Quan Collserola crema: fer que la veu dels nens s’escolti al món dels adults

El Projecte CUIDAR, impulsat per la Unió Europea, en el marc del programa Horizon 2020, va entrar a les aules de cinc països diferents per a fer arribar les idees dels alumnes als experts en protecció civil i implementar-les en les polítiques de prevenció de riscos

Sandra Vicente
15/11/2017
Enlarge
Alumnes de l'escola Mestre Morera estudien la flora | Sandra Vicente

El 16 de setembre de 2016 l’skyline de Barcelona es va veure coronat per una columna de fum que sorgia de la Serra de Collserola, entre els barris de Canyelles i Torre Baró. Aquest incendi va cremar més de 21 hectàrees abans que pogués ser controlat pels efectius de Bombers, els qui van desallotjar un centre ocupacional i dues escoles, que van buidar-se de manera voluntària. Per la resta, les indicacions simplement eren tancar finestres si notaven molèsties pel fum.

Aquest no va ser un cas aïllat: durant els quatre mesos posteriors, Collserola va registrar 32 incendis que van afectar 26 hectàrees, sis més que l’any anterior. La frontera entre la Serra i diversos barris de Barcelona, com el de Torre Baró, es desdibuixa amb diverses escoles, masies i domicilis que es troben ben bé al bosc. Aquell dia, “ens vam quedar tranquils, com ens van dir. Vam tancar totes les finestres perquè no entrés el fum i ens vam quedar a la classe”, explica en Xavi, alumne de 5è de primària de l’escola Mestre Morera, al barri de Torre Baró.

Aquest centre educatiu és ben bé dins de Collserola; els arbres es veuen des de gairebé totes les finestres de l’escola i el bosc està ben present a la vida dels menuts: hi van d’excursió, n’estudien la fauna i la flora. I el cuiden. “M’espanta molt que hi pugui haver un incendi, no només perquè nosaltres estem a prop del bosc, sinó perquè si es cremen els arbres, que són els que ens donen oxigen, ens podem quedar sense vida!”, exclama en Mohamed, de la mateixa escola.

En Sergio, però, no està tan espantat: “Jo no em preocupo, només m’enfado molt quan sento que els incendis els ha provocat algú. Això sí que és molt dolent. Però sé que a nosaltres no ens passarà res, perquè els bombers sempre venen de pressa”. I és que ells sempre fan cas dels adults quan es donen aquest tipus de situacions de risc, tal com els han ensenyat des de petits. Però, n’estan conformes?

“No. Els fem cas perquè en saben més, però no sempre han de tenir raó”, diu el Xavi. “Ells són persones i les persones s’equivoquen. I nosaltres també som persones i també ens preocupa el bosc i tenim idees”, reivindica en Sergio.

Dibuix realitzat pels alumnes de l’escola Mestre Morera durant el Projecte CUIDAR | Projecte CUIDAR©

Apoderar els nens en la prevenció de conflictes

Precisament de la voluntat de trencar la idea dels nens com a subjectes passius davant els desastres naixen diversos projectes, com el CUIDAR. Aquesta iniciativa europea busca afrontar la cultura del desastre però no només des de l’enginyeria, sinó des d’aspectes que involucrin a la ciutadania per a minimitzar-ne l’impacte i fomentar la prevenció. I els nens, com un dels col·lectius que s’entenen més vulnerables, van ser la peça clau d’aquest projecte.

CUIDAR vol donar veu als més joves i fer-los partícips dels desastres i conflictes que poden afectar els seus nuclis socials. Així, el projecte d’àmbit europeu va treballar a Grècia, Itàlia, Portugal, Regne Unit i a Espanya. Aquí va focalitzar en quatre punts: a Lorca –amb 20 joves amb els quals van parlar sobre el terratrèmol-; a Sant Celoni –amb 30 nens i nenes de 3r d’ESO, amb els qui van tractar la prevenció davant el risc químic- i a Gandesa i Ciutat Meridiana –amb 50 nens i nenes de 4t i 6è de primària, que van participar en projectes de prevenció i conscienciació davant els incendis forestals.

“El que volíem era ajudar els nens i nenes a fer-se visibles. Se’ls veu com a subjectes passius, que no són adults i això justifica que no els deixem participar en la societat. Però els nens són ciutadans de dret també i la seva manera de pensar ens revela que no són pas homogenis, que són conscients de la societat en què viuen i tenen idees de com millorar-la”, exposa Israel Rodríguez, coordinador del Projecte CUIDAR i professor de la UOC.

Així, en Xavi, en Sergio i en Mohamed, juntament amb 17 companys més de l’escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana, van començar ara fa un any a participar del projecte CUIDAR. Però aquests menuts no necessitaven que algú vingués de fora perquè el tema dels incendis forestals es posés sobre la taula: “sempre n’hem parlat, hem fet batudes per netejar el bosc i hi hem anat d’excursió”, explica el Sergio, qui presumeix que fa dos anys va proposar a classe que s’augmentés el nombre de batudes.

