb una prova pilot en quatre equipaments juvenils a Sants-Montjuïc per veure què passa, quines dinàmiques i assertivitat lingüística es dona. Són, concretament, el Servei de Dinamització Juvenil Espai 04, l’Espai Jove La Bàscula, l’Espai Química i l’Espai per a adolescents La Clau.
La intervenció de sensibilització es farà ara a quinze clubs esportius, dos-cents equips i més de tres mil usuaris i usuàries joves i, a banda, es duran a terme plans lingüístics en 3 clubs. “Agafarem dades per radiografiar, fer una diagnosi de què passa sobre el terreny, i farem una intervenció i un seguiment per saber si la sensibilització ha funcionat i, si no, per què no ha funcionat. I s’avaluarà el resultat”. Tot això es farà en aproximadament un any. I amb aquesta intervenció s’obtindran elements per a elaborar un document guia per poder implementar el mètode a altres districtes de la ciutat.
“Estem observant nous paradigmes i s’agreuja en l’àmbit del jovent, sobretot a secundària, entre companys, la davallada del català és molt gran. Fora dels centres educatius, els joves utilitzen cada cop més el castellà per a relacionar-se. Si la llengua catalana no se sent més enllà de l’aula, el jovent acaba conceptualitzant-la i considerant-la una eina acadèmica”, exposa Climent.
Segons analitza Vicent Climent, “el mètode és nou perquè conceptualitzem des de l’IEC com a ens acadèmic, la política lingüística com a política pública. De la mateixa manera que s’estudien les necessitats d’instal·lar contenidors en un carrer, es fa el seguiment i s’avalua el seu impacte”.
“Una altra acció que serà molt innovadora i que començarà d’aquí a uns deu o onze mesos, el segon semestre del 2026, la volem preparar molt bé”, avança Vicent Climent. I explica de què es tracta: “Els joves, des de fa cinc o sis anys, es reuneixen molt de manera virtual per jugar al joc de League of Legends, del qual es fan retransmissions arreu del món. Es reuneixen en un estadi o un altre equipament i van comentant la partida a través dels videojocs. Doncs nosaltres farem una activitat molt gran per primera vegada sobre aquest joc que sigui en català. Volem que la llengua també estigui associada al videojoc, i un joc no vinculat a la violència. La nostra idea d’això que és molt trencador, és que es vagi fent cada any”.
Una altra pota del projecte serà una campanya de comunicació en la qual puguin participar els mateixos joves. “Amb lema atractiu i la participació d’esportistes, influenciadors, en un context d’esbarjo, lleure i oci, on tot gira fora de l’aula que és on veiem que la davallada és brutal”, avança Climent.
Tanmateix, s’estan treballant intervencions en espais d’esports digitals, videojocs, per a incloure una altra tipologia d’activitats que toca de prop els joves.
Una altra intervenció prevista en el conveni és la creació d’un model que incorpori clàusules lingüístiques en concursos d’equipaments juvenils. Aquesta acció es fa en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) i el Departament de Política Lingüística.
