Què hi fa una quinzena de docents dalt de l’escenari del Teatre Lliure? Visiten aquest espai en la sessió de comiat de l’experiència formativa “El Teatre i el seu espai a l’aula, aprendre tot fent teatre”, en la primera edició de les formacions artístiques adreçades al professorat. Han estat la prova pilot i preàmbul per dissenyar futures edicions d’aquest enllaç de l’educació a l’aula amb el poderós recurs, expressiu i relacional de les arts escèniques, en aquest cas, la interpretació teatral.
“Ha estat una gran experiència que ens ha donat eines per portar la creativitat a l’aula i convertir les classes en espais de comunicació amb el cos i aprenentatges, fent servir una eina tan potent com és el teatre”, explica una de les participants en la formació, professora de secundària, Olga Cubides. La Remei, una altra docent inscrita en el curs de teatre a l’aula, diu que s’hi va inscriure perquè gaudeix molt amb la direcció teatral. Precisa que, “tot i no haver fet estudis superiors, he estat sempre molt autodidacta. He fet projectes de dansa i teatre amb especialistes a diferents centres educatius i vull aprendre més”.
Les formacions artístiques adreçades al professorat es van desenvolupar en espais de creació i difusió cultural, com ara teatres o museus, amb l’objectiu d’introduir de manera natural el sistema educatiu i els docents en aquests espais, i fomentar la creació de xarxes i vincles de proximitat. Des dels Serveis Educatius i Formació permanent, “El Teatre i el seu espai a l’aula, aprendre tot fent teatre” es va oferir als docents com a dos cursos de 25 hores (simultanis en el temps a Badalona i a L’Hospitalet de Llobregat), per oferir noves eines i recursos per treballar el currículum a través d’aquesta disciplina artística, aportant una mirada creativa i motivadora a la pràctica educativa. S’adreça a qualsevol docent i no requereix experiència prèvia.
La Remei i l’Olga van seguir les sessions del seu curs les tardes de dilluns, al Plàudite Teatre de L’Hospitalet de Llobregat, una escola d’arts escèniques amb més de vint-i-cinc anys d’experiència. Allà, la Cristina Martí i el Toni Viñals, professionals de l’expressió corporal en dansa i teatre, impulsors de Creamoviment, els esperaven cada setmana amb un repte diferent.
En paraules de l’actor Toni Viñals, a qui hem pogut veure en escena al Gran Teatre del Liceu en l’obra La cuina de Rossini, i Germans de Sang, al Condal, introduir el teatre a l’aula permet crear “aquell espai on el vincle humà entre els alumnes i amb el professorat i l’escola s’estableix molt fàcilment i molt profundament. I això canvia l’actitud de l’alumnat”.
En un espai ampli i diàfan, una dotzena de docents anaven seguint senzilles pautes, com per exemple, la que els duia a moure’s lliurement per la sala connectant amb ells mateixos, un exercici que es pot aplicar fàcilment als centres educatius, oxigenant així aquesta olleta que és l’aula, on bullen conflictes, tensions i dificultats pròpies de certes edats o circumstàncies personals. Aturar-se, abans de començar una activitat, i preguntar-se cadascú: ‘Com em sento avui, físicament, emocionalment…? Com està, on està la meva ment ara mateix? Aquest exercici de passar revista a l’estat personal interior en un moment determinat, que aconsegueix fixar-nos com poques coses ho fan, en el moment present i en l’espai on som, és una de les pràctiques que en la formació guiada per la Cristina Martí i el Toni Viñals ha evidenciat el poder de l’art escènic com a connector.
Connectar amb l’humanisme
Martí i Viñals expliquen que “normalment, quan en l’àmbit docent es planteja l’assignatura d’arts escènica, es parla molt de l’expressivitat, oralment, sobre l’aspecte verbal, lingüístic i cultural. També es pot parlar de la creativitat, la mirada artística, els textos, l’anàlisi, les obres… També s’hi afegeix l’ús de la música o d’altres disciplines, i, igualment, de la creació, els decorats, el vestuari…” Tot això -diuen- “hi és i està molt bé. Però per a nosaltres, el més útil, si és que s’ha de buscar una utilitat a les arts escèniques, és la part que té de connexió amb l’humanisme, amb el fet de ser humans, persones que ens relacionem amb els altres, amb un mateix. Hi ha un element que és el respecte per les individualitats, per les característiques pròpies de cada un dels alumnes, pels seus processos. Aquesta part del teatre que és la vida de les persones posada a l’escenari. I això implica totes les facetes, tota la globalitat holística de la persona”.
Promoure la incorporació de les arts en l’educació obligatòria era un dels objectius que es va fixar el primer Fòrum de les Arts a l’Educació, impulsat pel CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), celebrat l’any 2022. El Departament de Cultura i el d’Educació i Formació Professional en va assumir el compromís davant la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya el març de 2023. El Programa es va formalitzar el 13 de febrer de 2024 amb la signatura de l’Acord de Govern amb la creació del Programa temporal per a la millora de la presència de les arts i la cultura en l’educació.