L’escola Mestre Morera ja intentava que abans del projecte CUIDAR aquestes activitats de cura del bosc fossin freqüents, “perquè amb la praxi és com es consciencien els més menuts”, explica Núria Casenave, tutora del centre. Però afirma que hi ha hagut un canvi en els alumnes d’ençà que va finalitzar el projecte: “els veiem més responsables de les seves accions. I és que el fet que els tinguéssim en compte va fer que això que organitzàvem des de l’escola no fossin només idees d’adults que ells havien d’obeir. Se senten apoderats i veuen que amb petites coses es pot aconseguir molt”.

Un dels alumnes de l’escola Mestre Morera, durant el Projecte CUIDAR | Projecte CUIDAR©

Idees de la infància, vàlides al món dels adults

Rodríguez també insisteix en que fer participar els nens de la prevenció fa que siguin més conscients dels riscos que els envolten, així que “vam generar un espai molt horitzontal en que ells podien fer preguntes i proposar idees directament als professionals que treballen en aquest context”. Assegura que les polítiques de protecció civil tenen “moltes dificultats per arribar a la infància i que d’aquesta manera, els experts es posen en la situació d’un nano que els parla de manera apoderada i veuen realitats que no havien contemplat mai”.

Aquest és el cas de “Jofre, el bomber”, tal com el recorden els alumnes de Mestre Morera. En Jofre els va visitar l’any passat i va ser interrogat sobre el bosc i la feina del cos. Vam fer moltes preguntes, com per exemple, quants anys trigaria a regenerar-se Collserola si es cremés tota: 15 anys, que són més dels que jo tinc!”, exclama el Sergio. En Xavi, per la seva banda, recorda content que li va “agradar moltíssim poder donar idees als adults sobre el que creiem que s’ha de fer”.

“De vegades ens oblidem dels nens i després de veure el què els passa pel cap els hem de tenir més en consideració”, considera la Núria. Explica que els seus alumnes estan “molt al cas de què passa al bosc i van parlar amb enginyers i amb l’Ajuntament, que va enviar gent de Barcelona Activa que els va ajudar amb les batudes”. A més, estan organitzant una festa al pati de l’escola per a poder explicar i conscienciar els veïns de la importància de cuidar el bosc, que està molt lligat al centre.

Israel Rodríguez, per la seva banda, explica que un dels aspectes més positius del projecte és “fer conscient els nens dels drets que tenen i ajudar-los a saber com fer-los efectius”. El que siguin conscients de les seves capacitats i drets és ben important perquè “una cosa que ens han ensenyat els nens i nenes i que les polítiques de protecció civil no tenien en compte és que els desastres no sempre es produeixen quan aquests estan en companyia d’adults”, explica el coordinador de CUIDAR.

En aquesta línia, el projecte també vol posar l’accent en l’ús i el paper que tenen els més joves de l’espai públic perquè les directrius que tenen es restringeixen “al que han de fer a l’escola o a casa però el carrer en queda fora”.

Dibuix realitzat pels alumnes de l’escola Mestre Morera durant el Projecte CUIDAR©| Projecte CUIDAR©

De la idea a la llei: transformar la veu dels nens en polítiques efectives

En finalitzar el projecte CUIDAR a les aules, els coordinadors es van dedicar a analitzar-ne els resultats i posar-los en comú entre els experts dels diversos països participants. Una de les mostres d’aquesta posada en comú i visibilització de la importància del paper dels menuts en situacions de risc es va donar el passat 19 d’octubre amb la jornada Com fomentar la resiliència de nens i joves. “Va ser una manera de quadrar resultats i presentar-los als experts que tenen més capacitat de canvi”.

La jornada va comptar amb veus professionals del camp de la protecció civil i amb personalitats internacionals com la doctora Alice Fothergill, de la Universitat de Vermount (EUA) i autora del llibre Els nens del Katrina, en referència a la catàstrofe natural que va tenir lloc ara fa 17 anys. “Els menuts són una bona mostra de resiliència durant els desastres però és molt important que es pugui recobrar l’equilibri després del caos” i per això, “els nens i nenes necessiten un adult de referència que es converteixi en un intermediari que pugui oferir solucions que els connectin amb les institucions. Així, els menuts podran ser capaços de treure profit d’aquestes oportunitats”, opina.

I aquesta tasca de gestió i intermediació és la que vol desenvolupar CUIDAR “per poder tenir la solidesa de comparar resultats a escala internacional i generar polítiques efectives de cara al 2018”, explica Rodríguez, qui afegeix que “l’objectiu final és pressionar les administracions per a poder realitzar canvis reals”.

“La societat ha d’escoltar les veus dels nanos i joves per a reduir riscos. Aquests projectes, tant la meva investigació arran del Katrina com el CUIDAR, demostren que els més joves han de ser part de la preparació, reparació i resposta en enfront del desastre”, opina la doctora Fothergill.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión