Prevenir la islamofòbia a l’escola: trencar estereotips, obrir la mirada i ampliar referents

Com podem treballar i prevenir amb els infants i joves la islamofòbia? És positiva la diversitat a les aules? Hem de parlar de comunitat musulmana o comunitat islàmica? Podem ampliar el debat més enllà del menú halal i el vel? Per intentar respondre aquestes preguntes van tenir lloc les jornades de reflexió i debat ‘La prevenció de la islamofòbia en l’àmbit educatiu’, a l’Espai Jove la Fontana

Sònia Calvó
6/6/2018
Enlarge
Concentració a Barcelona / ROBERT BONET

Després dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona, el focus mediàtic i social es va recaure sobre la comunitat islàmica. Per aquelles dates, l’analista de xarxes i portaveu de la Fundació Ibn Battuta, Míriam Hatibi, recalcava que ens havia de preocupar que una persona musulmana parlés dels catalans com ‘els altres’. Si bé Hatibi va ser una de les cares més visibles durant aquell moment, l’activista no ha parat des d’aleshores per intentar trencar els estereotips que envolten la comunitat musulmana. “No hi ha una única manera de ser musulmà, igual que tampoc hi ha una única manera de ser català”, va expressar Hatibi durant la jornada ‘La prevenció de la islamofòbia en l’àmbit educatiu’. L’acte va tenir lloc a l’Espai Jove la Fontana i va ser moderat per la periodista del Diari de l’Educació, Sandra Vicente.

Per Hatibi, és clau implicar a la família de l’infant a l’escola, només així, diu, s’aconseguirà crear “una sensació de família al centre i no només d’institució”. Assegura que un dels principals errors és preguntar als infants d’on se senten. “És un error, perquè és una persona que encara està en un procés de construcció, l’hem d’ajudar a construir plegats”, opina l’activista. En la mateixa línia opinava Saïd El Kadaoui Moussaoui, escriptor, professor i psicòleg: “La identitat és un tema obert i en construcció, igual que les creences i la religió, pots ser una cosa però després canviar”.

Una de les dificultats actuals de l’escola és que cal trencar prejudicis molt arrelats al voltant de la comunitat musulmana. Per fer-ho, cal ampliar la mirada. Una de les propostes que es va debatre a les jornades va ser poder llegir lectures o poemes escrits per persones que no només siguin europees o nord-americanes, com passa sovint, per tal que els infants tinguin altres referents.

Per Xantal Genovart, mare i membre de l’Associació de Dones Musulmanes de Catalunya, és clau que hi hagi referents de l’islam, ja que recorda com ha hagut de lluitar contra la islamofòbia a l’escola de les seves filles i fer negociacions constantment. A una de les filles, nascuda a Barcelona, la van posar a reforç de català pel fet que la mare era musulmana. A Genovart, catalana conversa, li han preguntat en més d’una ocasió “si els entenia, d’on sóc, si era retornada, si abraçava l’islam…”. “Vaig haver de tornar a guanyar-me el respecte per les persones que em coneixien anteriorment com a ‘normal’”, recorda.

Jornades ‘La prevenció de la islamofobia en l’àmbit educatiu’ a l’Espai Jove La Fontana / SÒNIA CALVÓ

Però si la islamofòbia és un problema a la societat en general i a les escoles en particular, quan se li afegeix el factor del gènere augmenten les complicacions. “Ho pateixen moltes noies en l’àmbit educatiu, a la piscina, al gimnàs, amb el vel”, explica Genovart, recordant el pas per l’escola de les seves filles.

Des de l’àmbit educatiu, la professora i responsable del programa Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona, Eulàlia Esclapés, considera que els objectius que ha de perseguir l’escola són “generar un model d’èxit que generi expectatives i passi per conèixer a les famílies i els alumnes”, ja que el principal problema és “la ignorància, no només amb el món musulmà, sinó també pel que fa a interculturalitat”.

“S’ha de poder preguntar sense mala intenció, per tal de poder demanar i qüestionar, per entendre la veritat”, va opinar Saïd El Kadaoui Moussaoui. Seguint aquest camí, va afegir Míriam Hatibi, es podrà “ampliar el focus” i “preguntar més enllà del menú halal”.

“M’agradaria parlar del llenguatge no sexista de l’alcorà, de democràcia i consens, del paper de la dona, d’ecologisme… Hem de poder reivindicar la nostra realitat i poder profunditzar els debats per tal de no quedar-nos a la superfície” va reivindicar Xantal Genovart, que desitja poder parlar d’altres coses que no siguin sempre la manera de vestir de la dona musulmana. Per ella, la clau són “els valors de les persones, independents de qualsevol religió que tingui cadascú”. Un dels valors que cal preservar sempre, va remarcar Hatibi, és el respecte, tant pel que fa a la relació entre humans com a l’espai públic. “L’espai públic és de tots? Quan ofèn? Jo, com a musulmana, no em puc ofendre ni puc exigir res, però al revés sí”, qüestiona Hatibi en referència al rebuig a l’espai musulmà.

L’acte va finalitzar amb la gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Eulàlia Andreu, que va recordar que des del comissionat d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat es duen a terme diferents iniciatives –com l’aula mòbil o l’Oficina per la No discriminació– per “reivindicar el dret de tothom de poder exercir com a ciutadans lliures”. “L’educació ha d’anar un pas més enllà i ajudar a construir un pensament crític i des de la diversitat”, va concloure, recordant que no només l’escola és qui educa, sinó tota la xarxa i comunitat de l’infant.

Escriu la teva opinió

  • Antoni

    Heribert Barrera, dirigent històric d’ERC.
    El 2001 es va publicar el llibre Què pensa Heribert Barrera? en el qual feia unes declaracions controvertides dient que la immigració feia perillar el futur de Catalunya.
    ‘Què pensa Herriber Barrera’ en què sostenia que la massiva afluència de musulmans, feia perillar la convivència en Catalunya.

    7 juny, 2018
  • Antoni

    El término “islamofobia” es el resultado de una campaña islamista que busca en realidad prohibir la crítica al islam y equiparar esta crítica a una forma de delito.
    En democracia la crítica de la religión como de cualquier otra convicción es libre y está constitucionalmente garantizada y forma parte de la libertad de opinión y de expresión, no pudiendo ser asimilada bajo ningún concepto al racismo o la xenofobia.

    7 juny, 2018

Escribe tu opinión