Si he de triar entre el que expressen els dibuixos dels infants o les seves paraules, m’inclino pels dibuixos. Per poder expressar una cosa aparentment tan senzilla com pot ser com estan o com es troben, cal una maduresa psíquica que els infants no tenen. No poden respondre perquè no saben la resposta, més enllà de frases estereotipades que expressen que estan bé. Sí que saben explicar què els agrada i què no els agrada o què voldrien fer, però ¿com estan vivint realment la situació actual? No hi ha una resposta única per aquesta pregunta. Hi ha tantes respostes com situacions diverses. Per alguns nens i nenes pot ser meravellós poder estar tot el dia amb els seus pares i per altres el confinament pot ser un infern, encara que si algú els fa la pregunta de com estan, molt probablement contestaran “bé”.
Allò que la infància no sap expressar amb paraules, ho fa amb els seus dibuixos. Nens i nenes representen quina imatge tenen de sí mateixos, si estan vivint situacions traumàtiques, com són les relacions familiars i quins elements els estan desestabilitzant o comprometent el seu desenvolupament. Si l’ambient a casa és harmònic, encara que inicialment tota la família haurà de fer un esforç per adaptar-se a la nova situació, la infància viurà el confinament sense que signifiqui un daltabaix. Si en canvi hi ha tensió, o lamentablement en alguns casos violència, el confinament serà un abisme. Fins i tot, terrorífic.
El dibuix de l’Alejandro (a dalt) ens presenta un bloc de pisos a l’esquerra i dos arbres a la part esquerra del paper. Crida l’atenció que les finestres estan pintades de diferents colors. Veiem verds, blaus, grocs i dues d’elles són diferents: hi ha una blanca, la primera de dalt a l’esquerra i una vermella, en el segon pis, la tercera començant per l’esquerra. A cada finestra hi ha una persona, només una, a excepció de la vermella, on no hi ha ningú. ¿Què representen aquestes finestres? ¿Per què la primera és blanca? ¿Per què hi ha una altra vermella, a on a més no hi ha cap persona, com sí que hi són a la resta?.
Per endinsar-nos en el significat d’aquest dibuix, com en el de qualsevol altra, és de gran utilitat per comprendre’l, escoltar el relat de l’autor. Qualsevol representació conté un significat, en part conscient, ja que l’autor ens explica què ha representat, i en part inconscient.
Preguntar-li a l’Alejandro qui viu en aquests dos pisos l’ajudaria a parlar de forma metafòrica, a partir d’un relat, de coses que realment l’importen, d’aspectes que d’una altra manera segurament no pot expressar.
Ann Victòria dibuixa un cercle que representa una cara trista, que plora, i reforça el que expressa en la representació amb les paraules sad i triste. A més, si ens fixem en la línia del traç del cercle, veiem que no és una línia contínua, sinó que és insegura i la boca està pintada de negre. ¿De quina tristor ens està parlant l’Ann Victoria? ¿Què està succeint en el seu entorn?
En Daniel dibuixa la seva família dins de casa. La porta està ben tancada i a fora veiem la representació del coronavirus mirant-los. Probablement l’infant està vivint l’amenaça de la pandèmia, però és dins de casa, situat entre el seu pare i la seva mare, i la porta d’accés està tancada, per tant no hi pot entrar. Pare i mare miren cap al coronavirus, la mare sembla contenta, el pare potser no ho està tant, ja que mostra un somriure una mica forçat, mostrant les dents, i Daniel a qui mira és al seu pare, de qui es situa més a prop que de la seva mare.
El coronavirus també està present en el dibuix d’en Gabriel, en aquest cas ocupant diferents posicions en el dibuix; és com si ens volgués dir que el virus està per tot arreu. Ell es representa entre els seus pares, igual que en Daniel, que el vigilen, ja que observem que els ulls tant del pare com de la mare miren cap a ell. Aquest és l’únic dibuix dels sis que estem presentant en el qual apareixen les mascaretes. Sens dubte, Gabriel entén que és la manera de protegir-se de l’amenaça del virus.
John Michael probablement presenta una escena domèstica. Apareixen dues figures bastant més grans que la tercera, que podria ser la representació d’ell mateix i dels seus pares, una taula amb llibres, dos cotxes i el Lego. En aquest dibuix no veiem cap referència a la pandèmia.
Mariane representa un pastís en el centre del dibuix, la qual cosa ens fa pensar que està representant el dia del seu aniversari. Ella probablement és la figura de l’esquerra. A la casa que hi ha a la dreta veiem un balcó on hi ha dues figures, la de la dreta té les mateixes característiques que la figura de l’esquerra, per la qual cosa podem pensar que torna a ser la representació d’ella mateixa, amb una altra persona. A sota del balcó veiem tres flors. Aquí ens podríem preguntar quantes persones viuen a la casa, ¿hi viuen un adult i la nena únicament? D’alguna manera, hi ha una altra persona que, encara que no està dibuixada explícitament, està present, en forma de flor i de cor; hi ha tres cors i tres flors. En aquest darrer dibuix, encara que no està present la pandèmia de forma clara, observem que el balcó està present, i amb ell el món exterior.
Com dèiem al principi, els infants expressen a través dels seus dibuixos molt més del que són capaços de fer-ho amb paraules. Només cal escoltar-los amb els ulls.
______________________________________________
Estimat Diari és una web creada per l’Ajuntament de Barcelona perquè els nens i les nenes de la ciutat hi comparteixin dibuixos, idees, vídeos, etc. Tot aquest material servirà per construir un diari de la ciutat durant els dies de confinament, fet pels nens, i fins i tot es preveu que s’acabi convertint en una revista o un llibre. Durant aquestes setmanes, a l’Educa Barcelona anirem recollint part d’aquest material i demanant a un autor/a que el comenti.
Ascensión Moreno González és professora i investigadora a la Universitat de Barcelona, i autora del llibre La interpretación del dibujo infantil (Octaedro. 2019). Web: www.mediacionartistica.org | Twitter: @AscensionMOGO | Instagram: ascension_moreno_gonzalez
____________________________________________