Una de les primeres mesures d’aquest programa va ser el desplegament d’un equip de referents a cadascun dels Serveis Territorials d’Educació de Catalunya que actuen per connectar el món educatiu i cultural, impulsar projectes conjunts, generar recursos pedagògics i facilitar l’accés a activitats artístiques. En el marc dels seus objectius estratègics, el Programa de Cultura i Educació acompanya el professorat per potenciar la integració de les pràctiques artístiques i culturals en totes les etapes educatives, així com l’ús de la cultura i les arts com a eines i recursos per a l’aprenentatge transversal de totes les matèries curriculars.
Finalment, aquest curs 2025-2026 s’han dut a terme les primeres formacions. “Un percentatge molt elevat de la formació programada s’ha creat ad hoc, d’acord amb les necessitats detectades als territoris i en estreta col·laboració amb els Serveis Educatius”, explica Marta Bravo, tècnica del Programa per a la millora de la presència de les arts i la cultura en l’educació, dels Serveis Territorials Barcelonès d’Educació. Una de les necessitats que es va identificar, declara, “va ser la de formar els docents en diferents disciplines artístiques i, per això, un dels objectius del programa és el de recollir i generar recursos pedagògics que posa a disposició del professorat i també dur a terme una programació formativa diversa al llarg del curs escolar”.
Les formacions estan adreçades a docents preferiblement que estiguin en actiu, perquè es considera important vehicular al currículum educatiu els aprenentatges que s’assoleixen a aquestes formacions.
“Adaptant-nos a les característiques del grup, la Cristina i jo el que fem és proposar que quan això que fem a les sessions, alguns dels exercicis o l’experiència viscuda, es traslladi a l’aula, cada un dels mestres haurà de fer exactament el mateix, que és adaptar-se, modificar, escoltar quina és la característica d’aquell grup i modificar, adaptar a l’edat i a qualsevol altra característica d’aquell grup. Proposem un vestit fet a mida que, quan et toqui a tu ser el sastre dels teus alumnes, ja que faràs el vestit a la mida dels teus alumnes. Els alumnes, vivint l’experiència de les arts escèniques, tenen una experiència física d’acceptació d’un mateix, d’escolta de l’altre, de què és ser un i què és ser l’altra persona, i de validar les individualitats de cada un, de respecte per allò que tenim com a individus”. És en tot això on rau un dels poders més gratificants de l’oportunitat de l’art escènica a dins de l’aula.
En aquesta formació, els docents, i aquests quan ho comparteixin amb l’alumnat, els estudiants, prenen consciència de l’espai de cadascú, fent cada individualitat única i alhora part del grup, “cada alumne pertany a aquesta experiència que és fer teatre”, diuen els mestres en l’art de dansar i d’interpretar. “Que tots els alumnes, tinguin les característiques que tinguin, són acceptats tal com són, i no per una cosa de conformar-se amb el que és cadascun o, al contrari, que l’especificitat de cada un dels alumnes és molt benvinguda. Al contrari que al pati, aquell que és diferent enriqueix magníficament l’experiència de les arts escèniques”, expressa Viñals.
“Entendre la riquesa que aporta cada singularitat i diferència al grup és el que més pot aportar als alumnes l’experiència de la disciplina artística del teatre”, afegeix l’actor. I un dels avantatges de tenir algú com la Cristina Martí, que ve del món de la dansa, el cos i el moviment, la música i el ritme prenen un relleu més gran, emparat en l’experiència professional de molts anys. “Sempre es diu en les escèniques que el teu propi cos és el teu instrument. Però no només físicament, sinó també creativament. Tots sabem que, en funció de si has dormit bé, o no tant, de si tens energia o no, de si estàs content o no, les idees que se t’acudeixen seran unes o altres”, precisa Toni Viñas. I recorda que, quan es treballa el teatre a l’aula, quan es fa un treball creatiu conjunt del grup, l’orgull de veure com ha estat resolt per ells mateixos fa créixer l’autoestima de l’alumnat, per això també és important, al final, la posada en escena davant dels familiars i dels altres grups.
Teatre i altres disciplines
El teatre és una de les diferents disciplines que formen part d’aquestes formacions en arts escèniques. Se n’han fet també en Arts Visuals i Plàstiques, Patrimoni, Música, Dansa i Circ. Totes elles han estat dissenyades i implementades per especialistes dels diferents àmbits amb coneixement del món educatiu que poguessin donar eines per incorporar aquests recursos dins de les aules.
Aquest curs 2025-2026 s’han programat un total de cinquanta-una formacions acreditades pel Departament d’Educació i Formació Professional que s’han distribuït en dos torns arreu del territori. També s’han realitzat vint-i-una formacions vinculades a programes ja existents que s’han ampliat a altres territoris com Mapadeball, del Mercat de les Flors; la Caixa del Lliure, del Teatre Lliure, o En Residència, de l’Institut de Cultura de Barcelona. En aquestes formacions també s’inclou el programa laCultivadora, impulsat per sis grans equipaments nacionals d’arts escèniques i musicals.
Tal com explica Marta Bravo, un dels objectius estratègics del programa que aixopluga totes aquestes formacions és “crear una xarxa de docents compromesos per a l’impuls de l’art i la cultura com a elements transformadors dins del sistema educatiu i les accions formatives són una manera de crear comunitat i sensibilitzar”. I avança que és possible que el curs vinent s’introdueixi una formació tipificada en cinema i audiovisuals.
