L’abandonament escolar prematur (AEP), continua sent una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu i una vulneració del dret a l’educació. Tot i la reducció de les xifres encara no assolim els estàndards de la Unió Europea. A més, aquest afecta molt més els col·lectius més vulnerats com ha quedat constatat en el darrer Anuari de l’Educació de la Fundació Equitat.org.
En aquest context, serveis com l’Escola Municipal de Segones Oportunitats (EM2O) de l’Ajuntament de Barcelona, esdevenen un recurs clau per oferir noves oportunitats educatives a joves que han interromput els seus estudis un cop finalitzada l’etapa de la secundària obligatòria. Segons dades de l’escola un 64% dels seus alumnes no disposa del graduat de la ESO, fet que evidencia situacions de vulnerabilitat educativa significativa.
L’escola va obrir les portes el curs 2019-2020, i des de llavors fins al juny de 2026 ha acollit més de 300 joves, d’entre 16 i 21 anys, amb perfils molt heterogenis: joves nouvinguts amb desconeixement del sistema educatiu, joves que no tenen clar el seu futur formatiu o joves que no han pogut accedir a determinats estudis. Al llarg d’aquests set cursos de funcionament, des de la direcció d’Educació de l’ajuntament s’ha promogut diversos processos d’avaluació, amb l’objectiu de determinar si l’escola tal com es va plantejar inicialment, té sentit, arriba a aquells joves que ho necessiten i té impacte real refent trajectòries educatives.
La darrera avaluació, centrada en la implementació i els resultats obtinguts en el període des de setembre de 2019 fins a juny de 2025, es va presentar el passat 1 de juliol amb la participació de més d’una trentena de persones representants de l’administració educativa, de la recerca acadèmica i les entitats socials. Aquesta avaluació s’ha dut a terme per encàrrec de la Direcció d’Educació de l’ajuntament a la cooperativa Spora, i ha partit de la teoria del canvi, una eina que ajuda a reflexionar sobre el disseny i funcionament esperat d’una política pública.
Cal destacar que els resultats d’aquesta avaluació són clarament positius. Entre d’altres coses, posa de manifest l’impacte significatiu en el retorn educatiu i el desenvolupament dels i les joves que hi participen. Segons l’informe, el 80% dels i les joves inscrites inicien una formació de l’àmbit de la formació professional, majoritàriament en cicles formatius de grau mitjà o programes de formació i inserció. D’aquests, el 58% finalitzen l’itinerari triat durant el seu pas per l’escola, mentre que la resta continua estudiant després de deixar l’escola, fet que demostra la seva capacitat de sostenir els estudis més enllà de la seva participació a l’EM2O. En aquest punt és rellevant destacar l’esforç que ha fet l’escola per a poder comptar amb eines de recollida de dades de l’alumnat que permet analitzar la seva situació i itinerari formatiu.
La singularitat de l’EM2O rau en l’abordatge de totes les dimensions socioeducatives que incideixen en l’abandonament
Tot i els resultats positius, l’avaluació també ha permès identificar diverses àrees de millora. Entre aquestes, destaca la necessitat de reforçar les competències lingüístiques i matemàtiques, millorar el sistema de registre de dades de l’alumnat per a poder obtenir una diagnosi més precisa de la seva situació, i acabar de perfilar la població diana a qui es dirigeix el servei, tenint en compte la diversitat de perfils existents en el conjunt de l’abandonament escolar i la pluralitat de recursos existents per a poder-hi fer-hi front.
Més enllà dels resultats de l’avaluació, la singularitat de l’EM2O rau en l’abordatge de totes les dimensions socioeducatives que incideixen en l’abandonament-el personal, el familiar, l’escolar i el social-, essent aquesta darrera marcada especialment per les desigualtats socials. Cal recordar que l’AEP no és el resultat d’un únic factor, sinó de la interacció de totes aquestes dimensions. I la seva metodologia de treball, basada en quatre elements fonamentals. En primer lloc, l’apoderament dels i les joves: el 92% dels alumnes afirma que l’EM2O fomenta la responsabilització envers el seu futur, mentre que el 94% indica que ha augmentat la seva motivació per estudiar. En segon lloc, l’acompanyament individualitzat de l’alumnat, que permet adaptar el procés d’aprenentatge a les necessitats, ritmes i capacitats específiques de cada alumne, personalitzant els itineraris. En tercer lloc, l’orientació vocacional: el 86% dels joves considera que l’EM2O els ha ajudat a decidir el seu futur acadèmic o professional. Aquesta orientació es fonamenta principalment en dos elements: les tutories individuals i els tastets d’oficis, que ofereixen un espai de reflexió personalitzada, mentre que els tastets permeten experimentar diferents professions de manera pràctica. Aquestes activitats ajuden els joves a contrastar expectatives i a prendre decisions més informades. Aquests plantejaments s’han identificat en la recerca catalana i internacional com elements clau que defineixen aquesta tipologia d’escoles.
A més, més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic, l’EM2O desenvolupa un ampli conjunt de mesures per garantir l’equitat educativa. Aquestes inclouen la cobertura de necessitats vitals bàsiques com àpats, transport o, si s’escau, gestió d’allotjaments d’urgència, la cessió de materials educatius (com ordinadors, connexió a internet o materials requerits per desenvolupar els estudis que cursen), la coordinació amb els serveis socials, l’atenció psicològica, l’orientació en processos administratius vinculats a l’estrangeria o la subvenció d’estudis postobligatoris. Aquest enfocament integral en clau d’equitat permet eliminar barreres d’educabilitat, que dificulten la continuïtat educativa i reforça el paper de l’escola com a xarxa de suport i això no és menor atès que l’AEP es dona una sobrerepresentació de joves provinents de llars amb rendes baixes.
En definitiva, l’EM2O es consolida com una escola que contribueix a reduir les taxes d’AEP de la ciutat, a partir d’una metodologia de treball que genera resultats significatius en la recuperació de trajectòries educatives. Aquest impacte, sens dubte, té efectes positius en la vida dels alumnes, contribuint a trencar amb experiències educatives prèvies sovint negatives i facilitant que tornin a vincular-se amb l’aprenentatge. Es tracta, per tant, d’una experiència educativa d’èxit, que valdria la pena que es transferís a la resta del sistema educatiu. Són molts els joves que han sortit prematurament del sistema, no els donem per perduts, oferim-los noves oportunitats.
